Dones lliures en països lliures
Sóc Rosa, i no surto sola a la nit.
Sóc Dèlia, i no tinc accés a una sanitat
pública i de qualitat.
Sóc l'Amineh i visc a un camp de refugiats des
de què vaig nàixer.
Sóc Margarita i faig front jo sola a la feina
de la llar i la cura dels
infants.
Som la Clara i l'Eva i no tenim perquè
amagar-nos per gaudir de la
nostra sexualitat.
Sóc Wanjiru i vaig ser tancada a un CIES, per
buscar una vida
millor.
Sóc l'Esther, i em van detenir per anar a una
manifestació un dia de vaga general.
Sóc Carme i la meua organització ha vist
minvat els recursos econòmics per ajudar a les dones que pateixen
violència masclista.
Sóc la Mercè i amb la reforma laboral m'han
condemnat a la precarietat.
Sóc Cristina i vaig canviar els meus temps i
conviccions perquè em sentia segura amb la meva parella.
Sóc Anna vaig utilitzar un mètode
anticonceptiu que no volia perquè ell el preferia.
Sóc Paula i vaig aguantar els seus insults i
vexacions, pels meus fills.
Sóc Maria del Mar i em vaig sentir inferior
durant molt de temps.
Sóc Montserrat i em van fer sentir víctima,
avaluada i analitzada en cada moment del procés judicial.
Sóc. Savita Halappanavar ciutadana india i he
mort a Irlanda perquè l’avortament és il·legal.
Sóc Jennifer, amb 17 anys em prostituïren als
carrers de Barcelona, em vaig escapar i van assassinar el meu pare a
Nigèria.
Sóc la Bineta, una dona congolesa de la
campanya internacional contra els crims contra les dones als
conflictes armats i necessitem aplegar totes les veus de les dones
del món.
Sóc Blanca i vaig ser una dona maltractada.
Vaig patir violència psicològica i sexual dins la meua pròpia
llar. Durant anys em vaig sentir anul·lada com a individua. Lligada
per la por vaig esforçar-me perquè la relació millorés, perquè
ell reconegués tots els esforços que jo feia per canviar, i
estiguéssim bé, però mai era prou, així vaig entrar en un cicle
destructiu. Però vaig sortir gràcies a un col·lectiu de dones. Poc
a poc, vaig aprendre que no calia aguantar, que moltes
de les inseguretats que sentia no eren veritat,
ell me les havia fet creure a base de repetir-me lo malament que feia
les coses i lo poc valuosa que jo era. Vaig aprendre que podia ser
feliç i fer-me respectar.
Així, vaig recuperar la persona que jo era
abans, enfortida, coneixedora de mi, per fi podent sentir que sóc
l’ama de la meua pròpia vida.
Dia rere dia les dones del món patim
violències que limiten la nostra llibertat i felicitat. Aquestes
violències poden vindre de persones properes a nosaltres, de
persones desconegudes o d'institucions. Amb l’excusa de la crisi
econòmica, les retallades en els drets socials, la inseguretat
laboral i l'augment de la pobresa, aquestes violències estan
creixent. L'atac contra el dret al propi cos, l'atac contra els
nostres drets socials i laborals, l'augment de la càrrega de cures,
els atacs constants de la caverna ideològica, la reducció dels
recursos per projectes socials, fan evident l'atac patriarcal contra
les nostres vides.
Nosaltres, les dones, diem prou!
Ni som víctimes ni estem disposades a
acceptar les
vostres violències.
Per això ens seguim organitzant i seguim
lluitant, amb
esperança i valentia, per defensar allò que
som, dones
lliures.
Xarxa de Dones feministes contra la violència
prouagressionsalesdones@gmail.com
No hay comentarios:
Publicar un comentario