Benvingudes al nostre blog!

"Ara que estem recuperant les nostres places, també podem proposar-nos el debat sobre els nostres espais a les cases, a la vida quotidiana, en la realitat del dia a dia. Debatre el lloc de la família, els rols que sosté, els autoritarismes que reprodueix, com a lloc d'afirmació del patriarcat. Imaginar noves formes de viure les nostres relacions, a casa, a la plaça, i també en les organitzacions populars que van naixent o es van transformant atravessades per aquest temps històric insurgent"
Claudia Korol, en Buenos Aires

domingo, 29 de abril de 2012

Feministes Indignades reivindiquem un 1r de Maig feminista i anticapitalista!

Aquest 1r de Maig, Dia internacional de les persones treballadores, en un context de precarització de les condicions de vida i treball i d’atac sense treva als drets laborals, socials, civils i polítics, Feministes Indignades seguim reivindicant la visibilització i la valoració de les feines de reproducció, cura, atenció i sosteniment de la vida, denunciant la concepció androcèntrica del treball - que estableix una falsa divisió entre treball productiu i reproductiu-, i exigint la fi de la l’explotació, la discriminació i la desigualtat laboral, tant en l’àmbit domèstic/privat com en el públic.
Feministes Indignades continuem assenyalant que la noció del treball dels discursos androcèntrics, i en els quals es basa l’accés als drets laborals (ara en greu risc d’extinció), és individualitzada, fragmentada i monetaritzada i se sosté sobre falses barreres i jerarquies entre àmbit públic remunerat i àmbit privat no remunerat.
L’actual crisi ha posat de manifest la contradicció, inherent al nostre sistema econòmic i social, entre la lògica de sosteniment de la vida (que inclou tant tasques concretes i tangibles, com aspectes immaterials, afectiu-relacionals i sexuals) i la lògica d’acumulació de capital.
El desmantellament del nostre, ja fràgil, règim de benestar social, ha evidenciat que sota una suposada defensa de l’equitat social s’amaga una lògica econòmica que només satisfà les necessitats de les persones en la mesura que aquestes generen beneficis monetaris. La vida ha estat relegada a les esferes invisibilitzades de l’economia, on s’absorbeixen les tensions i el conflicte és socialment acceptable en romandre ocult: la invisibilitat del treball de cura és imprescindible per fer surar el sistema.
Si fa un temps es va exportar – mai solucionar - la crisi de les cures, a través de cadenes globals de cures (dones migrades que cobrien el lloc de les autòctones però no redistribució de tasques entre homes i dones), ara es propicia un retorn de les dones autòctones a l’àmbit privat, tot expulsant-les del mercat laboral i responsabilitzant-les de tot el treball de sosteniment de la vida que mercat, estat i agents socials en general eludeixen.
L’actual reforma laboral és un clar exemple d’una política conservadora i reaccionària que preconitza el retorn de les dones a casa i aprofundeix en els obstacles, ja existents, perquè les dones puguin participar del mercat de treball remunerat en igualtat de condicions que els homes.
La nova llei, per exemple, perverteix el principi d’acció positiva, tot aplicant bonificacions per a la contractació de dones en modalitats de contractació que suposen una retallada de drets laborals i contribuint a incrementar l’escletxa entre homes i dones pel que fa a la temporalitat (i per tant inseguretat laboral). Per contra, no es contempla cap mesura d'estímul a la creació d'ocupació mitjançant contractes de jornada completa i indefinits d'inici a dones.
Pel que fa a la protecció de la maternitat, desapareix la deducció de 100 euros al mes per a les empreses que contractaven treballadores que es reincorporaven abans dels dos anys després de la seva maternitat. D’altra banda, el permís de lactància, que podia ser gaudit per ambdós progenitors, ara només podrà ser-ho per un/a dels dos, tot dificultant la corresponsabilització de tasques de cura i atenció entre dones i homes.
L’actual reforma laboral obstaculitza les possibilitats de conciliació de vida familiar i laboral. Així, per exemple, qui tingui a la seva cura directa algun/a menor de vuit anys o una persona funcionalment diversa, només tindrà dret a una reducció de la jornada de forma diària (negant, la complexitat de l’atenció i la dependència, que no pot ser planificada a través d’un quadrant horari encotillat). A més, s’introdueix la possibilitat, gairebé sense restriccions, de mobilitat geogràfica de l’empresa, que farà totalment irreconciliable les responsabilitats laborals amb les familiars.
I ja no parlem dels salaris (en què les dones segueixen patint discriminació flagrant), que podran rebaixar-se per sota d’allò establert al conveni col·lectiu.
En definitiva, s'individualitzen les relacions laborals, en clar detriment dels drets col·lectius i, per tant, dels drets individuals, i sobretot, de totes aquelles persones que es troben en situacions de major precarietat i que són constantment vulnerades pel mercat.
Per tot això, perquè estem fermament compromeses amb una transformació radical de la societat, perquè no tenim por, perquè seguirem sortint al carrer i a les places, perquè no ens frenarà la retallada de drets socials i civils, Feministes Indignades reivindiquem un 1r de Maig feminista i anticapitalista!

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada