Manifestacó
nocturna per a dones, lesbianes i trans
7
de març 20h Plaça de les dones del 36 (Metro Fontana)
Com una ombra que no
oblida el menyspreu de la societat patriarcal, aquest 7 de març, en
la vigília del dia internacional de la dona
treballadora, les dones, lesbianes i trans, tornem a
prendre els carrers. Tornem a reapropiar-nos d'allò que sen's nega
ja des de petites mitjançant una educació marcada pels rols de
gènere i la marginació a la sexualitat no heteronormativa,
reivindicant la nit com a nostra.
Perquè és quan la ciutat descansa, que podem robar-li una peça de temps al trencaclosques de la nostra quotidianitat.
Quan hem acabat la nostra jornada laboral o les cures imposades, és quan trobem un espai de temps per a nosaltres. On podem transformar els conflictes que vivim des de l'individualitat, per afrontar-los des de la visió col·lectiva, amb la que podem combatre tot allò que ens proposem i fer real el “juntes ho podem tot”.
Escollim la nit per fer-nos visibles als carrers de la ciutat perquè és a la fosca on ens creuen més vulnerables, on es segueixen perpetuant les agressions, i on sovint hi predomina la por i el silenci. Però també és a la nit, quan podem colpejar més fort i per sorpresa a aquells que violen, acomiaden, exploten, medicalitzen, corrompeixen o abusen des de la seva posició privilegiada.
On podem subvertir aquest ordre de les coses, emprant la “sororitat”, l'autodefensa feminista i el suport mutu com la nostra millor arma, fent canviar la por de bàndol.
Aquest any, reapareixem a un altre barri perquè estem pertot. Contaminem l'ambient de feminisme autònom allà on anem i reapropiem-nos dels carrers i les places mercantilitzades per l'especulació, les institucions públiques; omplim els edificis buits.
Assenyalem els culpables de la moda dels cossos estereotipats, de les agressions sexistes, de la penalització de l'avortament, de la discriminació per la preferència sexual o per ètnia i de les polítiques repressives. No necessitem protectors com segurates, policies, nòvios o marits perquè els carrers ,com la nit, són més segures quan són nostres. No volem protecció més que la nostra resposta.
Durant la nit del 7 de març siguem nosaltres les que no deixem dormir tranquil·lament aquesta ciutat podrida sense que es sentin els nostres crits.
“Obeïm res més que els nostres desitjos, disfrutem del plaer en llibertat, desbaratem el cercat del gènere, teixim xarxes, empoderem i actuem amb el suport mutu i l'autodefensa feminista. Caminem la nit, el vespre i la matinada, desafiants, irreverents, inconvenients, provocadores i combatives. " (Extret del manifest del 7 de març de 2012).
SI TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES!
LA NIT ÉS NOSTRA, CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!
Perquè és quan la ciutat descansa, que podem robar-li una peça de temps al trencaclosques de la nostra quotidianitat.
Quan hem acabat la nostra jornada laboral o les cures imposades, és quan trobem un espai de temps per a nosaltres. On podem transformar els conflictes que vivim des de l'individualitat, per afrontar-los des de la visió col·lectiva, amb la que podem combatre tot allò que ens proposem i fer real el “juntes ho podem tot”.
Escollim la nit per fer-nos visibles als carrers de la ciutat perquè és a la fosca on ens creuen més vulnerables, on es segueixen perpetuant les agressions, i on sovint hi predomina la por i el silenci. Però també és a la nit, quan podem colpejar més fort i per sorpresa a aquells que violen, acomiaden, exploten, medicalitzen, corrompeixen o abusen des de la seva posició privilegiada.
On podem subvertir aquest ordre de les coses, emprant la “sororitat”, l'autodefensa feminista i el suport mutu com la nostra millor arma, fent canviar la por de bàndol.
Aquest any, reapareixem a un altre barri perquè estem pertot. Contaminem l'ambient de feminisme autònom allà on anem i reapropiem-nos dels carrers i les places mercantilitzades per l'especulació, les institucions públiques; omplim els edificis buits.
Assenyalem els culpables de la moda dels cossos estereotipats, de les agressions sexistes, de la penalització de l'avortament, de la discriminació per la preferència sexual o per ètnia i de les polítiques repressives. No necessitem protectors com segurates, policies, nòvios o marits perquè els carrers ,com la nit, són més segures quan són nostres. No volem protecció més que la nostra resposta.
Durant la nit del 7 de març siguem nosaltres les que no deixem dormir tranquil·lament aquesta ciutat podrida sense que es sentin els nostres crits.
“Obeïm res més que els nostres desitjos, disfrutem del plaer en llibertat, desbaratem el cercat del gènere, teixim xarxes, empoderem i actuem amb el suport mutu i l'autodefensa feminista. Caminem la nit, el vespre i la matinada, desafiants, irreverents, inconvenients, provocadores i combatives. " (Extret del manifest del 7 de març de 2012).
SI TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES!
LA NIT ÉS NOSTRA, CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!
No hay comentarios:
Publicar un comentario