Manifest de Feministes Indignades per al 15 d'octubre

De la indignació a l’acció:
les nostres vides, els nostres cossos, els nostres treballs, no els seus beneficis i privilegis

El 15-O farà cinc mesos que milers, milions de persones vam prendre el carrer i ens vàrem plantar tot dient que no som mercaderies en mans de polítics i banquers. Les feministes hem estat a les places dels inicis, per aclarir que aquesta no és només una crisi econòmica i financera, sinó també de sostenibilitat de la vida de les persones i del planeta; que aquest sistema no se sosté només amb el nostre treball productiu sinó amb el treball domèstic, reproductiu i de cura de les persones, invisibilitzat, impagat i menystingut, que realitzem principalment les dones arreu del món; i que, com els va passar a les nostres germanes de Llatinoamèrica i Àfrica, la gestió governamental de les crisis ens colpejarà doblement i a més n’haurem d’amortiguar els efectes amb més càrrega de treball.

Els governs estatal i català han afrontat la crisi retallant els drets de tota la població, i en especial els de les dones, lesbianes, transexuals i transgènere. La reforma laboral i de la negociació col·lectiva han eliminat les mesures de foment de l’ocupació femenina i han apuntalat l’exclusió laboral, la temporalitat, parcialitat, precarietat, discriminació i desigualtat salarial que vivim les dones al mercat de treball, a més d’afavorir els abusos i l’assetjament lesbofòbic, homofòbic i transfòbic a la feina. La reforma del sistema de pensions aboca les dones a la dependència econòmica i la pobresa, allargant encara més un període de cotització al que moltes ni arribem per les "llacunes" en la trajectòria professional que suposa tenir criatures o cuidar familiars. Ara es permet a les dones cotitzar dos anys per la cura de filles i fills, atribuint-nos en exclusiva aquesta tasca, i s’inclou a les treballadores domèstiques a la seguretat social sense dret a atur ni a vaga, el que reflecteix la baixa valoració d’aquesta feina.

Els governs afronten la crisi retallant els drets de les dones i aprofundint les desigualtats de gènere: a l’Estat, han eliminat un Ministeri d’Igualtat que només rebia un 0,02 dels pressupostos i han suprimit l'ampliació del permís de paternitat per als homes. A Catalunya, van començar eliminant el Programa de Prevenció de la Violència Masclista del Departament d’Interior i el Programa de Promoció de la Igualtat de Gènere. Després va venir el paquet de retallades de la Llei Òmnibus, que elimina llocs de treball a l’administració i als serveis públics, en sectors com l’educació i la sanitat, que tradicionalment han estat ocupats per dones. La privatització encoberta de la sanitat, el tancament de CAPS i l’allargament de les llistes de espera ens perjudicaran com usuàries, ja que les dones vivim més anys però amb menys salut i, per tant, tenim més malalties cròniques. A més, l’accés a l’avortament a la sanitat pública seguirà sent una carrera d’obstacles i haurem de seguir pagant per poder exercir el dret al propi cos i a una prestació normalitzada a la sanitat pública . Els i les transexuals i transgènere que vulguin accedir a tractaments quirúrgics o hormonals també es veuran afectats per les retallades.

Però a més, el desmantellament de la sanitat pública implicarà més càrregues de treball per a les dones, que seguim sent la majoria de les cuidadores de persones grans o amb necessitats d’atenció especial: el nou règim d’hospitalització ambulatòria (t’operen i te’n vas a casa) comportarà més càrrega de treball de cura per la recuperació; el tancament dels CAP, més temps destinat a acompanyar familiars als ambulatoris, és a dir, menys temps de lleure i de vida. A més, les retallades en família i educació suposaran més càrrega de treball per a les dones amb criatures; el govern ha retallat el 72% del pressupost del Departament de Benestar i Família; ha suspès les ajudes per famílies amb criatures menors de 3 anys que tenen ingressos superiors als 8000 euros l’any i per a les famílies migrades amb menys de 5 anys de residència a Catalunya. A més, el Departament d’Educació ha eliminat la sisena hora lectiva a les escoles, i ha reduït un 11% les subvencions a les llars d’infants, dificultant encara més la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les famílies, el que significa que aquesta tasca acaba recaient en les dones. L’eliminació de prop de 17.000 places de professorat obligarà als i les mestres a fer classes de reforç a la mainada nouvinguda o amb dificultats d’aprenentatge fora de les hores lectives, el que propicia la segregació i exclusió social. És una vella recepta: en temps de crisi, els governs lloen la família tradicional i empenyen les dones cap a casa perquè carreguin amb les feines que la societat no reparteix equitativament. I castiguen l’exclusió i la pobresa: per exemple, la Llei Òmnibus decreta la persecució de les prostitutes a les carreteres, ara que les ordenances cíviques les han expulsat de ciutats com Barcelona. El Departament de Benestar Social retirarà la renda mínima d’inserció (PIRMI) a la meitat de les 35.000 persones que el reben, entre les que destaquen les dones (58%), la població migrada, les famílies monomarentals i altres persones en situació d’extrema vulnerabilitat. Retallen les nostres vides mentre augmenten els mecanismes de control i repressió que serveixen per desplegar caceres de bruixes contra la dissidència, com la que el Conseller d’Interior ha moviment sorgit del 15-M, amb la detenció i processament de 22 activistes fins el dia d’avui.

Les feministes, des de la diversitat de les nostres postures, seguim i seguirem als carrers perquè sabem que sense nosaltres no és possible la revolució, el canvi social i la supervivència dels éssers que habitem aquest planeta. Perquè tenim alternatives d’organització social que conjuguen la justícia social, de gènere i Sud-Nord, i perquè sabem que només lluitant pels nostres drets defensarem el nostre futur. Les crisis que sacsegen el planeta són també la oportunitat de construir un altre sistema econòmic i social que tingui com a centre les persones. Milers, milions de persones pensen com nosaltres i han passat de la indignació a l’acció. No ens miris, uneix-te!

La revolució serà feminista o no serà!!
Ni oprimides pel patriarcat ni explotades pel capitalisme
Nosaltres també estàvem al Parlament! Si toquen a una ens toquen a totes!
#15mlliure

Dissabte 15 d'octubre

13h, Pla de Palau, preparació de pancartes i organització

16h, Convocatòria Bloc Feminista, Palau de Mar de Barcelona

17h, cantonada Banc d’Espanya de Plaça Catalunya, Bloc Feminista manifestació del #15O