Ens adherim al manifest de #vagaTMB

A tu TMB et retallen: Setmana de lluita per un transport assequible i contra les retallades dels serveis comuns

Barcelona, 24 de febrer de 2012. - Des de les assemblees de barri, la FAVB, les veïnes i els moviments socials conjuntament amb les treballadores i treballadors dels transports públics, el comité de conveni i assemblea de treballadores en atur, es convida a pasar a l'acció contra la pujada de preus, les retallades en serveis i seguretat i contra l'explotació laboral de les treballadores.

Per tot això s’ha convocat una setmana de lluita farcida d'accions que ens serviran per rebutjar la pujada de tarifes i retallades de serveis, higiene i  seguretat, per donar a conèixer les raon de la vaga de transports de TMB  i donar-los el nostre suport.

Considerem responsable de l'estat del transport públic a Barcelona, de les retallades de serveis i de la manca de segurertat en els vehicles a l'alcalde de Barcelona Xavier Trias que alhora és també el president del Consorci del Transport Metropolità. Exigim que acabi amb la precarietat laboral, la persecussió sindical, el malbaratament de diners en els sous i dietes exorbitats dels directius i la mala gestió que aquests fan dels transports públics a l'àrea metropolitana.

Manifest "A tu TMB et retallen"                         

"El transport públic és un servei  fonamental que permet la mobilitat, el desplaçament al lloc de treball i a qualsevol activitat social. És un bé comú finançat amb diners  públics, al igual que la sanitat, l’ensenyament i altres serveis. La privatització i les retallades dels béns comuns són un espoli i incrementen severament la pobresa i l’exclusió de les persones.

Per tot això, davant la política dels nostres governs (ajuntaments i Generalitat) de retallades de serveis, d'augment de tarifes i privatitzacions, justificades amb que “falten  diners” ens hem de preguntar,

Si realment falten diners:

1.    Per què es tolera la corrupció que suposen les jubilacions milionàries a directius, el sobrecost de 10.000 milions de la línia 9 o l’externalització (subcontractes) de serveis fins ara assumits directament per Renfe o TMB?

2.    Per què es mantenen organismes com TMB, EMT-AMB, EMT, ATM, amb un  pressupost superior a 1.300 milions d’euros dirigits per polítics “fora  de servei” i pugen un 4,6% els sous al consell d’administració (on escalfa cadira la senyora d’en Mas)?

3.    Per què no s’augmenten els impostos als més rics, en comptes d’augmentar les tarifes que, no ho oblidem, són un nou repagament, ja que paguem els serveis dels nostres impostos?

Si realment és també un servei per a la societat:

4.    Per què a Barcelona no ni ha ajudes a  col·lectius en risc d’exclusió com ara treballadores en atur, joves sense recursos, estudiants, precàries etc. que en altres ciutats de l’estat espanyol i d'arreu d'Europa sí s’apliquen?

5.    Per què el transport públic a Catalunya és un 25% més car que a Madrid i el més car d’Europa tenint en compte la relació amb el salari mínim interprofessional (en 10 anys ha pujat 4 vegades més que els salaris)?

Si realment sobra plantilla i falten diners:

6.    Per què no s’acomiaden als alts càrrecs (un directiu per cada 5 autobusos) i s’eliminen sous engreixats, dietes abusives, pensions de luxe,  etc. en lloc de proposar EROs per treballadores, suprimir línies i reduir serveis, manteniment, higiene i seguretat?

7.    Per què els 90 responsables polítics d'AMB s’han embutxacat  800.779 euros en dietes i la cúpula de AMB 300.000 euros per assistir a reunions? Xavier Trias arrodoneix el seu sou de 110.000 euros amb 36.000€ en dietes: 1.269€ per reunió.

Atesos els continus abusos i corrupcions en tots els àmbits institucionals, moltes ciutadanes ens hem organitzat  en assemblees lliures i horitzontals per tal de decidir col·lectivament sobre tot allò que afecta les nostres vides, i per això diem:

1.    No a les pujades abusives de  tarifes i sí a la restitució d’ajuts legítims a les persones amb menys recursos (estudiants, aturades, joves, persones dependents d’ajuts socials…) fins arribar a un servei d’ús lliure i sense repagament.

2.    No a les privatitzacions, reclamem l’autogestió immediata dels  transports públics per part de treballadores i usuàries".

Per a adherir-vos al manifest, envieu un email a: atutmbetretallen@gmail.com

Per tal de difondre les informacions s'han editat: tríptics, octavetes i xapes, disponibles a n-1 https://n-1.cc/pg/groups/1168492/atutmbetretallen/

I a més ha sortit al carrer 25.000 exemplars del diari de la reivindicació, també online http://atutmbetretallen.files.wordpress.com/2012/02/a-tu-tmb-et-retallen.pdf.

Accions

• 27F  Assemblees de treballadors matí i tarda a la Pl. Espanya i accions de suport a la vaga.

• 27F  Concentració a las 19h a Plaça Espanya. "Per un transport lliure i assequible".

• 29F  Manifestació d'estudiants universitaris

• 29F  T-Concentració a les 19h a la Pl. Elx (M Sagrera)

Convocatòries: Setmana de lluita

• Setmana del 20 de febrer: Assemblees de barri a les instal·lacions de metro i bus.

• 23 de febrer - Judici a Josep Garaganté a les 11h (Jutjat penal n.25 Ciutat de la in-justícia).

• 27 de febrer - Vaga de bus i metro (TMB). Matí i tarda

• 27 de febrer - Assemblea treballadores bus i metro a les 11 i 16:30h (Pl. Espanya).

• 28 de febrer - Vaga de bus i metro (TMB).

• 28 de febrer - Assemblea treballadores bus. Hora per confirmar. (Pl. Espanya).

• 29 de febrer - Vaga de bus i metro (TMB).

• 29 de febrer - Assemblea treballadores bus. Hora per confirmar. (Pl. Espanya).

• 29 de febrer - Vaga d'estudiants (Universitat i secundària).

• 29 de febrer - Manifestació estudiants 12h (Pl. Universitat).

• 29 de febrer - Concentració Jo Amb TMB a Pl Elx. 19h (M-L1 Sagrera)

• 01 de març - Vaga de bus i metro (TMB).

• 01 de març - Assemblea treballadores bus i metro (Pl. Espanya).

Enllaços

Tríptic atuTMBetretallen http://tinyurl.com/7obhmxb

Mapa de les mobilitzacions http://bit.ly/zKN5LS

Sumem esforços. Els usuaris i usuàries donem suport a la vaga de TMB

http://tmb51.wordpress.com/2012/02/24/sumem-esforcos-els-usuaris-i-usuaries-donem-suport-a-la-vaga-de-tmb/

+ info

atutmbetretallen@gmail.com

http://atutmbetretallen.wordpress.com

twitter: @TMBetRetallen

facebook: https://www.facebook.com/AtuTMBetRetallen

Feministes Indignades dona Suport a les Encausades Desonament Clot-Camp de L'Arpa

CONCENTRACIÓ DE SUPORT ENCAUSADES DESNONAMENT CLOT-CAMP DE L’ARPA

Dimarts 22 de febrer i dijous 1 de març una trentena de persones que el juliol passat van mostrar la seva solidaritat amb una família desnonada al barri del Clot estan cridades a declarar a la Ciutat de la Justícia de Barcelona, acusades d’un delicte de resistència i desobediència a l’autoritat.
Per denunciar la misèria de l’Estat que defensa l’interès privat per sobre de les necessitats de les persones,per dir ben alt que la repressió no aturarà la nostra determinació per organitzar-nos, convoquem DIMECRES 22 DE FEBRER A LES 10,30h i DIJOUS 1 DE MARÇ A LES 9,30h DAVANT DE LA CIUTAT DE LA JUSTÍCIA.
Davant de la repressió, solidaritat i suport mutu!
Si ens toquen a una ens toquen a totes!

Tot el suport a les encausades pel desnonament del Clot – Camp de l’Arpa!
http://clotcampdelarpa.escomo.es/2012/02/08/suport-desnonament-clot-camp-de-larpa-i-encausatsdes/

Proposta de ordre del dia de la propera assemblea de Feministes Indignades, 22F

1. 8 de març (gdt, actualització; mani 7 i 8)

2. Vaga treballadores i usuàries de TMB, del 27 de febrer a l'1 de març.

3. Proposta sessió metodologia FI

4. Espai FI i calendari properes assembles

 5.Breus

• valoració jornades "Pensar el moment"
• valoració mani contra reforma laboral (19F)
• valoració campanya El amor romántico mata (14F)
• informació sobre la sessió FI 'ddss' (19F) i com continuem
• text a la Farinera per espais no-mixtes (es portarà una proposta de text)
• 25F Foredelsnostresvides (convocatòria)
• info de Mujeres pa'lante (breu, només passar la info)
• formació live streaming 23fF(qui pot anar)
• enganxines 15O

Asamblea 'dret al propi cos' 19F 18h

Hola Feministes Indignades,

Como sabéis, a partir de nuestra necesidad de autoformación y de
posicionarnos ante las recientes declaraciones del Ministro de Justicia
sobre el futuro cambio de la Ley de Derechos Sexuales y Reproductivos,
decidimos hacer una asamblea temática.

Desde el grupo de trabajo que se conformó para preparar esta asamblea
que tenemos el próximo domingo, nos gustaría compartir previamente con
todas las que vengáis algunos textos para lectura previa y que nos
facilite la sesión, que hemos calculado de 2 horas, porque os recordamos
QUE NO HABRÁ BREVES. Os rogamos puntualidad, nos gustaría empezar y terminar puntual :) no superando las 2 horas.

El taller está estructurado en 3 partes. La primera dedicada al
reconocimiento del disfrute de los derechos sexuales, la segunda al
reconocimiento de los cuerpos sexuados y una tercera que hemos titulado:
Estrategias de acción y resistencia desde la autonomía y autocuidado.

Os mandamos vínculos y textos relacionados con las reacciones sobre la
posible modificación de la ley, así como textos de diversas feministas
sobre el autocuidado y la autonomía.

Sobre derechos sexuales:

Declaración de los DDSS

https://n-1.cc/pg/file/read/1175818/declaracin-de-los-ddss

Sobre modificación ley:
Blog Campanya Dret al propi cos: http://dretalpropicos.wordpress.com/
Facebook Campanya:
https://www.facebook.com/pages/Dret-al-propi-cos/344781018885896?sk=wall
Twitter Campanya: @dretpropicos

Blog Fora de les nostres vides (Avortament lliure):
http://foradelesnostresvides.wordpress.com/materials/dossiers/

Sobre l'actual llei i la seva aplicació (entrada wiki Manifest FI en
construcció)
http://feministes.wikispaces.com/Avortament+lliure+i+gratuit

Manifiestos:
Mujeres ante el Congreso: http://mujeresantecongreso.blogspot.com/
Asamblea Indignada Sants:
http://acampadasants.wordpress.com/2012/02/13/manifest-sobre-lavortament/

Sobre el Dret al propi cos:
Entrada de la wiki del Manifest de Feministes Indignades (en
construcció) :
http://feministes.wikispaces.com/Dret+a+decidir+sobre+el+propi+cos

Autonomía:

Mujeres con una subjetividad autónoma son aquellas que "toman 
decisiones sobre su vida sexual, tomando en cuenta, fundamentalmente,
su  propio deseo, sus propias necesidades afectivas y sus propios
intereses" Gabriela Castellanos

En el lenguaje de la cultura feminista, se trata de ser nosostras el
centro de nuestra vida. Se trata de tener como primera referencia, la 
auto-identidad.... se trata de ser, no sólo actoras, sino también
autoras de la propia vida, la cual es otra dimensión en la que se puede 
analizar la autonomía o el dominio. Marcela Lagarde
 

Autocuidado:

"Capacidad para decidir sobre su cuerpo y su salud física, mental y 
emocional en función de su desarrollo humano, como ser social, a partir
de la reafirmación com persona, en la perspectiva de su crecimiento
personal y de sus necesidades, conducentes a un toma de decisiones
conscientes y permanentes"

----------------

La construcción de las mujeres como sujeto de sí mismas, de su vida, de
su cuerpo, de su sexualidad, implica su de-construcción comoobjetos, 
como instrumentos o funciones portadores de papeles; esto es el inicio
de la búsqueda de soberanía sobre su propio cuerpo y sus funciones
biosicosociales, la sexualidad, las decisiones que competen con su vida
y su salud. Argelia Londoño

_______________________________________________

Fembloc al Bloc Crític de la Manifestació del 19F a Barcelona. Contra la reforma laboral i l'ofensiva patriarcal...vaga global!

Diumenge 19 de febrer, 11:30 Av. Diagonal amb Enric Granados

 

La reforma laboral recentment aprovada ens confirma que, com a la resta d'Europa, el Govern espanyol utilitza l'excusa de sortir de la crisi per destruir les conquestes socials que han costat segles de lluita i avançar cap a un règim de seudoesclavisme en el mercat de treball: dinamitar els convenis, abaratir l'acomiadament, facilitar l'acomiadament lliure (incloent raons d'un clar darwinisme social com haver estat de baixa un 20% dels dies hàbils durant dos mesos, com si les malalties es podessin programar), generalitzar la por en el lloc de feina com a via per mantenir- la població en estat de xoc i sense capacitat de reacció.

A més,  confirma també que l'altra via per sortir de les crisis serà carregar els seus efectes a les espatlles de les dones, forçant-nos a tornar al rol tradicional de treballadores a la llar sense reconeixement i per amor. L'anterior reforma laboral ja eliminà les bonificacions a les contractacions de les dones; la de la negociació col·lectiva permet a les empreses despenjar-se dels convenis col·lectius sectorials que obligaven a fer convenis d'igualtat a les empreses; la de les pensions segueix promocionant que les casades es quedin fora del mercat de treball per fer de cuidadores a la llar i que les dones siguem les úniques responsables de la cura dels fills, possibilitant que només nosaltres cotitzem fins a dos anys per la criança de fills i filles. I aquesta nova reforma laboral afegeix encara més dificultats a la nostra situació al mercat de treball, en eliminar les bonificacions a les empreses per contractar dones després de la baixa de maternitat. A més, incorpora la possibilitat d'imposar hores extres a les persones que treballen a temps parcial (un 16% de les quals són dones), dificultant encara més la conciliació de la vida laboral, familiar i personal de totes les persones.    Tot això, en un context de retallades generalitzades als serveis públics, al transports, a  la sanitat i l'educació públiques, als pressupostos d'ajut a les famílies... el que suposa més càrrega de treball reproductiu , domèstic i de cura, que recauen majorment en les dones, i enmig d'una ofensiva patriarcal contra el dret a decidir sobre els nostres cossos que amenaça amb dificultar encara més el nostre accés a educació sexual, anticonceptius gratuïts i a l'avortament lliure i gratuït com a prestació sanitària normalitzada en la sanitat pública. A més de fer pagar a tota la població la crisi econòmica que uns pocs han creat amb polítiques d'ajust de tall neoliberal, volen que les dones carreguem amb els seus efectes a  “casa i amb la pota trencada”. 

Les cúpules sindicals també són patriarcals

Aquest diumenge 19 de febrer serem a la manifestació que convoquen els sindicats majoritaris a Barcelona per fer visible que no estem d'acord amb les seves polítiques pactistes i amb la inacció davant un atac sense precedents als drets dels i les treballadores assalariades.  Perquè sabem que a la base dels sindicats majoritaris hi ha milers de persones descontentes amb els seus dirigents, tant per les seves decisions com pels privilegis dels que gaudeixen. Per animar-los a sumar-se a una marea que aixequi no només una vaga general, sinó total. Una vaga global de les treballadores assalariades, però també de les que no poden fer vaga: les persones precàries, les migrades, les que treballen en l'economia submergida, les domèstiques internes que no poden manifestar-se, les mares, avies, filles...les cuidadores invisibles, les prostitutes, les estudiants, les becàries... Una vaga en l'àmbit del treball assalariat però també en l'àmbit del treball de cura.  Una vaga contra el capitalisme i el patriarcat, l'aliança criminal que cada dia devasta milions de vides i despulla el planeta. Serem a la manifestació per recordar que, igual que no són els polítics ni els banquers qui decideixen sobre les nostres vides, no són les cúpules sindicals qui determinen una vaga,. Som les persones les que sostenim cada dia aquest sistema i podem aturar-lo si ho decidim. Juntes podem!

Perquè les dones no sostindrem les seves crisis

vaga global contra el capitalisme i el patriarcat!

ACTA ASAMBLEA ESPECIAL 8 DE MARÇ 15/02/2012

ACTA ASAMBLEA ESPECIAL 8 DE MARÇ 15/02/2012

FEMINISTES INDIGNADES

1. REUNIONES VARIAS 
   Se informa que hay tres reuniones a las que asistir y salen voluntarias:

• Asamblea del Banc Okupat de Gràcia
• Mujeres Pa’lante
• Preparación “Se va a armar la gorda”

2. MANIFESTACIÓN 19 DE FEBRERO

Se trata este punto de manera especial debido a su urgencia.

Se debate si ir o no ir a una manifestación convocada por los sindicatos.

Se informa que habrá un bloque “de inflección” que irá separado de los sindicatos y pedirá por una huelga general.

Se decide ir juntas a la manifestación y llevar una pancarta que sirva de referencia a las feministas que vayan a la manifestación.

Se hará una convocatoria a otras feministas y se hará una pancarta.

3. HUELGA TMB

Se informa de las reuniones que se están llevando a cabo para preparar la huelga de TMB. Se propone ir a las reuniones para aportar la visión feminista sobre la movilidad y el uso de los transportes públicos.

Se pospone la decisión para la próxima asamblea.

4. 8 DE MARÇ

Se informa sobre las reuniones de preparación de las jornadas “Se va a armar la gorda” y sobre la reunión de coordinación de espacios feministas que tuvo lugar en Ca la Dona.

El 8 de marzo la manifestación saldrá a las 19h de p. universitat

El 7 de marzo habrá una marcha nocturna, solo de mujeres

Desde “se va a armar la gorda” se preparará la fiesta 8 de març

Cada espacio feminista hará su comunicado y su difusión para las actividades

Se hace una ronda con las ideas para la actividad de Feministes Indignades. Se consensúan tres actividades principales:

• Una acto masivo, implicando al 15M, por tanto mixo
• Una performance en la calle
• Una charla sobre el 8 de marzo en algún barrio.

Salen más ideas para complementar.

Quedó pendiente hablar de la charla que nos ha pedido mujeres del 15M de Vilasar (10M).

Todo esto y mucho más se hablará en la próxima reunión del grupo 8 de març que tendrá lugar en la cafetería de la facultad de historia de la UB, en Montalegre. La cafetería está en el sotano.

La reunión será el martes 21 a las 18.30

¡¡¡El Amor Romántico MATA!!!

L’AMOR ROMÀNTIC MATA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Considerem i analitzem l'amor romàntic, no només en l’esfera sentimental, sinó com a construcció cultural, part fonamental del sistema de poder entre gèneres, relegant a les dones a un rol de subordinació, manca i necessitat. 

En aquest sentit, pensem que qüestionar els patrons relacionals en l'esfera 'íntima' i personal, a més de fer-ho en àmbits socials, laborals, etc., és fonamental per a poder  

de-construir els rols de gènere hetero-normatius, i construir noves identitats de gènere, autònomes, diverses i igualitàries, així com establir relacions sanes, en llibertat i amb autonomia des d'una pràctica de l'afectivitat en horitzontalitat i no basada en el poder, la dependència, el control i la subjecció d'una persona cap a una altra.

En la cultura occidental moderna i contemporània l'amor romàntic, i la seva forma clàssica d'expressió de parella heterosexual, nuclear i abocada a construir i preservar la família, posa la base, no només social i econòmica, sinó també psicològica, de la subordinació de les dones. Marca i interioritza la demarcació entre allò públic i allò privat, limitant la nostra actuació, sentit i 'existir' a aquesta última esfera. De la mateixa manera, el paradigma de l'amor romàntic està a la base de la domesticació sexual de les dones i de totxs les/els subjetxs no hetero-normatius, de tal manera que deriva (encara avui, lamentablement) en el control sobre el nostre cos. 

Així mateix, a aquests eixos de subordinació, se li afegeix el consumisme i l'explotació econòmica del sistema de gèneres, per exemple, està interioritzat per moltes de nosaltres que estimar = gastar per sant valentí! (com més valen els regals que et donen més t’estimen).

L'amor romàntic també es sustenta sobre la idealització de la felicitat depenent. Es considera que no podem assumir la nostra vida afectiva en nosaltres mateixes construint la nostra pròpia felicitat, sinó que es dóna en dependència exclusiva cap a altres persones. Hipotecant la nostra felicitat afectiva cap a l'altra persona: "sóc feliç perquè tu estàs amb mi".

No estem afirmant que totes les dones (o les persones) som iguals, amb les mateixes orientacions, desitjos, i maneres d'expressar-los i realitzar-los. Per contra, estem afirmant la necessitat i el valor de l'empatia, la cura i l'afecte entre les persones (i cap a una mateixa, en primer lloc) , de la forma que cadascuna triï, lliurement. 

El que qüestionem és la suposada manca que s’amaga en la teoria de la mitjana taronja (cadascuna de nosaltres és una persona sencera en si mateixa,i no tenim una meitat que ens completi). Així mateix, qüestionem i rebutgem el relegar a les dones a l'esfera de les emocions i de la cura, com a forma natural, ineludible de 'ser' (en funció de i per a l'altre), tret que no es vulgui incórrer en l'exclusió social (estigma-discriminació/violència) o psicològica (salut mental).

I no ens oblidem que l'amor romàntic mata: en el que va de l'any 2012, ja són 8 (a data 06.02.2012) les dones assassinades per homes del seu entorn sentimental i familiar.

Amb aquesta acció pretenem crear debat i reflexió entorn d'un dels factors (l'amor romàntic) més enquistats que sostenen les situacions de violència de gènere. 

Aquest model amorós basat en l'amor com a "passió dolorosa” i altres mites construïts per la nostra cultura occidental, emergeix especialment en l'educació sentimental de les dones. Moltes assumeixen aquest model estructurant les seves vides al voltant de la conquesta de l'amor, convertint-ho en objectiu fonamental de les seves vides.

Les possibilitats de tolerar la violència augmenta en les dones que persegueixen aquest ideal romàntic ja que són aquestes formes de relació les que donen sentit a les seves vides.

La gravetat de les seves conseqüències ens impulsa a generar una anàlisi crítica d'aquest model, i a tractar de desmuntar-ho per fomentar relacions afectives alternatives que no generin patiment i/o dependència i que respectin la nostra individualitat. 

Per tot això, i perquè allò personal és polític, us convidem a totes i tots a visibilitzar, qüestionar i rebutjar les hetero-normes, la dependència, els rols i necessitats preestablertes. I a construir, experimentar i explorar relacions afectives sexuals en funció dels nostres desitjos, orientacions i fantasies, en el respecte de la nostra autonomia i autocura.

Proposem que s'imprimeixin els adhesius que podeu trobar en el nostre bloc i les enganxeu, discretament, als productes de "Sant Valentí", tipus: ampolles de vi, caixes de bombons, etc., però de manera que es puguin pagar els productes tranquil·lament a caixa i que el missatge arribi a casa.

Actúa, difon, comparteix i sobretot disfruta amb ironia i rebeldia: aquest 14-F, digues:  

NO AL AMOR ROMÀNTIC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Abraçades feministes a totes i tots!

                                                                                   

Feministes Indignades, 14 de febrer 2012 

http://feministesindignades.blogspot.com

  ¡¡¡El Amor Romántico MATA!!!

Consideramos y analizamos el amor romántico, no simplemente como esfera de sentimientos, sino como construcción cultural, parte fundamental del sistema de poder entre géneros, relegando a las mujeres a un rol de subordinación, carencia y necesidad. 

En este sentido, pensamos que cuestionar los patrones relacionales en la esfera 'intima' y personal, además de hacerlo en ámbitos sociales, laborales, etc., es fundamental para poder de-construir los roles de género hetero-normativos, y construir nuevas identidades de género, autónomas, diversas e igualitarias, así como establecer relaciones sanas, en libertad y con autonomía desde una práctica de la afectividad en horizontalidad y no basada en el poder, la dependencia, el control y la sujeción de una persona hacia otra.

En la cultura occidental moderna y contemporánea el amor romántico, y su forma clásica de expresión de pareja heterosexual, nuclear y abocada a construir y preservar la familia, pone la base, no sólo social y económica, sino también psicológica, de la subordinación de las mujeres. Marca e interioriza la demarcación entre lo público y lo privado, limitando nuestra actuación, sentido y 'existir' a esta última esfera. De la misma manera, el paradigma del amor romántico está en la base de la domesticación sexual de las mujeres y de todxs lxs sujetxs no hetero-normativo, de tal manera que deriva (todavía hoy, lamentablemente) en el control sobre nuestro cuerpo. 

Asimismo, a estos ejes de subordinación, se le añade el consumismo y la explotación económica del sistema de géneros, por ejemplo, está interiorizado por muchas de  nosotras que amar = gastar por san valentín! (cuanto más valen los regalos que te dan más te quieren).

El amor romántico también se sustenta sobre la idealización de la felicidad dependiente. Se considera que no podemos asumir nuestra vida afectiva hacia nosotras mismas construyendo nuestra propia felicidad, sino que se da en dependencia exclusiva hacia otras personas. Hipotecando nuestra felicidad afectiva hacia la otra persona: "soy feliz porque tú estás conmigo".

No estamos postulando que todas las mujeres (o las personas) somos iguales, con las mismas orientaciones, deseos, y maneras de expresarlos y realizarlos. Por el contrario, estamos afirmando la necesidad y el valor de la empatía, el cuidado y el afecto entre las personas (y hacia una misma, en primer lugar) , de la forma que cada una elija, libremente. 

Lo que cuestionamos es la supuesta carencia que subyace de la teoría de la media naranja (cada una de nosotras es una persona entera en sí misma,y no tenemos una mitad que nos complete). Asimismo, cuestionamos y rechazamos el relegar a las mujeres a la esfera de los sentimientos y del cuidado, como nuestra forma  natural, ineludible de 'ser' (en función de y para el otro), a menos que no se quiera incurrir en la exclusión social (estigma-discriminación/violencia) o psicológica (salud mental).

Y no nos olvidemos que el amor romántico mata: en lo que va del año 2012, ya son 8 (a fecha 06.02.2012) las mujeres asesinadas por hombres de su entorno sentimental y familiar.

Con  esta acción pretendemos crear debate y reflexión en torno a uno de los factores (el amor romántico) más enquistados que sostienen las situaciones de violencia de género. 

Este  modelo amoroso basado en el amor como "pasión sufriente" y demás mitos  construidos por nuestra cultura occidental, emerge especialmente en la educación sentimental de las mujeres. Muchas asumen este modelo estructurando sus vidas alrededor de la conquista del amor, convirtiéndolo en objetivo fundamental de sus vidas.

Las posibilidades de tolerar la violencia aumenta en las mujeres que  persiguen este ideal romántico ya que son estas formas de relación las  que dan sentido a sus vidas.

La gravedad de sus consecuencias nos impulsa a generar un análisis crítico de este modelo, y a tratar de desmontarlo para fomentar relaciones afectivas alternativas que no generen sufrimiento y/o dependencia y que respeten nuestra individualidad. 

Por todo esto, y porque lo personal es político, os invitamos a todas y todos a visibilizar, cuestionar y rechazar las hetero-normas, la dependencia, los roles y necesidades  preestablecidas. Y a construir, experimentar y  explorar relaciones afectivas sexuales en función de nuestros deseos, orientaciones y fantasías, en el respeto de nuestra autonomía y auto-cuidado.

Proponemos que se impriman las pegatinas que podéis encontrar en nuestro blog y  pegarlas, discretamente, en los productos de "San Valentín", tipo: botellas de vino, cajas de bombones, etc., pero de manera que se pueda pagar el producto tranquilamente en la caja y que el mensaje llegue a casa. 

Actúa, difunde, comparte, y sobre todo disfruta, con ironía, y rebeldía: este 14F dile 

¡¡¡No al amor romántico!!!!!

abrazos feministas a todas y todos!

                                                                    Feministes Indignades, 14 de febrero 2012

                                                                    http://feministesindignades.blogspot.com/