Benvingudes al nostre blog!

"Ara que estem recuperant les nostres places, també podem proposar-nos el debat sobre els nostres espais a les cases, a la vida quotidiana, en la realitat del dia a dia. Debatre el lloc de la família, els rols que sosté, els autoritarismes que reprodueix, com a lloc d'afirmació del patriarcat. Imaginar noves formes de viure les nostres relacions, a casa, a la plaça, i també en les organitzacions populars que van naixent o es van transformant atravessades per aquest temps històric insurgent"
Claudia Korol, en Buenos Aires

lunes, 8 de octubre de 2012

#13O NO DEVEM, NO PAGUEM, DE NOSALTRES DEPÈN!!!

13o-copia

[CAT]
Els darrers mesos, l'impacte de la denominada crisi sobre les nostres vides s'ha intensificat i la casta política no mostra cap voluntat ni capacitat d'actuar al respecte. Per això fem nostra la política, prenem la iniciativa, revelem el mecanisme del deute que sustenta aquesta gran estafa que anomenen crisi i declarem que:

El deute no és públic ni legítim

La crisi del deute, que a partir del 2008, ha començat a afectar seriosament els pobles d'Europa, no és patrimoni exclusiu dels països del Nord. Des de fa dècades, s' utilitza el deute com a mecanisme d'extorsió i submissió, una forma de buidar els estats de sobirania i de convertir-los en esclaus de les finances.

El deute, lluny d'estar al servei de la població que suposadament l'ha contret, ha estat destinat a finançar els interessos dels poders financers i grans empreses privades. Els beneficis mai no s'han socialitzat. En canvi, veiem com, no només es socialitzen les pèrdues, sinó que recauen en la seva totalitat sobre tota la població, nosaltres!

Es diu que som coresponsables de la "crisi" (que és una estafa) i que hem viscut per sobre de les nostres possibilitats. Premissa falsa, ja que la responsabilitat no és la mateixa ni va ser originada per cobrir les mateixes necessitats: el deute de les famílies només suposa un 20% del deute total i ha estat principalment destinada a l'adquisició d'un primer habitatge (dret suposadament garantit en la Constitució). En canvi, més d'un 60% de la totalitat del deute correspon als bancs i grans empreses (principalment constructores) i que es va originar portant a terme activitats especulatives destinades a l'obtenció d'un benefici econòmic. És un fet:  l'1% ha viscut per sobre de les possibilitats del 99%: Desnonaments massius, retallades de drets laborals, socials i fins i tot civils. Un espoli continu a la ciutadania per satisfer la necessitat patològica dels creditors de recuperar les seves inversions. Ells han jugat, ells han perdut. No devem. Doncs no paguem. 

Un deute que no s'ha destinat a impulsar serveis per a la població, sinó a pagar els errors de les persones responsables d'aquesta estafa, és un deute IL·LEGÍTIM, i la població NO l'ha de pagar. 

El rescat i les seves mentides

Els rescats que s’estan produint actualment a Europa, en països com Portugal, Grècia, Irlanda i ara Espanya, ja s'han produït abans als països del Sud durant dècades amb el nom de “plans d'ajustament estructural" o de "reestructuració". Per fer front al deute contret per empreses privades o entitats financeres, els governs decideixen demanar préstecs a organismes financers com l’FMI, el Banc Mundial i, en el cas d'Europa, el Banc Central Europeu i la CE. 

Seguint la tradició de Zapatero, que emprava paraules diverses per anomenar la "crisi", el Govern de Rajoy es nega a utilitzar la paraula rescat i busca altres eufemismes com "línia d'ajuda a la banca", "rescat tou", etc. Són tots el mateix, injeccions de capital per a la banca, condicionades a l'aplicació de mesures d'austeritat (retallades) i de reformes estructurals (reforma laboral, pujada de l'IVA i altres reformes fiscals) per part del Govern. Tot aplicat progressivament segons un pla dissenyat i firmat en el "Memorándum de entendimiento" (MOU) entre el Govern espanyol i la troika. La seva acceptació i les seves reformes no són temporals sinó permanents, i estan destinades a desmantellar l'anomenat Estat del benestar, per implementar un model econòmic neoliberal, fins a les seves últimes conseqüències. 

Es tracta que la banca europea recuperi les seves inversions. No fluirà el crèdit per a les famílies, les PiMEs o els autònoms, ja que els diners van destinats directament a saldar els comptes dels bancs nacionals i no a l'economia productiva. No és un rescat, és el cop financer final sobre la democràcia. No al rescat! Ens rescatarem amb els diners d'aquelles que han creat aquesta estafa. 
 
Retallades, conseqüències del deute

Les conseqüències d'aquest tipus de mesures per a la població són clares, ja les estem patint i encara en falten moltes més que vindran. No es tracta d'uns quants anys, sinó d’un procés de llarg termini que hipotecarà el nostre futur i el de les properes generacions: augment de la pobresa i de les desigualtats socials, amb major impacte sobre  els sectors més desfavorits, les dones, els col·lectius de migrants, menors, pensionistes etc; apujada de preus dels béns bàsics, com l'aigua, la llum i els aliments; privatitzacions de serveis públics i venda dels béns  col·lectius; retallades de prestacions socials, com per exemple a les prestacions la Llei de dependència, que té especial incidència en les migrants i en les dones, que segueixen suportant la major part del treball de cura, i, per descomptat, de les persones depenents. Augment de l'atur, facilitat per EROs i reformes laborals; acomiadaments de funcionariat públic; retallades en l'ensenyament (precarització dels serveis educatius, massificació de les aules, augment de les taxes universitàries), en R+D i sanitat (augment de les llistes d'espera, repagament de medicaments, privatització), retallades en cultura (apujada de l'IVA al 21%, impagaments ajuts), etc.

La implantació d'aquestes mesures injustes va acompanyada de pèrdua de sobirania. Els estats estan sotmesos al poder financer que imposa el pensament únic,  a través dels mitjans de comunicació. Es bombardeja amb el missatge de creixement constant , il·limitat, i s'oculta el fet que ens trobem davant una crisi global i multidimensional: humanitària,  social, ambiental, energètica, financera i econòmica, sense precedents. Davant aquesta situació, cada vegada són més les veus que s'alcen per treballar i desenvolupar alternatives així com les que demanen una vaga general social  de caràcter indefinit, que inclogui a totes les persones a més de les treballadores: estudiants, parades, jubilades, migrants, treballadores en l'economia submergida, en l'àmbit domèstic, etc. I des d’aquí fem una crida a la mobilització de totes les persones. 

Alternatives: jutgem a les persones culpables

Davant tots els atacs, ens organitzem, hem sortit al carrer a protestar i crear alternatives reals als problemes que ens imposa aquet sistema capitalista. S'han enfortit les xarxes que ja existian i han sorgit de noves. Hem creat dispossituis eficaços.

Entre aquestes eines volem ressaltar les 2 vagues generals del 29s i 29m, les acampades en ciutats de mig món i les 2 manifestacions internacionals del darrer any. Així sentim nostres les lluites, manifestacions i vagas que s’han multiplicat aquest any: mineres, estudiants, profesores, dret al propi cos i abortament lliure, sanitàries, aturades, migrants, jubilades, treballadores domèstiques…Som moltes, només fa falta decidir fer el pas. 

Els propers dies a les assemblees de barris, col·lectius en lluita i centres de treball decidirem si ens adherim a la convocatoria de vaga general del 21 d’octubre. 

Davant les mesures de l’1%, el 99% exigeix i s’exigeix a si mateix:

- Nosaltres som la sol·lució.
- Rebuig del Memoràndum i del pagament d'un deute il·legítim per recuperar així la sobirania sobre les nostres vides. No Devem!!! No Paguem!! De nosaltres depèn!! 
- Rescatem a les persones, no als bancs. 
- Abolició de les mesures  d'austeritat que es tradueixen en retallades i privatització dels  serveis públics essencials per mantenir el teixit social. Així com de la  reforma laboral i del “pensionazo”.
- Jutgem a les persones responsables de la crisi. 
- Comencem a canviar el sistema i busquem el repartiment just de la riquesa: 
      - reforma fiscal 
      - persecució del frau fiscal i abolició dels paradisos fiscals. 
      - Eliminació del règim de les SICAV. 
- Recuperem l'espai del comú: serveis públics universals i espais d'autogestió i suport mutu. 
- Creació d'una banca veritablement pública socialitzada i amb control democràtic. 

Els nostres problemas no són particulars ni espacials, arreu passa el mateix, per tant la sol·lució és global, tot i que requereixi de la acció i coordinació local .

Per això, us convidem a participar i a crear actes i accions contra el pagament del deute,
preparar-nos per a la Setmana d'Acció Global contra el Deute,
i en especial per a la concentració-manifestació GlobalNoise que tindrà lloc
el Dissabte 13 de Octubre a les 18:00 hores a Plaça Catalunya.

Retornarem el deute a qui l'ha generat. "El Deute és pringós: porta la teva pitjor roba".

NO DEVEM, NO PAGUEM, DE NOSALTRES DEPÈN!!!

Rescatem-nos amb els diners de qui ha creat aquesta estafa!!
Treu tot el deute que portes dintre!!

#NoDevem #NoPaguem #DeNosaltresDepèn
#13O
#13Obcn
#GlobalNoise

Setmana Internacional del Deute: http://tinyurl.com/8t8gkqq


[CAST]
En los últimos meses, el impacto de la denominada crisis sobre nuestras vidas se ha encrudecido y la casta política no muestra ninguna voluntad ni capacidad de actuar al respecto. Por ello, hacemos nuestra la política, tomamos la iniciativa, desvelamos el mecanismo de la deuda que sustenta esta gran estafa que llaman crisis y declaramos que: 

La Deuda ni es pública ni es legítima

La crisis de la deuda, que sólo a partir de 2008 ha comenzado a afectar seriamente a las poblaciones de Europa, no es un patrimonio exclusivo de los países del Norte. Desde hace décadas, la deuda se usa como un mecanismo de extorsión y sometimiento, una vía para despojar a los estados de su soberanía y convertirlos en esclavos financieros.

La deuda, lejos de servir a la población que supuestamente la ha contraído, ha sido destinada a financiar los intereses de las potencias financieras y empresas privadas. Las ganancias nunca se socializaron. Y, sin embargo, vemos cómo las pérdidas no sólo se socializan, sino que caen prácticamente en su totalidad sobre las espaldas de toda la población, nosotras!

Se nos dice que somos corresponsables en la “crisis” (que es una estafa), que hemos vivido por encima de nuestras posibilidades. Sin embargo la responsabilidad no es la misma, ni fue originada para cubrir las mismas necesidades: la deuda de las familias supone solamente el 20% de la deuda total, y ha sido destinada principalmente a la adquisición de una primera vivienda (derecho constitucional supuestamente garantizado por el estado); mientras que más del 60% del total de la deuda corresponde a bancos y grandes empresas (sobre todo constructoras), y fue originada para llevar a cabo actividades destinadas a la obtención de beneficio económico. Es un hecho, el 1% ha vivido por encima de las posibilidades del 99%: Desahucios masivos, recortes de derechos laborales, sociales e incluso civiles. Un expolio continuo a la ciudadanía para satisfacer la patológica necesidad de los acreedores de recuperar sus inversiones. Ustedes jugaron, ustedes perdieron. No debemos, no pagamos!!
        
Una deuda que no se ha destinado a impulsar servicios para la población, sino a pagar los errores de las personas responsables de esta estafa, es una deuda ILEGÍTIMA, y NO debe ser pagada por la población.

El rescate y sus mentiras

Los rescates que se están produciendo actualmente en Europa, en países como Portugal, Grecia, Irlanda y ahora en España, ya se han producido antes en los países del Sur durante décadas con el nombre de "Planes de Reestructuración/Ajuste Estructural".Para  lograr hacer frente a deudas contraídas por empresas privadas o  entidades financieras, los gobiernos deciden pedir préstamos a  organismos como el FMI, el Banco Mundial, y en el caso de Europa, el Banco Central Europeo y la CEE.

Siguiendo la tradición de Zapatero, que inventó nombres diversos para la "crisis", el gobierno de Rajoy se niega a llamarlo rescate y busca otros eufemismos como "línea de ayuda a la banca", "rescate blando", etc. Todo es lo mismo, son inyecciones de capital para la banca condicionadas a la aplicación de medidas de austeridad (recortes) y a reformas estructurales (reforma laboral, subida del IVA y otras reformas fiscales...) por parte del Gobierno, aplicadas progresivamente según un plan diseñado y firmado en el memorandum de entendimiento (MOU) entre el Gobierno Español y la Troika. Su aceptación y sus reformas no son medidas temporales, sino permanentes, y están destinadas a desmantelar el denominado estado de bienestar para la implantación de un modelo de sociedad neoliberal hasta sus últimas consecuencias.

Se trata de garantizar que la banca europea recupere sus inversiones. No fluirá el crédito para familias, PyMES o personas autónomas, pues el dinero va directamente destinado a saldar las cuentas de los bancos nacionales y no a la economía productiva. No es un rescate, es el golpe financiero final sobre la democracia. No al rescate. Nos rescataremos con el dinero de quienes crearon la estafa.

Recortes, consecuencias de la deuda

Las consecuencias de este tipo de medidas para las poblaciones son claras, ya las estamos sufriendo y aún quedan más por venir. No es cuestión de unos años, sino que es un proceso de largo alcance que hipotecará nuestro futuro y el de las generaciones venideras: aumento de la pobreza y de las desigualdades sociales, con mayor impacto en los sectores más desfavorecidos, las mujeres, los colectivos de migrantes, menores, pensionistas, etc; subida de los precios en los bienes básicos como el agua, la luz y los alimentos; privatizaciones de los servicios públicos y venta de los bienes colectivos; recortes de las prestaciones sociales, como por ejemplo a las prestaciones de la Ley de dependencia, que tiene especial incidencia en las migradas y en las mujeres, que siguen soportando la mayor parte del trabajo de cuidados, y, por supuesto, en las personas dependientes.  Aumento del desempleo facilitado por EREs y reformas laborales; despidos de funcionariado público; recortes en educación (precarización de servicios educativos, masificación de las aulas), en I+D y sanidad (aumento de las listas de espera, repago de medicamentos, privatización de la sanidad), recortes en cultura (subida del IVA al 21%, impagos de ayudas), etc.

La implantación de estas injustas medidas viene acompañada de pérdida de soberanía. Los estados están subyugados al poder financiero que impone el pensamiento único a través de los medios de comunicación. Se bombardea con el mensajes de crecimiento constante e ilimitado y se oculta que nos encontramos en una crisis global y multidimensional, humanitaria, social, ambiental, energética, alimentaria, de cuidados, financiera y económica sin precedentes. Ante ello, cada vez son más las voces que se levantan para trabajar y desarrollar alternativas así como las que promueven una huelga general social de carácter indefinido, que incluya a todas las personas además de las trabajadoras: estudiantes, paradas, jubiladas, migrantes, trabajadoras en la economía sumergida, en el ámbito doméstico, etc. Desde aquí hacemos un llamamiento a la movilización de todas las personas.

Alternativas, juzgar a las personas culpables

Ante todos estos ataques, nos hemos organizado, hemos salido a la calle a  protestar y crear alternativas reales a los problemas que nos impone este sistema capitalista. Se han fortalecido redes que ya existían y han surgido otras nuevas. Hemos creado dispositivos eficaces que nos permiten hacer frente a esta injusticia. 

Entre estas herramientas queremos resaltar las 2 huelgas generales del 29s y 29m, las acampadas en ciudades de medio mundo y las 2 manifestaciones internacionales del último año. Así sentimos nuestras las luchas, las manifestaciones y las huelgas que se han multiplicado este año: estudiantes, profesoras, por el derecho al propio cuerpo y al aborto libre, sanitarias, paradas, migrantes, jubiladas, trabajadoras domésticas.... Somos muchas, sólo hace falta decidir dar el paso.

Los próximos dias en las asambleas de barrio, colectivos en lucha y centros de trabajo decidiremos si adherirnos a la convocatoria de huelga general el 31 de octubre.  

Frente a las medidas del 1%, el 99% exige y se exige así mismo:

- Nosotras somos la solución.
- Rechazo del Memorándum y del pago de una deuda ilegítima para recuperar así la soberanía sobre nuestras vidas. ¡¡No debemos!!! ¡¡No Pagamos!! ¡¡De nosotras depende!!
- Rescatemos a las personas, no a los bancos.
- Abolición de las  medidas de austeridad que se traducen en recortes y privatización de los  servicios públicos esenciales para mantener el tejido social.  Así como de la reforma laboral y del pensionazo.
- Juzguemos a las personas responsables de la crisis.
- Empecemos a cambiar el sistema y busquemos el reparto justo de la riqueza: 
     - reforma fiscal
     - persecución del fraude fiscal y abolición de los paraísos fiscales.
     - eliminación del régimen de las SICAV.
- Recuperemos el espacio de lo común: servicios públicos universales y espacios de autogestión y apoyo mutuo.
- Creación de una banca verdaderamente pública socializada y con control democrático.

Nuestros problemas no son particulares ni espaciales, en el resto del mundo sucede lo mismo, por tanto, la solución es global, requiriendo de la acción y coordinación local. 
Por ello, os invitamos a participar y a crear actos y acciones contra el pago de la deuda y prepararnos para la Semana de Acción Global contra la Deuda y en especial a la concentración-manifestación GlobalNoise que tendrá lugar el  Sábado 13 de Octubre a las 18:00 horas en Plaza Catalunya. Devolveremos la deuda a quienes la han generado. 
"La Deuda Pringa: trate tu  peor ropa".

                  ¡¡¡NO DEBEMOS, NO PAGAMOS, DE NOSOTRAS DEPENDE!!!

Rescatémonos con el dinero de quienes han creado esta estafa!!
Saca toda la deuda que llevas dentro!!

#NoDebemos #NoPagamos #DeNosotrasDepende
#13O
#13Obcn
#GlobalNoise

Semana Internacional de la Deuda: http://tinyurl.com/8t8gkqq

No hay comentarios:

Publicar un comentario