Benvingudes al nostre blog!

"Ara que estem recuperant les nostres places, també podem proposar-nos el debat sobre els nostres espais a les cases, a la vida quotidiana, en la realitat del dia a dia. Debatre el lloc de la família, els rols que sosté, els autoritarismes que reprodueix, com a lloc d'afirmació del patriarcat. Imaginar noves formes de viure les nostres relacions, a casa, a la plaça, i també en les organitzacions populars que van naixent o es van transformant atravessades per aquest temps històric insurgent"
Claudia Korol, en Buenos Aires

martes, 18 de marzo de 2014

Assemblea de Dones cap a la Vaga General: 23 de març Pça Catalunya 12h



Les dones movem el món, ara l'aturem! #VagaDeTotes! Totes a la vaga!

23 de març Assemblea de Dones cap a la Vaga General, Pça Catalunya 12h


[CAT]
Les dones estem fartes de les polítiques socials, econòmiques i jurídiques que atempten de forma cada vegada més greu contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra llibertat.

Lleis retrògrades com la de l'avortament o la de la reproducció assistida que ens neguen el dret a decidir lliurement ser o no ser mares, perquè el control sobre el cos de les dones i la nostra capacitat reproductiva ha  estat, sempre, estratègia central de la construcció del poder masclista i  patriarcal. No volem avortaments clandestins ni la solitud de les dones  en ells. Exigim el dret a avortar en condicions segures, dignes, en un sistema de salut pública, que no criminalitzi les dones ni ens abandoni a  la nostra sort.

22 dones assassinades en els primers mesos de 2014 a l'estat espanyol i més d’1 de cada 4 dones ha patit agressions greus, però les violències  masclistes segueixen sent invisibilitzades i el treball de prevenció i educació en igualtat des de la infància segueix absent dels plans educatius. A més al 2013 es va donar una reducció del 39% dels pressupostos d’igualtat i un 27% en l’atenció integral a la violència de gènere (quan la mitjana de retallades fou del 8,9%). 

Retallades criminals de serveis públics i de benestar social (educació, sanitat, serveis socials, etc.) que ens afecten més a nosaltres que a la resta de la població: som la majoria de les empleades en aquests sectors i per tant les que ens quedem a l'atur; continuem sent les que ens fem càrrec de criatures, grans i dependents i per tant les que amortim la desaparición d'aquests serveis; ens trobem entre els sectors més precaritzats i empobrits de la població i, per tant, les que tenim menys possiblitats d'accedir a aquests serveis si no són públics.

Una repressió brutal que ens deté, empresona i mutila, pel sol fet de manifestar-nos, de no romandre en silenci, quan ni la por ni la repressió policial ni cap intent de criminalització podrà aturar els nostres somnis d’una veritable vida, en la que el benestar de les persones i el respecte a la natura no estiguin subordinats al benefici de pocs.

Exclusió sanitària, lleis d'estrangeria que ens condemnen al treball submergit, al racisme i les agressions xenòfobes, a la vulnerabilitat, a les redades racistes, quan no a l'enclaustrament en CIEs on la vulneració dels drets humans és quotidiana i fins i tot a la deportació. Les retallades i la falta de perspectives laborals a propiciat la  tornada de persones autòctones als treballs mal pagats i això ha empès a  moltes dones migrants (que abans realitzaven aquests treballs mal pagats i sense garanties ni drets laborals) a viure en la misèria, condemnades a la pobresa i a l'exclusió social, que és una més de les tantes cares de la violència vers les dones.

Reformes laborals que aprofundeixen en les desigualtats laborals que ja de per sí enfrontem les dones. La congelació del salari mínim, la reforma de l’IRPF, l’augment de l’IVA, la reforma laboral (que precaritza el treball remunerat de les dones i augmenta les diferències de salaris), l’aplaçament de la millora de la pensió de  viudetat o la congelació de pensions, ens deixen en situació de  major vulnerabilitat.

Al ser responsables gairebé en exclusiva de les tasques de cura, les dones acabem intensificant el temps de treball domèstic per tal de compensar retallades i privatitzacions en serveis socials.
El deute i les reformes que s’apliquen en el seu nom reforcen i aprofundeixen una estructura laboral que descansa en la doble o la triple jornada de les dones, i en el manteniment dels rols tradicionals del patriarcat. Les contribucions econòmiques no retribuïdes i el treball no pagat de les dones constitueixen un incommensurable deute amb les dones.

Aquestes i moltes altres raons ens porten a voler convocar una vaga general.

La idea de vaga sorgeix de l'esgotament de moltes davant la situació cada vegada més greu d'atac als drets socials, econòmics, civils, sexuals i reproductius, etc.

Ens plantegem que les formes de lluita que estem duent a terme: manifestacions, concentracions, etc. si bé necessàries no són suficients i ens ve de gust donar un pas més, provocar un escenari de movilització i ruptura nou, que sigui espurna per una activació de totes les que estem fartes, no únicament les que a més de fartes estem polititzades.

ENS INTERESSA UNA VAGA POLÍTICA, creativa, que trascendeixi la vaga productiva i que incorpori noves actores que aquesta no inclou, UNA VAGA SOCIAL, UNA VAGA DE CONSUM, UNA VAGA FEMINISTA, una vaga de totes i tots.

Per què una vaga?

Per què pensem que és una eina combativa carregada de potència; perquè volem recuperar la tradició de les dones que han jugat papers clau en vagues històriques; perquè ens la volem reapropiar perquè deixi de ser una eina només al servei del treballador formal, blanc i mascle i passi a ser una eina de totes.

Però, quin tipus de vaga?

Volem una vaga  que visibilitzi específicament les condicions de desigualtat en què ens trobem les dones, una vaga de totes i tots que sigui convocada per  dones on les dones i les nostres demandes siguin protagonistes. Una vaga a la qual puguem sumar-nos des de les nostres possibilitats, i que  reflecteixi la nostra realitat (la de cadascuna i la de totes).
Una vaga productiva, sí; però sobretot una vaga que se surti dels clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs, productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, que denunciï el sistema de mercat depredador i capitalista; una vaga d'aturades que mostri que les aturades som actives i estem en lluita; una vaga de jubilades i de jubilats, una vaga de desobediència civil, una vaga d'estudiants, una vaga de totes.

Per quan?

Per abans de l'estiu, amb temps suficient per pensar-la, preparar-la, coordinar-nos, convocar-la, fer-la nostra; però sense postergar-la fins a l'infinit, deixant passar el moment actual de saturació i la nostra necessitat de dir prou.

Per això, per pensar-la conjuntament us convidem el proper diumenge 23 de març a l'assemblea oberta de dones, lesbianes i trans que tindrà lloc a Pça. Catalunya, per parlar totes juntes de la vaga.

Convoca també a les teves amigues i a les teves veines. TOTES A LA PLAÇA CATALUNYA EL DIA 23.

Les dones movem el món, ara l'aturem! Vaga de Totes! Totes a la vaga!

Perquè nosaltres ja vivíem en crisi abans de la crisi

Convoquem a una assemblea de dones, lesbianes i trans (la resta de persones podrà assistir-hi per exercir l'escolta activa però no podrà prendre la paraula en aquesta ocasió; hi haurà altres convocatòries d'assemblea mixtes més endavant. Gràcies!)




 (CASTELLANO)

 Las mujeres movemos el mundo, ahora lo paramos! #HuelgaDeTodas! Todas a la huelga!.

 23 de marzo Asamblea de Mujeres hacia la Huelga General, en la Plaça Catalunya a las 12h.


Las mujeres estamos hartas de las políticas sociales, económicas y jurídicas que atentan de forma cada vez más grave contra nuestros derechos, nuestra dignidad y nuestra libertad.

Leyes retrógradas como la del aborto o la de la reproducción asistida que nos niegan el derecho a decidir libremente ser o no ser madres, porque el control sobre el cuerpo de las mujeres y nuestra capacidad reproductiva han sido, siempre, estrategia central de la construcción del poder machista y patriarcal.
  No queremos abortos clandestinos ni la soledad de  las mujeres en ellos. Exigimos el derecho a abortar en condiciones  seguras, dignas, en un sistema de salud pública, que no criminalice a las mujeres ni nos abandone a nuestra suerte.

22 mujeres han sido asesinadas en los primeros meses de 2014 en el estado español, y más de 1 de cada 4 mujeres hemos sufrido agresiones graves, pero las violencias  machistas siguen siendo invisibilizadas y el trabajo de prevención y educación en igualdad desde la infancia sigue ausente de los planes educativos. Además en 2013 se dio una reducción del 39% de los  presupuestos de igualdad y un 27% en la atención integral a la violencia  de género (cuando la media de recortes fue del 8,9%).

Recortes criminales de servicios públicos y de bienestar social (educación, sanidad, servicios sociales, etc) Que nos afectan más a nosotras que al resto de la población: somos la mayoría de las  empleadas  en estos sectores y por tanto las que nos quedamos en paro; seguimos  siendo las que nos hacemos cargo de niños, mayores y dependientes y por tanto las que amortiguamos la desapariciones de estos servicios; nos  encontramos entre los sectores más precarizados y empobrecidos de la población y, por tanto, las que tenemos menos posibilidades de acceder a  estos servicios si no son públicos.

Una represión brutal que nos detiene, encarcela y mutila, por el solo hecho de manifestarnos, de  no permanecer en silencio, cuando ni el miedo y ni la represión policial ni ningún intento de criminalización podrá detener nuestros sueños de una verdadera vida, en la que el bienestar de las personas y el respeto a la naturaleza no estén subordinados al beneficio de unos pocos.

Exclusión sanitaria, leyes de extranjería que nos condenan al trabajo sumergido, al racismo y las agresiones xenófobas, a la vulnerabilidad, a las redadas racistas, cuando no al enclaustramiento en CIEs donde la  vulneración de los derechos humanos es cotidiana e incluso a la  deportación. Los recortes y la falta de perspectivas laborales han  propiciado la vuelta de personas autóctonas a los trabajos peor pagados y esto ha empujado a muchas mujeres migrantes (que antes realizaban estos trabajos mal pagados y sin garantías ni derechos laborales) a vivir en la miseria, condenadas a la pobreza y a una (aún) mayor exclusión social, que es una más de las tantas caras de la violencia hacia las  mujeres.

Reformas laborales que profundizan en las desigualdades laborales que ya de por sí enfrentamos las mujeres. La congelación del salario mínimo, la reforma del IRPF, el aumento del IVA, la reforma laboral (que precariza el trabajo remunerado de las mujeres y aumenta las diferencias salariales), el aplazamiento de la mejora de la pensión de viudedad o la congelación de pensiones, nos dejan en situación de mayor vulnerabilidad.

Al ser responsables casi  en exclusiva de las tareas de cuidado, nosotras acabamos intensificando el tiempo de trabajo doméstico para compensar recortes y privatizaciones en servicios sociales. La deuda, y las reformas que se aplican en  su nombre, refuerzan y profundizan una estructura laboral que descansa en la doble o triple jornada de las mujeres, y en el mantenimiento de los roles tradicionales del patriarcado. Las contribuciones económicas no retribuidas y el trabajo no pagado de las mujeres constituyen una inconmensurable deuda.

Estas y muchas otras razones nos llevan a querer convocar una huelga general.

La idea de huelga surge del agotamiento de muchas ante la situación cada vez más grave de ataque a los derechos sociales, económicos, civiles, sexuales y reproductivos, etc

Nos planteamos que las formas de lucha que estamos llevando a cabo: manifestaciones, concentraciones... si bien necesarias no son suficientes y nos apetece dar un paso más, intentar provocar un escenario de movilización y ruptura nuevo, que sea chispa para una activación de todas las que estamos hartas, no únicamente las que  además de hartas estamos organizadas.

NOS INTERESA UNA HUELGA POLÍTICA, creativa, que trascienda la huelga productiva y que incorpore nuevas actrices que esta no incluye, UNA  HUELGA SOCIAL, UNA HUELGA DE CONSUMO, UNA HUELGA  FEMINISTA, una huelga de todas y todos.

¿Por qué una huelga?

Porque pensamos que es una herramienta combativa cargada de potencia; porque queremos recuperar la tradición de las mujeres que han jugado papeles clave en huelgas históricas; porque queremos reapropiárnosla para que deje de ser una herramienta sólo al servicio del trabajador formal, masculino y blanco y pase a ser una herramienta de todas.

Pero, ¿qué tipo de huelga?

Queremos una huelga que visibilice específicamente las condiciones de desigualdad en que nos encontramos las mujeres, una huelga de todas y todos que sea convocada por mujeres y donde las mujeres y nuestras demandas sean protagonistas.
Una huelga en la que podamos sumarnos desde nuestras posibilidades, y que refleje nuestra realidad (la de cada una y la de todas).
Una huelga productiva, sí, pero sobre todo una huelga que se salga de los clásicos patrones androcéntricos, que sirva a todas las personas, trabajadoras y no trabajadoras, y a todos los trabajos, productivos, reproductivos, domésticos, sexuales, formales o sumergidos. Una huelga de consumo, que denuncie el sistema de mercado depredador y capitalista; una huelga de paradas que muestre que las paradas somos activas y estamos en lucha; una huelga de jubiladas, una huelga de  desobediencia civil, una huelga de estudiantes, una huelga de todas.

Para cuándo?

Para antes del verano, con tiempo suficiente para pensarla, prepararla, coordinarnos, convocarla, hacerla nuestra, pero sin postergarla hasta el infinito, sin dejar pasar el momento actual de saturación y nuestra necesidad de decir basta.

Por eso, para pensar conjuntamente os invitamos el próximo domingo 23 de marzo a la asamblea abierta de mujeres, lesbianas y trans que tendrá lugar en Plaça Catalunya, para hablar todas juntas de la huelga.
Convoca también a tus amigas y a tus vecinas. TODAS EN LA PLAZA CATALUNYA EL DÍA 23 DE MARZO.

Las mujeres movemos el mundo, ahora lo paramos! Huelga de Todas! Todas a la huelga!

Porque nosotras ya vivíamos en crisis antes de la crisis

Convocamos a una asamblea de mujeres, lesbianas y trans (el resto de personas podrá asistir para ejercer la escucha activa pero no podrá tomar la palabra en esta ocasión, habrá otras convocatorias de asamblea mixtas más adelante. Gracias!)




--
CAP A LA VAGA DE DONES

e-mail:

twiter:


No hay comentarios:

Publicar un comentario