Benvingudes al nostre blog!

"Ara que estem recuperant les nostres places, també podem proposar-nos el debat sobre els nostres espais a les cases, a la vida quotidiana, en la realitat del dia a dia. Debatre el lloc de la família, els rols que sosté, els autoritarismes que reprodueix, com a lloc d'afirmació del patriarcat. Imaginar noves formes de viure les nostres relacions, a casa, a la plaça, i també en les organitzacions populars que van naixent o es van transformant atravessades per aquest temps històric insurgent"
Claudia Korol, en Buenos Aires

jueves, 6 de septiembre de 2012

28 de Setembre ¡Dret al propi cos - Ni un pas enrere!


descarga aquí la octaveta en CAT y CAST

SI NO PODEM DECIDIR, no podem ser lliures
En motiu del 28 de setembre, Dia Internacional per la Despenalització de l'Avortament, continuem fent nostre la proposta que va sorgir el 1990 de les feministes llatinoamericanes i caribenyes d'adoptar un dia de reivindicació anual pel Dret al Propi Cos.
Històricament el Patriarcat i les Institucions que el perpetuen han volgut dominar el cos de les dones (negant la nostra capacitat de decidir sobre el nostre cos, la nostra sexualitat i el nostre plaer) i controlar la nostra capacitat com a reproductores de la força de treball (interposant-se en la nostra voluntat o no de ser mares), utilitzant tots els mecanismes possibles. L'avortament ha estat i és una realitat en totes les societats, més enllà dels paràmetres legals, i ho seguirà sent, ja que les dones sempre hem trobat fórmules per dur-lo a terme.
Ens trobem en un context de sever empobriment de la classe treballadora, atur, desnonaments i sota el pretext de la crisi econòmica, retallades socials i constants nous atacs als drets de les dones. Des de la pujada al poder de la dreta més conservadora s'està amenaçant constantment l'accés a l'IVE. A Catalunya, el govern de CiU s'excusa en la crisi per poder impedir la gratuïtat i l'accés a l'IVE. Per la seva banda, el govern del PP no és tan subtil, i directament utilitza arguments moralitzants i des de la seva pujada al poder amenaça amb una reforma de la llei que ens vol fer retrocedir trenta anys enrere. Per la seva banda,els integrismes religiosos, a la seva misogínia i demagògia habitual hi estan sumant falsos arguments econòmics i per justificar la voluntat de control del cos de les dones. Com per exemple les declaracions del bisbe de Granada. La precarietat del mercat de treball, les diverses reformes laborals i les retallades estan expulsant del sistema productiu a les dones fent-les econòmicament dependents del seu marit, posant dificultats a qualsevol tipus d'organització familiar fora de la parella heterosexual. En un context de dificultats econòmiques per la majoria de la població, les dones amb menys recursos es poden veure abocades als avortaments clandestins i en condicions precàries, posant en perill les seves vides o sent empeses a una maternitat no desitjada. Alhora aquest context complica el poder proporcionar una vida digna a una persona de més en la nostra vida si decidim tenir filles o fills. Paradoxalment doncs, aquells que ens prenen els recursos que ens permetien mantenir una persona ens neguen també el dret a decidir tenir-la.
És només gràcies a la lluita de les dones que hem aconseguit esgarrapar alguna millora, com la modificació de la llei que permet no haver de justificar l'avortament dins les primeres 14 setmanes. Cal recordar però els impediments soferts per tal de fer realitat dites millores, com és el fet que en algunes Comunitats Autònomes no existeixen clíniques on es practiquen IVEs o que les dones migrants han deixat de disposar del Dret a l'Avortament en la sanitat pública.
Tot i així aquesta llei queda molt lluny de ser una regulació que respongui a les necessitats reals de les dones. En un dia com avui continuem reclamant el nostre dret a decidir:
Per una despenalització de l'IVE i el seu accés lliure i gratuït als espais públics per a totes les dones autòctones o immigrades! Pel dret a decidir de les dones sense límits de terminis en l'embaràs i garantint la seva plena autonomia! Perquè estigui inclòs dins del sistema sanitari públic! Pel reconeixement de la capacitat d'autogestió de les dones! Per la regulació de l'objecció de consciència! Per una educació afectivosexual amb perspectiva de gènere i no heteronormativa! Per una informació dels mètodes anticonceptius segurs i la seva gratuïtat!


NI UN PAS ENRERE EN DEFENSA DELS NOSTRES DRETS I LLIBERTATS!!!
SI NO PODEM DECIDIR, NO PODREM SER LLIURES!!!

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada