Benvingudes al nostre blog!

"Ara que estem recuperant les nostres places, també podem proposar-nos el debat sobre els nostres espais a les cases, a la vida quotidiana, en la realitat del dia a dia. Debatre el lloc de la família, els rols que sosté, els autoritarismes que reprodueix, com a lloc d'afirmació del patriarcat. Imaginar noves formes de viure les nostres relacions, a casa, a la plaça, i també en les organitzacions populars que van naixent o es van transformant atravessades per aquest temps històric insurgent"
Claudia Korol, en Buenos Aires

lunes, 7 de mayo de 2012

Contra la retallada de llibertats i la criminalització de la resistència als ajustos estructurals, justícia social!


Per sortir de la  crisi econòmico-financera, els governs català i espanyol han apostat per un programa d’ajustos estructurals que implica un enduriment de les condicions de vida de tota la població i una escalada de violència econòmica, institucional, judicial i policial. Enlloc de processar els responsables de la crisi, han optat per rescatar els bancs que van generar la bombolla financera, per amnistiar el frau fiscal i per un paquet de reformes i retallades que violenten les nostres vides: la reforma del sistema de pensions; la reforma laboral i de la negociació col·lectiva; la modificació de la Constitució per fixar el dèficit públic i els anuncis de  reforma de la llei d’avortament i del codi penal, que instaura un autèntic estat d’excepció en l’exercici dels drets i llibertats. Les retallades pressupostàries a l’educació i sanitat públiques, als pressupostos de cooperació, d’ajut a les famílies, a dones en situació de violència masclista, a les persones en situació d’exclusió social o de diversitat funcional (dependència), a la promoció de la igualtat de gènere, ens aboquen a un augment de les desigualtats, la pobresa, l’exclusió i la conflictivitat social.
 Durant els darrers quatre anys milions de persones, organitzacions socials, sindicals i polítiques s’han mobilitzat en contra d’aquestes mesures sense èxit. El 15 de maig de 2011, milions de persones van prendre els carrers i places de tot l’Estat i s’engegà un procés d’organització social des de la base sense precedents, fruit de la indignació generalitzada amb la gestió institucional de la crisi i els privilegis de la classe política i la banca, que reclamà un altre model socioeconòmic alternatiu al capitalisme salvatge, i arribà a concertar el suport de prop del 80% de la població d’arreu de l’Estat. La nostra veu no ha estat escoltada i la resposta ha estat l’assetjament i la repressió policial: milers d’ identificacions, multes i detencions , i nombrosos episodis de brutalitat policial que, a més, s’han saldat amb total impunitat, tant a nivell judicial com institucional.
 Quan s’agreugen les desigualtats i es contesta amb la repressió qualsevol forma de protesta o resistència, el conflicte social està servit. Sobren exemples històrics: les revoltes contra els ajustos estructurals durant els anys 80 a Amèrica Llatina: la guerra de l’aigua contra la privatització d’aquest recurs a Bolívia l’any 2000; les revoltes àrabs a Tunisia, Argèlia, Egipte, Iemen i Marroc durant l’any 2011…en són alguns. Aquí i ara, quan ens acostem als sis milions de persones aturades i s’ instaura un règim de semiesclavatge al món laboral, s’esmicolen les conquestes socials que han costat segles de lluites i la frustració s’arrela en la població, quan les mobilitzacions contra reformes i retallades no troben resultats tangibles, el desencís està esclatant als carrers.
Els governs català i espanyol estan promovent una lectura estereotipada del que succeeix, creant enemics públics ‘de manual’ (violents, estrangers, ciberterroristes…) i generant un clima de terror per legitimar les mesures impopulars i il·legítimes adoptades, fins i tot convidant a la població a denunciar altres persones a través de pàgines web de la policia. Nosaltres diem que és urgent i necessari obrir un procés de reflexió col·lectiva sobre les causes de la creixent conflictivitat social, que assenyali com a orígen d’aquestes violències els ajustos estructurals, i no es quedi en donar explicacions estereotipades de les seves conseqüències. No serà amb criminalització i  repressió com aturarem l’escalada de violència que han desfermat aquestes polítiques, sinó amb justícia social i processos democràtics des de la base.
________________ Per tot això, exigim ________________

–    Retirada de totes les reformes i retallades pressupostàries.
–    Derogació de la Llei d’Estrangeria i tancament dels Centres d’Internament d’Estrangers.
–    L’absolució i llibertat immediata de totes les persones represaliades a totes les mobilitzacions de resistència als ajustos estructurals (29 de setembre de 2010, 1 de maig de 2011, 27 de maig de 2011, 15 de juny de 2011, 29 de març de 2012 i resta de processos).
–    Prohibició de les bales de goma.
–    Dimissió de Felip Puig i Jorge Fernández Díaz.

La nostra millor arma: la solidaritat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada