#22O Vaga de Totes. Les dones movem el món, ara l’aturarem! Totes a la vaga!

#VagaDeTotes és una iniciativa sorgida des de diferents espais feministes i a la que s’hi estan sumant dones diverses, de totes les edats i amb bagatges activistes, laborals i personals diversos.

Mitjançant el procés assambleari obert iniciat fa uns mesos,que ha tingut lloc a diversos espais com places i mercats, s’ha decidit que el dia de la #VagaDeTotes sigui el 22 d’octubre, amb temps suficient per pensar com volem dur-la a terme, per adaptar-la a les realitats de cadascuna. Continuem organitzant assemblees quinzenals a Ca la Dona i d’altres a espais oberts per continuar definint les formes en què podem visibilitzar la nostra protesta, d’una forma que ens representi a totes.  I tu, com faries vaga? Vine a pensar-la amb nosaltres!!


 
Davant les diferents mesures i polítiques legals, socials i econòmiques que atempten de forma cada vegada més greu contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra llibertat, les dones volem reapropiar-nos de la vaga com a eina de lluita, tot recuperant la tradició de les dones que han jugat papers claus en vagues i revoltes històriques. Què vol dir que ens volem reapropiar de la vaga com a eina combativa? Vol dir, en primer lloc, que el format de les vagues generals dels darrers anys no ens serveix, atès que es limita a interpel·lar a un treballador assalariat immers en el mercat laboral reconegut, tot excloent a moltes persones i a molts treballs. Per això ens plantegem la necessitat de convocar una vaga que visibilitzi específicament les condicions de desigualtat en què ens trobem les dones, on les nostres demandes siguin protagonistes, una vaga en què puguem sumar-nos des de les nostres possibilitats i que reflecteixi les diferents realitats que ens travessen: aturades, jubilades, treballadores de la llar, estudiants, precàries, mestresses de casa, autònomes, treballadores sexuals, migrants…

Així, la iniciativa #VagaDeTotes proposa una paga productiva, sí, però sobretot una vaga que desbordi els clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs: productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, una vaga de cures, una vaga de desobediència civil, en fi, una vaga de totes.
Per voler convocar una vaga no ens manquen motius: lleis retrògrades com la de l’avorament o la de la reproducció assistida, que ens condemnen a la maternitat obligatòria heterosexual i ens neguen d’altres maternitats; la violència masclista que durant els primers mesos de 2014 ja ha assassinat 22 dones; retallades criminals de serveis públics i de benestar social que acabem amortint les dones tot incrementant les hores dedicades a la cura i atenció de persones; una repressió brutal que ens deté, empresona i mutila; l’exclusió sanitària o les lleis d’estrangeria que ens condemnen al treball submergit, al racisme i a les agressions xenòfobes; reformes laborals que aprofundeixen en la desigualtat laboral que ja de per sí enfrontem les dones. Aquests són només alguns d’una llarga llista de motius que ens porten a dir que estem fartes, a plantar-nos, a voler una vaga convocada per les dones que representi les dones.