Com haureu vist pels mitjans de comunicació, mentre un sector de dones feministes estan realitzant una campanya anomenada #burkamutila, a favor de la prohibició de l’ús del burka als espais públics, el govern de la Generalitat s’està plantejant efectivament prohibir el burka, sota l’argument de la seguretat ciutadana.
El 2010, en el procés de les eleccions del moment, es va produir ja aquest debat. La Rimaia resumeix bé els arguments contra la prohibició del burka en el text que trobareu en aquest enllaç. Aquell any, el Consell Nacional de Dones de Catalunya va aprovar el posicionament que podeu llegir aquí.
En tot cas, avui i aquí, ens sembla important remarcar que des dels feminismes és difícil justificar un alliberament obligatori (concepte contradictori en si mateix) de cap dona. Dones a les que, a més, dubtem que sel’s hagi preguntat res, donat que se les victimitza i no se’ls hi reconeix una veu pròpia.
És cert que les que escrivim això no en duem, de burka (ni tampoc talons d’agulla, ni mantellines per entrar a missa, ni pantalons que no ens deixen respirar -bé, a vegades si).
Les que escrivim això treballem per eradicar tot allò que suposi una limitació a la nostra llibertat, un control dels nostres moviments, del nostre cos. Però sempre des del respecte a la veu, la decisió i el procés personal de cada dona, sense victimitzar-nos.
En tot cas, estiguem alerta per si alguna dona, qualsevol dona, necessita del suport d’altres dones per a sortir d’una situació de violència, si és el cas. I estiguem alerta també per a sentir les voluntats i els desitjos de les dones que no són com una mateixa.
No volem la prohicició del burka. Diem prou a les imposicions, vinguin d’on vinguin: del marit, de l’esquerra, de la dreta, dels governs, de les religions, de les modes o de les amigues que ens volen salvar.
Volem dret a decidir, autonomia sobre el propi cos, relacions lliures i igualitàries, i una major mediació femenina en el món.
I si l’argument de la seguretat és realment en el fons d’aquest debat (cosa que dubtem), què dir d’un Estat (català, espanyol o d’arreu del món) que desconfia sistemàticament de la ciutadania ? El fet és que uns governs cada cop menys democràtics ens tracten de forma cada cop més vigilant, restrictiva i autoritària. Estiguem atentes perquè aquest estiu, a més de la possible prohibició del burka, pot caure sobre totes nosaltres com una gran llosa la reforma del Codi Penal.
Sobre aquest tema em sembla interessant veure que diuen dones feministes musulmanes, de la mateixa manera que durant el franquisme no et dirigiries per preguntar sobre les dones a la Secció Femenina de Falange sinó a les dones que lluitaven per la seva llibertat: http://blogs.publico.es/puntoyseguido/652/lo-que-une-el-burka-con-la-reina/
ResponderEliminarhttp://www.nazanin.es/?p=9765
Al tanto! Haber nascut en un país musulmà (Iran) no et va feminista musulmana, com les nascudes a Catalunya no som d'entrada "feministes cristianes". No ens liem amb aquest concepte ni barrejem tan tranquil.lament franquisme amb islam. D'altra banda, la Amirian al seu llibre "El islam sin velo" afirma: "Si la imposición del velo o de su no uso al margen de los deseos y necesidades de las mujeres ha sido una constante en la historia del islam, las democracias de Europa también están tocadas por su propia ceguera. Para muchos dirigentes, este atuendo se ha convertido en un problema social y político, al margen de las usuarias" (pág. 134).
ResponderEliminarD'altra banda, les que sí es declaren feministes no només musulmanes sino islàmiques son les dones de Red Musulmanas, y la seva opinió és aquesta: http://www.redmusulmanas.com/red-musulmanas-se-declara-en-contra-de-la-prohibicion-del-velo-integral-0
Una abraçada!