Benvingudes al nostre blog!

"Ara que estem recuperant les nostres places, també podem proposar-nos el debat sobre els nostres espais a les cases, a la vida quotidiana, en la realitat del dia a dia. Debatre el lloc de la família, els rols que sosté, els autoritarismes que reprodueix, com a lloc d'afirmació del patriarcat. Imaginar noves formes de viure les nostres relacions, a casa, a la plaça, i també en les organitzacions populars que van naixent o es van transformant atravessades per aquest temps històric insurgent"
Claudia Korol, en Buenos Aires

jueves, 27 de marzo de 2014

"Nosaltres també estàvem al Parlament, 

ho tornaríem a fer i seguim al carrer" 

 Femblock Feminista Mani 29M 18.30 

Pça Catalunya davant Edifici Telefònica 

  El 15 de juny de 2011, l’Assemblea de Feministes Indignades vàrem participar al bloqueig simbòlic del Parlament, amb milers de persones que, com nosaltres, volien aturar el primer paquet de retallades i ajustos estructurals a l’Estat, l’anomenada Llei Òmnibus. Vàrem estar rodejant la Ciutadella; vàrem viure i veure la indiferència i el menyspreu dels diputats i diputades que ignoraven la voluntat popular en forma de protesta al seu davant; vàrem viure en carn pròpia la brutalitat policial i vàrem presenciar com el President de la Generalitat arribava al Parlament en un helicòpter pagat amb els nostres impostos, disposat a desmantelar els serveis públics que totes i tots havíem contribuit a mantindre. 

 Aquella tarda, davant del Parlament, vàrem estar explicant com afectarien les primeres retallades a les dones, i vàrem anar fins a Plaça Sant Jaume visibilitzant el nostre rebuig al muntatge mediàtic que ja en aquell moment condemnava les persones detingudes i les titllava de violentes i delinqüents per oposar-se a la violència i delinqüència organitzada dels ajustos estructurals pactats entre aquests polítics, la banca i els taurons de les finances. 

 Hem seguit als carrers des d’aleshores, acompanyant totes les marees, visibilitzant les crítiques, propostes i alternatives feministes al patriarcat neoliberal, organitzant-nos per fer front a la doctrina del shock, prenent el carrer a les vagues generals, aturant desnonaments i desallotjaments de cases okupades, plantant cara i posant el cos davant la repressió policial, rebutjant la reforma laboral, les retallades als serveis socials, als pressupostos familiars, a l’atenció a les persones amb diversitat funcional, oposant-nos a la contrarreforma de l’avortament, les pujades del transport públic, la privatització d’escoles i hospitals… 

Aquest 29 de març estarem al carrer rebutjant la llei mordaça que ens vol callades i espantades perquè no puguem aturar l’estafa organitzada dels ajustos estructurals. 

 Seguim i seguirem manifestant-nos, desobeint, fent escarnis públics als responsables de l’estafa, creant xarxes de suport mutu i de cooperació, construint poder popular i alternatives des de la base. Nosaltres estàvem al Parlament, podríem haver sigut qualsevol de les persones detingudes, i no reconeixem la justícia de l’enemic que els vol condemnar per fer el que hem fet totes nosaltres: defensar els bens comuns, la sobirania i la voluntat popular. Absolem les represaliades per defensar els drets i els bens comuns i condemnem els responsables de l’estafa! 

Ni estem ni esteu soles! Si toquen a una, ens toquen a totes! Nosaltres també ho tornaríem a fer, i ho seguirem fent!  

Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista!

 




Nosotras también estábamos en el Parlamento.


Lo volveríamos a hacer y continuamos en la calle.


Femblock Feminista Mani 29M 18.30 

Pça Catalunya delante del edificio Telefònica




El 15 de junio de 2011 , la Asamblea de Feministes Indignades participamos al bloqueo simbólico del Parlamento, con miles de personas que, como nosotras, querían detener el primer paquete de recortes y ajustes estructurales en el Estado, la llamada Ley Ómnibus. Estuvimos rodeando la Ciutadella; vimos y vivimos  la indiferencia y el menosprecio de los diputados y diputadas que ignoraban la voluntad popular expresada en forma de protesta delante suya; vivimos en carne propia la brutalidad policial y presenciamos como el Presidente de la Generalitat llegaba al Parlamento en un helicóptero pagado con nuestros impuestos, dispuesto a desmantelar los servicios públicos que todas y todos habíamos contribuido a mantener.

Aquella tarde , ante el Parlamento, estuvimos explicando cómo afectarían los primeros recortes a las mujeres, y fuimos hasta Plaza San Jaume visibilizando nuestro rechazo al montaje mediático, que ya en ese momento condenaba las personas detenidas y las tildaba de violentas y delincuentes, por oponerse a la violencia y delincuencia organizada de los ajustes estructurales pactados entre estos políticos, la banca y los tiburones de las finanzas .

Hemos seguido en las calles desde entonces, acompañando todas las mareas , visibilizando las críticas, propuestas y alternativas feministas al patriarcado neoliberal, organizándonos para hacer frente a la doctrina del shock, tomando la calle en las huelgas generales, deteniendo desahucios y desalojos de casas okupadas, plantando cara y poniendo el cuerpo ante la represión policial, rechazando la reforma laboral , los recortes en los servicios sociales, los presupuestos familiares, la atención a las personas con diversidad funcional, oponiéndose a la contrarreforma de la aborto, las subidas del transporte público, la privatización de escuelas y hospitales ...

Este 29 de marzo estaremos en la calle rechazando la ley mordaza que nos quiere calladas y asustadas que no podamos detener la estafa organizada de los ajustes estructurales .

Seguimos y seguiremos manifestándonos, desobedeciendo, haciendo escarnios públicos a los responsables de la estafa, creando redes de apoyo mutuo y de cooperación , construyendo poder popular y alternativas desde la base . Nosotras estábamos en el Parlamento, podríamos haber sido cualquiera de las personas detenidas, y no reconocemos la justicia del enemigo que los quieren condenar para hacer lo que hemos hecho todas nosotras: defender los bienes comunes, la soberanía y la voluntad popular.

Absolvemos a las represaliadas por defender los derechos y los bienes comunes y condenamos los responsables de la estafa!

Ni estamos ni estáis solas! Si tocan a una, nos tocan a todas! Nosotras también lo volveríamos a hacer, y lo seguiremos haciendo!

Contra la ofensiva patriarcal y capitalista , desobediencia feminista!


 



miércoles, 19 de marzo de 2014

El 29 de març sortim al carrer per defensar els nostres drets i llibertats! Ens plantem i desobeïm massivament!


DESOB14
La crisi financera i econòmica que està devastant les societats occidentals des de l’any 2008 i que ha portat la imposició de polítiques públiques d’ajustament impulsades pels poder polítics, han donat lloc a regressions greus en matèria de drets socials i econòmics. El dret a la salut, a l’educació pública i de qualitat, a l’habitatge, al mediambient i a l’energia, al treball o a la cultura han estat contínuament retallats i buidats de contingut, convertint-los en mercaderies accessibles només per aquelles persones que s’ho poden permetre. Mentre la riquesa es concentra cada vegada en menys mans, la majoria de la població es veu abocada a una situació de pobresa i precarització cada cop més insostenible.
Davant d’aquesta situació, amplis sectors de la nostra societat van decidir respondre. Sortint de l’aïllament i de la frustració, van obrir una fase de fortes aspiracions de canvi social, mitjançant extensos processos de protesta, desobediència i autoorganització.
Com a reacció envers aquest despertar, el govern espanyol ha posat en marxa un procés de reestructuració del marc dels drets i llibertats que té com a fita la construcció d’un règim de trets autoritaris que preservi l’etiqueta “democràcia”. L’aprovació de les projectades reformes del Codi Penal, de la Llei d’Enjudiciament Criminal, de la Llei de l’avortament, de la Llei de Seguretat Ciutadana i de la Llei de Seguretat Privada representarien un salt enrere de més de 40 anys en els drets civils i polítics fruit de dècades de mobilització i lluita. Aquestes reformes:
  • Restringeixen de forma absolutament innecessària, injustificada i desproporcionada el dret de reunió i manifestació, així com la llibertat d’expressió, d’opinió i d’informació.
  • Consoliden el procés d’expansió del dret penal, criminalitzant encara més la dissidència i la pobresa.
  • Suposen una profunda vulneració del dret al propi cos i a la llibertat de decisió de les dones.
  • Doten els poders públics d’amplis marges d’arbitrarietat davant la ciutadania que protesta i que fa ús de l’espai públic.
Aquestes reformes suposen un atac tan greu, que el rebuig social ha de ser igualment contundent. Des de la CampanyaDesobediència 2014, integrada per persones i col·lectius socials, sindicals, veïnals, i de defensa dels drets humans fem una crida a que la societat civil es posicioni de manera ferma i massiva contra aquesta intolerable ofensiva, deixant clar que no acceptarem cap retrocés en els drets i llibertats conquerides gràcies a l’esforç de generacions de persones lluitadores. De fet, aquest retrocés ja el venim patint. No podem oblidar que 20 persones seran jutjades a partir del 31 de març per intentar aturar uns pressupostos antisocials amb una acció davant del Parlament. És per tot això que, en el cas que no s’aturin aquestes reformes, anunciem des d’ara que generarem mecanismes de desobediència col·lectiva per què aquestes lleis no es puguin aplicar.
Davant la [Re]tallada de llibertats, ENS PLANTEM!
#desob14
#STOPleyABORTO
#STOPleyMORDAZA
#STOPcodigoPENAL


Acta Assemblea Feministes Indignades 12 de març 2014

ACTA ASSEMBLEA FI 12.03.2014

Ordre del dia:
  • Propera assemblea
  • Actes Solidaritat encausades “Aturem el Parlament”
  • Trobada de grups Caladona 22.03
  • Estat dels GT de Feministes Indignades
  • Funcionament de les llistes
  • Vaga de totes i FI

  1. Propera Assemblea dia 26 de març a les 19h. Ca la Dona (proposta ordre del dia provisional: Preparació 29M; valoració assemblea Vaga de Totes 23M; calendarització properes assemblees, projectes, temes de FI)
Es proposa que fem un calendari de les properes assemblees de FI fins l’estiu enlloc de fer-ho a curt termini.
Dues companyes s’han proposat per dinamitzar-la

  1. Actes Parlament
Actes divendres 14.03 a les 19h a l’Ateneu de Nou Barris – es proposen dues companyes per assistir-hi i es parla sobre el contingut del manifest que es llegirà. Es recorda el text que ja vàrem llegir en aquella ocasió en contra de les retallades i com afectaven a les dones. Es proposa que caldria que hi hagués una bona participació de FI a tots els actes del Parlament ja que nosaltres també vàrem participar

Manifestació 29.03 –18h30 Plaça Catalunya. Es parla de la importància de recolzar-la i es proposa fer FEMBLOC a la manifestació i portarem una pancarta. A la tarda ens trobarem dues companyes a CLD per fer la pancarta.

Es farà un text de support.

  1. Trobada grups de CLD dia 22.03 a les 11h
Es parla dels objectius d’aquesta trobada i del nostre compromís amb CLD. Una companya (almenys) assistirà a aquesta reunió. S’obre el debat sobre la nostra participació a CLD i es manifesta que cal recordar que som una assemblea oberta de feminismes diversos que podríem dir-li “grup humà” més que col·lectiu establert. Que els nostres objectius es van definint sobre la marxa de les necessitats, però això no vol dir que no considerem “que la casa es nostra” i que hem col·laborat sempre en les necessitats puntuals de la casa i estem obertes a que si ens necessiten en determinats moments que ens ho comuniquin i que intentarem respondre. Es farà un PAD col·laboratiu ( que es passaré per la lista FI, perquè totes puguem en poques paraules puguem dir que és CLD per a nosaltres)

  1. Estat GTs de FI
Maternitats no té novetats a comunicar.
Vides Vivibles no está actiu, però es comunica que no hem acabat l’escrit per a la publicació, ja que el que es va lliurar a Carmona desprès del Taller només era per el Plenari, però no per a la publicació del Congrès. La publicació ja ha sortit i es pot consultar a Internet.
Es comenta que es la segona vegada que FI fa una activitat externa (FSM i Congrès de Carmona) i un cop fet no s’acaben les tasques de publicació i difusió dels resultats. Es proposa que aquest tema es tracti a l’interior dels GT corresponents.

GT Ley Mordaza esta pensant organitzar un taller informatiu sobre la reforma del Codi Penal i la Ley Mordaza, per el dissabte 5 d'abril, 12h a CLD ( s'haurà de confirmar viabilitata per aquesta data, disponibilitat lloc, format, participants)


  1. Funcionament de les llistes i redes FI
Quan farem la calendarització de les properes assemblees, decidirem quan es parlarà sobre la rotació de les tasques de manteniment de FI en relació a les llistes d’Internet per tal d’alleugerir aquestes tasques.
Consensuem que cada vegada la companya que prendre acta s'encarrega de fer-ho en el format apropiat per la seva difusió publica.


  1. Vaga de totes i FI

El Parlament ciutadà ens va convidar a participar a les Jornades del 14 i 15.03 per difondre la vaga de totes. Quan en vàrem parlar encara no existia el nom de VAGA de TOTES i es va registrar la participació a les Jornades com si fos la presentació d’una acció de FI. Quan ho vàrem veure en el programa, per manca de temps i d’energia de la companya que ho havia de fer, no es va comunicar tot seguit que ho canviessin. Dimecres al vespre es va escriure un e-mail per demanar el canvi de nom de Feministes Indignades per el de VAGA de TOTES per tal d’evitar que es pugui interpretar com una apropiació indeguda de l’acció i que FI assumeixi decisions que son de l'assemblea de Vaga de Totes. Es remarca que és important mantenir separates les dues assemblees i espais, encara que hi hagi FI en ambdues i això pugui crear confusió a vegades.

martes, 18 de marzo de 2014

Assemblea de Dones cap a la Vaga General: 23 de març Pça Catalunya 12h



Les dones movem el món, ara l'aturem! #VagaDeTotes! Totes a la vaga!

23 de març Assemblea de Dones cap a la Vaga General, Pça Catalunya 12h


[CAT]
Les dones estem fartes de les polítiques socials, econòmiques i jurídiques que atempten de forma cada vegada més greu contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra llibertat.

Lleis retrògrades com la de l'avortament o la de la reproducció assistida que ens neguen el dret a decidir lliurement ser o no ser mares, perquè el control sobre el cos de les dones i la nostra capacitat reproductiva ha  estat, sempre, estratègia central de la construcció del poder masclista i  patriarcal. No volem avortaments clandestins ni la solitud de les dones  en ells. Exigim el dret a avortar en condicions segures, dignes, en un sistema de salut pública, que no criminalitzi les dones ni ens abandoni a  la nostra sort.

22 dones assassinades en els primers mesos de 2014 a l'estat espanyol i més d’1 de cada 4 dones ha patit agressions greus, però les violències  masclistes segueixen sent invisibilitzades i el treball de prevenció i educació en igualtat des de la infància segueix absent dels plans educatius. A més al 2013 es va donar una reducció del 39% dels pressupostos d’igualtat i un 27% en l’atenció integral a la violència de gènere (quan la mitjana de retallades fou del 8,9%). 

Retallades criminals de serveis públics i de benestar social (educació, sanitat, serveis socials, etc.) que ens afecten més a nosaltres que a la resta de la població: som la majoria de les empleades en aquests sectors i per tant les que ens quedem a l'atur; continuem sent les que ens fem càrrec de criatures, grans i dependents i per tant les que amortim la desaparición d'aquests serveis; ens trobem entre els sectors més precaritzats i empobrits de la població i, per tant, les que tenim menys possiblitats d'accedir a aquests serveis si no són públics.

Una repressió brutal que ens deté, empresona i mutila, pel sol fet de manifestar-nos, de no romandre en silenci, quan ni la por ni la repressió policial ni cap intent de criminalització podrà aturar els nostres somnis d’una veritable vida, en la que el benestar de les persones i el respecte a la natura no estiguin subordinats al benefici de pocs.

Exclusió sanitària, lleis d'estrangeria que ens condemnen al treball submergit, al racisme i les agressions xenòfobes, a la vulnerabilitat, a les redades racistes, quan no a l'enclaustrament en CIEs on la vulneració dels drets humans és quotidiana i fins i tot a la deportació. Les retallades i la falta de perspectives laborals a propiciat la  tornada de persones autòctones als treballs mal pagats i això ha empès a  moltes dones migrants (que abans realitzaven aquests treballs mal pagats i sense garanties ni drets laborals) a viure en la misèria, condemnades a la pobresa i a l'exclusió social, que és una més de les tantes cares de la violència vers les dones.

Reformes laborals que aprofundeixen en les desigualtats laborals que ja de per sí enfrontem les dones. La congelació del salari mínim, la reforma de l’IRPF, l’augment de l’IVA, la reforma laboral (que precaritza el treball remunerat de les dones i augmenta les diferències de salaris), l’aplaçament de la millora de la pensió de  viudetat o la congelació de pensions, ens deixen en situació de  major vulnerabilitat.

Al ser responsables gairebé en exclusiva de les tasques de cura, les dones acabem intensificant el temps de treball domèstic per tal de compensar retallades i privatitzacions en serveis socials.
El deute i les reformes que s’apliquen en el seu nom reforcen i aprofundeixen una estructura laboral que descansa en la doble o la triple jornada de les dones, i en el manteniment dels rols tradicionals del patriarcat. Les contribucions econòmiques no retribuïdes i el treball no pagat de les dones constitueixen un incommensurable deute amb les dones.

Aquestes i moltes altres raons ens porten a voler convocar una vaga general.

La idea de vaga sorgeix de l'esgotament de moltes davant la situació cada vegada més greu d'atac als drets socials, econòmics, civils, sexuals i reproductius, etc.

Ens plantegem que les formes de lluita que estem duent a terme: manifestacions, concentracions, etc. si bé necessàries no són suficients i ens ve de gust donar un pas més, provocar un escenari de movilització i ruptura nou, que sigui espurna per una activació de totes les que estem fartes, no únicament les que a més de fartes estem polititzades.

ENS INTERESSA UNA VAGA POLÍTICA, creativa, que trascendeixi la vaga productiva i que incorpori noves actores que aquesta no inclou, UNA VAGA SOCIAL, UNA VAGA DE CONSUM, UNA VAGA FEMINISTA, una vaga de totes i tots.

Per què una vaga?

Per què pensem que és una eina combativa carregada de potència; perquè volem recuperar la tradició de les dones que han jugat papers clau en vagues històriques; perquè ens la volem reapropiar perquè deixi de ser una eina només al servei del treballador formal, blanc i mascle i passi a ser una eina de totes.

Però, quin tipus de vaga?

Volem una vaga  que visibilitzi específicament les condicions de desigualtat en què ens trobem les dones, una vaga de totes i tots que sigui convocada per  dones on les dones i les nostres demandes siguin protagonistes. Una vaga a la qual puguem sumar-nos des de les nostres possibilitats, i que  reflecteixi la nostra realitat (la de cadascuna i la de totes).
Una vaga productiva, sí; però sobretot una vaga que se surti dels clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs, productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, que denunciï el sistema de mercat depredador i capitalista; una vaga d'aturades que mostri que les aturades som actives i estem en lluita; una vaga de jubilades i de jubilats, una vaga de desobediència civil, una vaga d'estudiants, una vaga de totes.

Per quan?

Per abans de l'estiu, amb temps suficient per pensar-la, preparar-la, coordinar-nos, convocar-la, fer-la nostra; però sense postergar-la fins a l'infinit, deixant passar el moment actual de saturació i la nostra necessitat de dir prou.

Per això, per pensar-la conjuntament us convidem el proper diumenge 23 de març a l'assemblea oberta de dones, lesbianes i trans que tindrà lloc a Pça. Catalunya, per parlar totes juntes de la vaga.

Convoca també a les teves amigues i a les teves veines. TOTES A LA PLAÇA CATALUNYA EL DIA 23.

Les dones movem el món, ara l'aturem! Vaga de Totes! Totes a la vaga!

Perquè nosaltres ja vivíem en crisi abans de la crisi

Convoquem a una assemblea de dones, lesbianes i trans (la resta de persones podrà assistir-hi per exercir l'escolta activa però no podrà prendre la paraula en aquesta ocasió; hi haurà altres convocatòries d'assemblea mixtes més endavant. Gràcies!)




 (CASTELLANO)

 Las mujeres movemos el mundo, ahora lo paramos! #HuelgaDeTodas! Todas a la huelga!.

 23 de marzo Asamblea de Mujeres hacia la Huelga General, en la Plaça Catalunya a las 12h.


Las mujeres estamos hartas de las políticas sociales, económicas y jurídicas que atentan de forma cada vez más grave contra nuestros derechos, nuestra dignidad y nuestra libertad.

Leyes retrógradas como la del aborto o la de la reproducción asistida que nos niegan el derecho a decidir libremente ser o no ser madres, porque el control sobre el cuerpo de las mujeres y nuestra capacidad reproductiva han sido, siempre, estrategia central de la construcción del poder machista y patriarcal.
  No queremos abortos clandestinos ni la soledad de  las mujeres en ellos. Exigimos el derecho a abortar en condiciones  seguras, dignas, en un sistema de salud pública, que no criminalice a las mujeres ni nos abandone a nuestra suerte.

22 mujeres han sido asesinadas en los primeros meses de 2014 en el estado español, y más de 1 de cada 4 mujeres hemos sufrido agresiones graves, pero las violencias  machistas siguen siendo invisibilizadas y el trabajo de prevención y educación en igualdad desde la infancia sigue ausente de los planes educativos. Además en 2013 se dio una reducción del 39% de los  presupuestos de igualdad y un 27% en la atención integral a la violencia  de género (cuando la media de recortes fue del 8,9%).

Recortes criminales de servicios públicos y de bienestar social (educación, sanidad, servicios sociales, etc) Que nos afectan más a nosotras que al resto de la población: somos la mayoría de las  empleadas  en estos sectores y por tanto las que nos quedamos en paro; seguimos  siendo las que nos hacemos cargo de niños, mayores y dependientes y por tanto las que amortiguamos la desapariciones de estos servicios; nos  encontramos entre los sectores más precarizados y empobrecidos de la población y, por tanto, las que tenemos menos posibilidades de acceder a  estos servicios si no son públicos.

Una represión brutal que nos detiene, encarcela y mutila, por el solo hecho de manifestarnos, de  no permanecer en silencio, cuando ni el miedo y ni la represión policial ni ningún intento de criminalización podrá detener nuestros sueños de una verdadera vida, en la que el bienestar de las personas y el respeto a la naturaleza no estén subordinados al beneficio de unos pocos.

Exclusión sanitaria, leyes de extranjería que nos condenan al trabajo sumergido, al racismo y las agresiones xenófobas, a la vulnerabilidad, a las redadas racistas, cuando no al enclaustramiento en CIEs donde la  vulneración de los derechos humanos es cotidiana e incluso a la  deportación. Los recortes y la falta de perspectivas laborales han  propiciado la vuelta de personas autóctonas a los trabajos peor pagados y esto ha empujado a muchas mujeres migrantes (que antes realizaban estos trabajos mal pagados y sin garantías ni derechos laborales) a vivir en la miseria, condenadas a la pobreza y a una (aún) mayor exclusión social, que es una más de las tantas caras de la violencia hacia las  mujeres.

Reformas laborales que profundizan en las desigualdades laborales que ya de por sí enfrentamos las mujeres. La congelación del salario mínimo, la reforma del IRPF, el aumento del IVA, la reforma laboral (que precariza el trabajo remunerado de las mujeres y aumenta las diferencias salariales), el aplazamiento de la mejora de la pensión de viudedad o la congelación de pensiones, nos dejan en situación de mayor vulnerabilidad.

Al ser responsables casi  en exclusiva de las tareas de cuidado, nosotras acabamos intensificando el tiempo de trabajo doméstico para compensar recortes y privatizaciones en servicios sociales. La deuda, y las reformas que se aplican en  su nombre, refuerzan y profundizan una estructura laboral que descansa en la doble o triple jornada de las mujeres, y en el mantenimiento de los roles tradicionales del patriarcado. Las contribuciones económicas no retribuidas y el trabajo no pagado de las mujeres constituyen una inconmensurable deuda.

Estas y muchas otras razones nos llevan a querer convocar una huelga general.

La idea de huelga surge del agotamiento de muchas ante la situación cada vez más grave de ataque a los derechos sociales, económicos, civiles, sexuales y reproductivos, etc

Nos planteamos que las formas de lucha que estamos llevando a cabo: manifestaciones, concentraciones... si bien necesarias no son suficientes y nos apetece dar un paso más, intentar provocar un escenario de movilización y ruptura nuevo, que sea chispa para una activación de todas las que estamos hartas, no únicamente las que  además de hartas estamos organizadas.

NOS INTERESA UNA HUELGA POLÍTICA, creativa, que trascienda la huelga productiva y que incorpore nuevas actrices que esta no incluye, UNA  HUELGA SOCIAL, UNA HUELGA DE CONSUMO, UNA HUELGA  FEMINISTA, una huelga de todas y todos.

¿Por qué una huelga?

Porque pensamos que es una herramienta combativa cargada de potencia; porque queremos recuperar la tradición de las mujeres que han jugado papeles clave en huelgas históricas; porque queremos reapropiárnosla para que deje de ser una herramienta sólo al servicio del trabajador formal, masculino y blanco y pase a ser una herramienta de todas.

Pero, ¿qué tipo de huelga?

Queremos una huelga que visibilice específicamente las condiciones de desigualdad en que nos encontramos las mujeres, una huelga de todas y todos que sea convocada por mujeres y donde las mujeres y nuestras demandas sean protagonistas.
Una huelga en la que podamos sumarnos desde nuestras posibilidades, y que refleje nuestra realidad (la de cada una y la de todas).
Una huelga productiva, sí, pero sobre todo una huelga que se salga de los clásicos patrones androcéntricos, que sirva a todas las personas, trabajadoras y no trabajadoras, y a todos los trabajos, productivos, reproductivos, domésticos, sexuales, formales o sumergidos. Una huelga de consumo, que denuncie el sistema de mercado depredador y capitalista; una huelga de paradas que muestre que las paradas somos activas y estamos en lucha; una huelga de jubiladas, una huelga de  desobediencia civil, una huelga de estudiantes, una huelga de todas.

Para cuándo?

Para antes del verano, con tiempo suficiente para pensarla, prepararla, coordinarnos, convocarla, hacerla nuestra, pero sin postergarla hasta el infinito, sin dejar pasar el momento actual de saturación y nuestra necesidad de decir basta.

Por eso, para pensar conjuntamente os invitamos el próximo domingo 23 de marzo a la asamblea abierta de mujeres, lesbianas y trans que tendrá lugar en Plaça Catalunya, para hablar todas juntas de la huelga.
Convoca también a tus amigas y a tus vecinas. TODAS EN LA PLAZA CATALUNYA EL DÍA 23 DE MARZO.

Las mujeres movemos el mundo, ahora lo paramos! Huelga de Todas! Todas a la huelga!

Porque nosotras ya vivíamos en crisis antes de la crisis

Convocamos a una asamblea de mujeres, lesbianas y trans (el resto de personas podrá asistir para ejercer la escucha activa pero no podrá tomar la palabra en esta ocasión, habrá otras convocatorias de asamblea mixtas más adelante. Gracias!)




--
CAP A LA VAGA DE DONES

e-mail:

twiter:


Nosaltres també estàvem al Parlament: 29M Manifestació en suport a les encausades "Aturem el parlament"

Femblock Feminista Mani 29M 18.30 
Pça Catalunya cantonada portal del Ángel

Nosaltres també estàvem al Parlament. Ho tornaríem a fer i seguim al carrer! 

El 15 de juny de 2011, l’Assemblea de Feministes Indignades vàrem participar al bloqueig simbòlic del Parlament, amb milers de persones que, com nosaltres, volien aturar el primer paquet de retallades i ajustos estructurals a l’Estat, l’anomenada Llei Òmnibus.  Vàrem estar rodejant la Ciutadella; vàrem viure i veure la indiferència i el menyspreu dels diputats i diputades que ignoraven la voluntat popular en forma de protesta al seu davant; vàrem viure en carn pròpia la brutalitat policial i vàrem presenciar com el President de la Generalitat arribava al Parlament en un helicòpter pagat amb els nostres impostos, disposat a desmantelar els serveis públics que totes i tots havíem contribuit a mantindre. 


Aquella tarda, davant del Parlament , vàrem estar explicant com afectarien les primeres retallades a les dones, i vàrem anar fins a Plaça Sant Jaume visibilitzant el nostre rebuig al muntatge mediàtic que ja en aquell moment condemnava a les persones detingudes i les titllava de violentes i delinqüents per oposar-se a la violència i delinqüència organitzada dels ajustos estructurals pactats entre la classe política, la banca i els taurons de les finances. 


Hem seguit als carrers des d’aleshores, acompanyant totes les marees, visibilitzant les critiques, propostes i alternatives feministes al patriarcat neoliberal, organitzant-nos per fer front a la doctrina del shock, prenent el carrer a les vagues generals, aturant desnonaments i desallotjaments de cases okupades, plantant cara i posant el cos davant la repressió policial, rebutjant la reforma laboral, les retallades als serveis socials, als pressupostos familiars, a l’atenció a les persones amb diversitat funcional, oposant-nos a  la contrarreforma de l’avortament, les pujades del transport públic, la privatització d’escoles i hospitals…. 


El proper 23 de març serem a la Plaça Catalunya per construir entre totes una vaga general feminista i radical, per aturar-ho tot, per rebutjar el patriarcat capitalista genocida i per afirmar un altre món on la vida de les persones estigui al centre, i el proper 29 de març estarem al carrer rebutjant la llei mordaça que ens vol callades i espantades perquè no puguem aturar l’estafa organitzada dels ajustos estructurals.


Seguim i seguirem manifestant-nos, desobeint, fent escarnis públics al responsables de l’estafa, creant xarxes de suport mutu i de cooperació, construint poder popular i alternatives des de la base. Nosaltres estàvem al Parlament, podríem haver sigut qualsevol de les persones detingudes, i no reconeixem la justícia de l’enemic que els vol condemnar per fer el que hem fet totes nosaltres: defensar els bens comuns, la sobirania i la voluntat popular.   Absolem les represaliades per defensar els drets i els bens comuns i  condemnem els responsables de l’estafa!



No estem soles! Si toquen a una, ens toquen a totes! Nosaltres també ho tornaríem a fer, i ho seguirem fent!



Contra l’ofensiva patriarcal i capitalista, desobediència feminista!




Manifestació 29 de març 2014 en suport a les encausades  

a les 18:30 a la pl. Catalunya de Barcelona,

 juntament amb al convocatòria Desobediència 2014

 

 


[CAST]

Nosotras también estábamos en el Parlamento . Lo volveríamos a hacer y y continuamos en la calle.



El 15 de junio de 2011 , la Asamblea de Feministes Indignades participamos al bloqueo simbólico del Parlamento , con miles de personas que , como nosotras , querían detener el primer paquete de recortes y ajustes estructurales en el Estado , la llamada Ley Ómnibus . Estuvimos rodeando la Ciutadella; vimos y vivimos la indiferencia y el menosprecio de los diputados y diputadas que ignoraban la voluntad popular expresada en forma de protesta delante suya; vivimos en carne propia la brutalidad policial y presenciamos como el Presidente de la Generalitat llegaba al Parlamento en un helicóptero pagado con nuestros impuestos , dispuesto a desmantelar los servicios públicos que todas y todos habíamos contribuido a mantener .

Aquella tarde , ante el Parlamento , estuvimos explicando cómo afectarían los primeros recortes a las mujeres , y fuimos hasta Plaza San Jaume visibilizando nuestro rechazo al montaje mediático, que ya en ese momento condenaba las personas detenidas y las tildaba de violentas y delincuentes, para oponerse a la violencia y delincuencia organizada de los ajustes estructurales pactados entre estos políticos , la banca y los tiburones de las finanzas .

Hemos seguido en las calles desde entonces, acompañando todas las mareas , visibilizando las críticas , propuestas y alternativas feministas al patriarcado neoliberal , organizándonos para hacer frente a la doctrina del shock, tomando la calle en las huelgas generales , deteniendo desahucios y desalojos de casas okupadas , plantando cara y poniendo el cuerpo ante la represión policial , rechazando la reforma laboral , los recortes en los servicios sociales, los presupuestos familiares , la atención a las personas con diversidad funcional , oponiéndose a la contrarreforma de la aborto , las subidas del transporte público , la privatización de escuelas y hospitales ...

El próximo 23 de marzo estaremos en la Plaza Cataluña para construir entre todas una huelga general feminista y radical , para detenerlo todo, para rechazar el patriarcado capitalista genocida y para afirmar otro mundo donde la vida de las personas esté en el centro , y el próximo 29 de marzo estaremos en la calle rechazando la ley mordaza que nos quiere calladas y asustadas que no podamos detener la estafa organizada de los ajustes estructurales .

Seguimos y seguiremos manifestándonos , desobedeciendo , haciendo escarnios públicos a los responsables de la estafa, creando redes de apoyo mutuo y de cooperación , construyendo poder popular y alternativas desde la base . Nosotras estábamos en el Parlamento , podríamos haber sido cualquiera de las personas detenidas , y no reconocemos la justicia del enemigo que los quiere condenar para hacer lo que hemos hecho todas nosotras: defender los bienes comunes , la soberanía y la voluntad popular . Absolvemos las represaliadas por defender los derechos y los bienes comunes y condenamos los responsables de la estafa !



No estamos solas ! Si tocan a una , nos tocan a todas ! Nosotras también lo volveríamos a hacer , y lo seguiremos haciendo !

¡Contra la ofensiva patriarcal y capitalista , desobediencia feminista !