SOLIDARITAT ACTIVA AMB ELS VAGUISTES EMPRESONATS

http://solidaritat29m.noblogs.org/
“Quan els polítics tenen por de perdre tota legitimitat del seu poder,
reprimeixen sense escrúpols, quan són milers de persones que
s’enfronten a la seva misèria, criminalitzen a través dels mitjans i
apliquen mesures de càstig, vulnerant els principis de les seves
pròpies lleis.”
Des del 29 de març, hi ha 3 persones que estan en presó preventiva. A
una d’aquestes, el Javi, la van detenir quan participava al matí en un
piquet informatiu al barri del Clot, mentre l’Isma i el Dani van ser
detinguts a un piquet de Zona Universitària.Durant tota la jornada de
protesta contra la reforma laboral i les retallades, es van dur a
terme a Barcelona un total de 56 detencions, arribant a la xifra de 79
a la resta de Catalunya. Algunes d’elles van sortir en llibertat
provisional després d’haver pagat una fiança de 3000 i 4000 euros,
d’altres varen quedar amb càrrecs i hauran d’anar a signar a jutjats
cada 15 dies, setmanalment o dos cops per setmana. També hi ha qui va
sortir de la comissaria després d’haverrebut greus pallisses de la
policia. A un noi, per exemple, van deixar a la porta de comissaria
ambel fèmur trencat, sense diners i sense mòbil per la matinada, o dos
altres que els hi van haver d’extirpar la melsa degut als cops de puny
i patades propiciades pels mossos.Tampoc no oblidem el centenar de
ferits a causa de la brutalitat policial, que un cop més els mossos
d’esquadra han utilitzat. Que en tinguem constància, només per les
bales de goma, hi ha 20 persones ferides, un d’ells és un nen de 4
anys i dos d’ells s’han quedat sense visió.
Els mitjans de comunicació s’han encarregat des del primer moment
d’estigmatitzar les vaguistes i de legitimar l’actuació policial: les
pallisses, l’ús de piloteres o fins i tot, el retorn als gasos
lacrimògens. Ho estan fent tot desviant el debat de per què milers de
persones havien sortit al carrer decidides en un dia de vaga general.
Pretenen confondre’ns i dividir-nos tot sembrant la por, però les qui
vam sortir aquell dia, que som moltes i moltes, vam sentir la força de
saber-nos juntes, de saber-nos fortes i ja no l’oblidem. El 29 de març
el carrer era nostre, i tot i que des de la matinada es produïren les
primeres identificacions i detencions, la jornada de lluita va
continuar endavant.
No obstant, tot i la repressió i els abusos policials que es van
produir aquell dia, per a moltes de nosaltres el balanç de la jornada
de lluita és positiu: les vies per accedir a Barcelona estaven
tallades, molts comerços van tancar, centenars de milers de persones
no van anar a treballar, moltes també vam fer vaga de consum i vam
donar una resposta massiva al carrer.
Ara que tres persones estan a la presó i que lluitem per al seu
alliberament, recordem que vam decidir fer vaga perquè estàvem i estem
cansades que unes poques persones decideixin sobre les nostres vides
imposant unes regles del joc unilaterals i de dalt a baix. Des de la
privatització de la sanitat i l’educació, els desnonaments i
desallotjaments de qui no pot pagar un lloguer o hipoteca, a la nova
reforma laboral que permet aberracions tals com un acomiadament per
estar malalt, la fi dels convenis col·lectius o la lliure aplicació
d’EROs,… Cada dia ens escanyen més, però també cada vegada ens
enganyen menys.
Jurídicament, no es sosté que per desordes públics es privi algú de
llibertat. Aquestes situacions ens aclareixen com funciona la
“Justícia” i en mans de qui es troba. Felip Puig, amb les seves
declaracions i amenaces de restringir el dret de reunió, endurir el
codi penal i fomentar la delació ciutadana, així com el Govern estatal
amb mesures com estendre la legislació antiterrorista als actes de
vandalisme urbà, ens mostren que les lleis són eines polítiques. La
decisió d’empresonar el Javi, l’Isma i el Dani no correspon a aspectes
legals sinó a uns interessos concrets per paralitzar les protestes.
Actituds del mateix caire es van donar a la manifestació de suport amb
les empresonades i detingudes el dilluns dia 2 quan els mossos
d’esquadra van detenir un home amb diversitat funcional, abandonant la
seva cadira de rodes, deixant-lo en llibertat amb càrrecs de desordres
públics la mateixa matinada.
L’aïllament i les amenaces no tenen lloc en la il·lusió de trobar-nos
La precarietat perd el seu pes quan ens donem suport mutu
Les retallades ens reafirmen en l’autoorganització
La repressió, fins i tot, l’empresonament de les nostres companyes, no
ens atura quan partim de que…
… SI ENS TOQUEN A UNA ENS TOQUEN A TOTES!!
LLIBERTAT VAGUISTES EMPRESONADES!!
ABSOLUCIÓ PER TOTES LES COMPANYES ENCAUSADES EL 29M!!
Grup de Suport del Javi del Clot

http://solidaritat29m.noblogs.org/