Benvingudes al nostre blog!

"Ara que estem recuperant les nostres places, també podem proposar-nos el debat sobre els nostres espais a les cases, a la vida quotidiana, en la realitat del dia a dia. Debatre el lloc de la família, els rols que sosté, els autoritarismes que reprodueix, com a lloc d'afirmació del patriarcat. Imaginar noves formes de viure les nostres relacions, a casa, a la plaça, i també en les organitzacions populars que van naixent o es van transformant atravessades per aquest temps històric insurgent"
Claudia Korol, en Buenos Aires
Mostrando entradas con la etiqueta Textos d'altres grups feministes. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Textos d'altres grups feministes. Mostrar todas las entradas

miércoles, 30 de julio de 2014

Mujeres palestinas toman las calles en Jerusalén

Coalición de Mujeres de Jerusalén -25 de julio 2014

Tan Indignadas estamos las mujeres palestinas de Jerusalén que tomamos las calles, y Sarah y yo estamos en las calles desde la mañana. Nosotras vimos cómo militarizaban el espacio de nuestra concentración y les dijimos todo cuanto quisimos, les demostramos que podrían poner todos los soldados y gente de seguridad que quisieran- ¡No pueden parar la resistencia de l@s palestin@s!

La declaración adjunta se encuentra en ambos idiomas, la escribimos juntas con todas las ideas y la perspicacia de las maravillosas mujeres a nuestro alrededor, y esperamos continuar nuestra lucha. Sólo viendo nuestra primera manifestación de hoy en la Puerta de Damasco una sabe que no éramos sólo las activistas feministas, no sólo las mujeres de las organizaciones de la sociedad civil y las mujeres y feministas de ONGs; eran las transeúntes, que estaban de camino hacia el zoco, y se detenían para unirse a nosotras. Eran las vendedoras que dejaban su mercancía al lado y empezaban a corear con nosotras. Cuando nos trasladamos a la segunda manifestación frente a las oficinas de la Unión Europea, las mujeres escucharon nuestras consignas, salieron de sus casas y se nos unieron; luego, cuando fuimos a la tercera manifestación frente a la Cruz Roja, de nuevo se unieron a la marcha más mujeres… Estábamos todas nosotras, procedentes de diferentes lugares, edades, posiciones, partidos políticos que unimos nuestras manos para exigir detener la masacre en Gaza… y llamar a Israel estado terrorista.

El mundo podría no oír nuestras voces y nuestras reivindicaciones, pero teníamos que hablar en voz alta, juntarnos, compartir historias de dolor y poder, mostrar nuestra solidaridad y amor unas a otras… como que el amor es una práctica de libertad.

Hacer la vista gorda ante los ataques terroristas de Israel sobre el pueblo palestino es hacerse cómplice con crímenes contra la humanidad.
Hacer la vista gorda ante las masacres de Israel en Gaza hoy es ser cómplice de la brutalidad de Israel y los ataques genocidas contra el pueblo palestino. Nosotras escribimos esta declaración para condenar enérgicamente las recientes masacres y los crímenes de guerra de Israel cometidos contra la población civil y las familias de Gaza y exigir un cese inmediato de los asesinatos indiscriminados y el fin del asedio; y rechazamos firmemente la destrucción vengativa de la propiedad, las infraestructuras y el medio de vida de nuestro pueblo en Gaza.
El despojo continuo del derecho de l@s palestin@s a la vida y a un futuro seguro, la limpieza étnica desde 1948 y de hecho el desarraigo constante, el desplazamiento, la demolición de viviendas, la fragmentación de las familias, la apropiación de tierras y el encarcelamiento crean la desesperación y condiciones de vida sin esperanzas y sofocan nuestras posibilidades para el futuro. Estar en silencio en medio de continuos crímenes, aceptar la ocupación militar y la violencia colonial, aceptar el asesinato de mujeres y hombres, jóvenes y ancianos, refugiados, campesinos y aldeanos, es aprobar las distintas maneras coloniales de despojo y negar a l@s palestin@s el derecho a una vida digna.

En el nombre de “Al-tajamo’ Al-nasawiy Almaqdasy”, un grupo de “Coalición de Mujeres de Jerusalén” y feministas del mismo lugar, de todos los segmentos de la sociedad, escribimos para expresar nuestra profunda condena de la continua pérdida de vidas, así como expresamos nuestro rechazo al silencio de las comunidades regionales y mundiales y la complicidad con el cruel proyecto sionista.
Nosotras las mujeres estamos horrorizadas por la desposesión sin fin y con el sufrimiento de nuestro pueblo, en Cisjordania, en Jerusalén y en Gaza ocupadas. Nos negamos a aceptar la violencia como parte de la vida diaria de los refugiad@s palestin@s en los diversos campos, así como entre l@s palestin@s de 1948 en Galilea, Naqab, Tringle y más. Estamos indignadas con el terrorismo del régimen colonial de los asentamientos sionistas, así como su maquinaria de opresión que inscribe el dolor y marca los cuerpos y las vidas de nuestras familias, hijas, hijos y comunidades como objetos desechables, “Otros” no humanos y entidades no reconocidas, como cuerpos desnudos y vidas desposeídas del derecho a la vida, a la seguridad, e incluso del derecho a morir con dignidad.

Hoy nos encontramos como mujeres palestinas que rechazan cualquier negación de nuestro derecho a los derechos, y que se niegan a normalizar o justificar la violencia de la ocupación y la colonización israelí, al tiempo que exigimos firmemente el fin del régimen sionista, su maquinaria y su estructura colonial violenta. Han pasado más de 60 años de violencia estructural sionista, un largo periodo de despojo continuo, desplazamiento y desarraigo. Y hoy, en Gaza y por toda la Palestina histórica, volvemos a experimentar el desplazamiento y la fragmentación de nuestras familias y de nuestras comunidades, la creación de miles de refugiados adicionales, volvemos a sufrir la muerte de palestin@s y crímenes contra nuestro pueblo, volvemos a vivir la aniquilación de nuestro futuro y de los derechos de autodeterminación, mientras que el mundo está mirando.

Hoy nos encontramos como mujeres palestinas insistiendo en nuestro derecho a resistir ante la brutalidad del régimen colonial de los asentamientos, y haciendo valer nuestro inherente derecho a defendernos. Hablamos contra la persistente criminalidad y la victimización de nuestro pueblo; exigimos el fin del silencio, el fin de la ceguera voluntaria de la comunidad internacional y la afasia colonial que rodea nuestra catástrofe, y exigimos el derecho a hablar sobre nuestro trauma y nuestra firmeza. Hoy en día nos encontramos con el poder de nuestros antepasados, el poder de nuestra perseverancia y el poder de nuestra justa causa. Nuestra esperanza para el futuro y el amor por la vida alimentan nuestra lucha contra las continuas injusticias; continuamos nuestra larga historia de resistencia popular contra el estado sionista para una vida de seguridad y dignidad. Estamos aquí para hablar –no para ser observadoras voyeuristas, no para ser sepultureras– y sostenemos nuestra lucha para vivir la vida, no para matarla!

En nombre de la justicia de nuestra causa

1.- Primero y ante todo, exigimos el cese inmediato de las masacres y los crímenes de guerra que el estado de Israel está ahora cometiendo en Gaza. Exigimos el fin inmediato de considerar legal nuestro trato injusto y le instamos a detener los continuos ataques y masacres que comenzaron en 1948 en Deir Yassin, Qufr Qasim, Eilaboon, continuaron durante las incursiones en Hebrón y Jenin e incluso en los campos de refugiados de Sabra y Shatila en el Líbano, y continúan hoy en Shejaiyya y otros barrios de Gaza. Exigimos el fin de la brutalidad, el despojo y la demonización que se marca en el cuerpo de l@s palestin@s, en las familias palestinas, en la intimidad de las mujeres, en la sexualidad de las mujeres, en los cuerpos de las mujeres, en los cuerpos de las mujeres embarazadas, en los cuerpos de las mujeres pariendo, el dolor que se inscribe incluso en los cuerpos de nuestros muertos.

2.- Hacemos una llamada a la comunidad internacional y al mundo árabe, sus hijas e hijos, para que presionen a sus gobiernos y detengan la continua Nakba, incluyendo el muy sangriento ataque a Gaza hoy.

3.- Hacemos un llamamiento a las organizaciones de la sociedad civil, las organizaciones nacionales e internacionales de derechos humanos y organizaciones humanitarias a trabajar juntas para ayudar a poner fin a la ocupación israelí.

4.- Exigimos el fin inmediato al castigo colectivo que supone enjaular a l@s palestin@s en prisiones cerradas y abiertas, cazar a la gente en sus hogares, en sus lugares de culto, en sus escuelas e incluso en sus cementerios.

5.- Reivindicamos la preservación de la seguridad para las valientes mujeres palestinas que continúan resistiendo la opresión colonial a través de su contribución diaria, sus intentos cotidianos para brindar seguridad y protección a los más vulnerables de nuestra gente – sus seres queridos, sus bebés incluso en sus vientres, sus estudiantes, sus jóvenes, nuestr@s niñ@s, l@s ancian@s y necesitad@s – y para preservar nuestra historia, cultura y continuidad como pueblo.

6.- Instamos a la comunidad feminista internacional, incluyendo premios Nobel y otras activistas, a levantarse frente a la continua violencia que se dirige hacia los individuos palestinos y nuestra sociedad en su conjunto, y para trabajar fuertemente en la prevención de continuas masacres, el desplazamiento forzoso y la destrucción de nuestro tejido social.

7.- Hacemos una llamada a todos los pueblos del mundo que han sufrido atrocidades, deshumanización, desplazamientos y crímenes de guerra para estar con nosotras y hacer oír su voz.

8.- Exigimos la rendición de cuentas de los criminales, tanto si estos delincuentes son los representantes del Estado de Israel, organizaciones privadas o individuos, y detener a Israel por sus crímenes de guerra y obligar al Estado a respetar los Tratados Internacionales como la 4ª Convención de Ginebra, el Estatuto de Roma y otros tratados relacionados.

9.- Instamos a todas las personas de conciencia a apoyar el movimiento Boicot, Desinversión y Sanciones (BDS), desinvertir en Israel, imponerle sanciones económicas y excluir a Israel mientras sea definido como Estado terrorista.

Firmado por la Coalición de Mujeres de Jerusalén -25 de julio 2014
(La Coalición incluye a las mujeres de todos los sectores de la sociedad palestina, con todas sus diferencias)
 
Traducción del inglés: Sofía Segura, MdN de Sevilla
Publicado en Coordinadora Feminista el 29 de julio de 2014

lunes, 28 de abril de 2014

Defensar l'avortament no és cap delicte! Absolució Feministes encausades!

Al llarg dels darrers mesos han tengut lloc les detencions de set companyes militants d’Arran Palma. Aquest procés de criminalització de la lluita feminista va començar el dia 17 de febrer, amb les tres primeres detingudes, una de les quals era menor d’edat.  Continuà el dia 3 de març, quan dues companyes més foren segrestades per la Policia Espanyola quan es dirigien als seus respectius llocs de treball i a la universitat i, finalment, el dia 13 de març tengueren lloc les detencions d’altres dues militants, seguint el mateix modus operandi que amb les anteriors.
Les set joves detingudes, després de passar un gran nombre d’hores al calabós, foren posades en llibertat amb càrrecs i estan imputades per dos suposats delictes: contra la llibertat de culte i per ocupació d’un temple religiós. Aquests es castiguen amb entre sis mesos i sis anys de presó un, i amb entre sis mesos i un any de presó o amb entre dotze i vint-i-quatre mesos de multa l’altre. A més de les detencions es produïren fins a un total de 100 identificacions, orquestrades per delegació de govern i la policia espanyola, a totes aquelles companyes solidaries que es concentraven davant les portes de la comissaria i jutjats per demanar la llibertat de les detingudes. Aquestes han finalitzat en l’obertura de 8 expedients administratius de 301€ cada una.
Se les acusa d’haver participat en l’acció que va tenir lloc el passat diumenge 9 de febrer, quan un grup d’unes trenta persones entrà a l’església de Sant Miquel, a Palma, amb càntics i consignes a favor del dret al propi cos de les dones, i de l’avortament lliure i gratuït, mostrant així el seu rebuig cap al fet que l’Església Catòlica, institució que sobreviu a base de les subvencions d’un Estat suposadament aconfessional, no té la potestat per opinar ni influir sobre decisions que s’han de prendre en l’àmbit personal. Malgrat això, la connivència absoluta entre l’Església i els sectors més conservadors i rancis del Partit Popular es fa palesa dia a dia. Ara més que mai, veiem com després de les acusacions del Bisbat de Mallorca arriba una resposta quasi immediata en forma de detencions i identificacions policials. Cap agent, ni polític ni religiós, té poder per limitar el nostre dret.
És per això que consideram que aquesta protesta va ser un exercici legítim del dret a la llibertat d’expressió i, per tant, no és cap delicte. No és cap delicte denunciar públicament a través d’aquest tipus d’accions la no conformitat amb una política feta a esquenes de les ciutadanes.
La detenció d’aquestes joves respon exclusivament a motius polítics. Volen silenciar les opinions dissidents amb la repressió, les multes i les agressions. Una vegada més, el jovent organitzat torna estar al punt de mira de l’Estat. A més, s’ha evidenciat l’ús de fitxers polítics il·legals per part de la policia espanyola de militants que destaquen per la seva activa participació a l’organització juvenil ARRAN.
Aquesta proposta de reforma de la llei d’interrupció de l’embaràs atempta directament contra el dret a decidir de les dones sobre el seu propi cos. L’Estat no ha de tenir el poder de legislar sobre el nostre cos i, per tant, desobeirem el que consideram una llei injusta, classista i retrògrada, que culpabilitza i infantilitza la dona, i l’obliga a una maternitat no desitjada que li pot causar tant danys físics com psíquics. Seguirem defensant els drets reproductius i sexuals de les dones i no tolerarem cap ingerència, ni política ni eclesiàstica. Reivindicarem la total despenalització de l’avortament i seguirem demanant que sigui un servei públic i gratuït. Continuarem cridant a la mobilització i la desobediència civil mentre el Partit Popular mantengui la seva proposta de llei.

ABSOLUCIÓ FEMINISTES ENCAUSADES!
AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT!



us podeu adherir al manifest, ja sigui a nivell de col·lectiu o individual
 Per fer-ho, ens podeu enviar un correu amb el vostre nom i cognoms o amb el nom del vostre col·lectiu a feministesencausades7@gmail.com, o simplement omplint els camps habilitats a la pestanya de ‘Adhesions al manifest’ aquí.



martes, 18 de marzo de 2014

Assemblea de Dones cap a la Vaga General: 23 de març Pça Catalunya 12h



Les dones movem el món, ara l'aturem! #VagaDeTotes! Totes a la vaga!

23 de març Assemblea de Dones cap a la Vaga General, Pça Catalunya 12h


[CAT]
Les dones estem fartes de les polítiques socials, econòmiques i jurídiques que atempten de forma cada vegada més greu contra els nostres drets, la nostra dignitat i la nostra llibertat.

Lleis retrògrades com la de l'avortament o la de la reproducció assistida que ens neguen el dret a decidir lliurement ser o no ser mares, perquè el control sobre el cos de les dones i la nostra capacitat reproductiva ha  estat, sempre, estratègia central de la construcció del poder masclista i  patriarcal. No volem avortaments clandestins ni la solitud de les dones  en ells. Exigim el dret a avortar en condicions segures, dignes, en un sistema de salut pública, que no criminalitzi les dones ni ens abandoni a  la nostra sort.

22 dones assassinades en els primers mesos de 2014 a l'estat espanyol i més d’1 de cada 4 dones ha patit agressions greus, però les violències  masclistes segueixen sent invisibilitzades i el treball de prevenció i educació en igualtat des de la infància segueix absent dels plans educatius. A més al 2013 es va donar una reducció del 39% dels pressupostos d’igualtat i un 27% en l’atenció integral a la violència de gènere (quan la mitjana de retallades fou del 8,9%). 

Retallades criminals de serveis públics i de benestar social (educació, sanitat, serveis socials, etc.) que ens afecten més a nosaltres que a la resta de la població: som la majoria de les empleades en aquests sectors i per tant les que ens quedem a l'atur; continuem sent les que ens fem càrrec de criatures, grans i dependents i per tant les que amortim la desaparición d'aquests serveis; ens trobem entre els sectors més precaritzats i empobrits de la població i, per tant, les que tenim menys possiblitats d'accedir a aquests serveis si no són públics.

Una repressió brutal que ens deté, empresona i mutila, pel sol fet de manifestar-nos, de no romandre en silenci, quan ni la por ni la repressió policial ni cap intent de criminalització podrà aturar els nostres somnis d’una veritable vida, en la que el benestar de les persones i el respecte a la natura no estiguin subordinats al benefici de pocs.

Exclusió sanitària, lleis d'estrangeria que ens condemnen al treball submergit, al racisme i les agressions xenòfobes, a la vulnerabilitat, a les redades racistes, quan no a l'enclaustrament en CIEs on la vulneració dels drets humans és quotidiana i fins i tot a la deportació. Les retallades i la falta de perspectives laborals a propiciat la  tornada de persones autòctones als treballs mal pagats i això ha empès a  moltes dones migrants (que abans realitzaven aquests treballs mal pagats i sense garanties ni drets laborals) a viure en la misèria, condemnades a la pobresa i a l'exclusió social, que és una més de les tantes cares de la violència vers les dones.

Reformes laborals que aprofundeixen en les desigualtats laborals que ja de per sí enfrontem les dones. La congelació del salari mínim, la reforma de l’IRPF, l’augment de l’IVA, la reforma laboral (que precaritza el treball remunerat de les dones i augmenta les diferències de salaris), l’aplaçament de la millora de la pensió de  viudetat o la congelació de pensions, ens deixen en situació de  major vulnerabilitat.

Al ser responsables gairebé en exclusiva de les tasques de cura, les dones acabem intensificant el temps de treball domèstic per tal de compensar retallades i privatitzacions en serveis socials.
El deute i les reformes que s’apliquen en el seu nom reforcen i aprofundeixen una estructura laboral que descansa en la doble o la triple jornada de les dones, i en el manteniment dels rols tradicionals del patriarcat. Les contribucions econòmiques no retribuïdes i el treball no pagat de les dones constitueixen un incommensurable deute amb les dones.

Aquestes i moltes altres raons ens porten a voler convocar una vaga general.

La idea de vaga sorgeix de l'esgotament de moltes davant la situació cada vegada més greu d'atac als drets socials, econòmics, civils, sexuals i reproductius, etc.

Ens plantegem que les formes de lluita que estem duent a terme: manifestacions, concentracions, etc. si bé necessàries no són suficients i ens ve de gust donar un pas més, provocar un escenari de movilització i ruptura nou, que sigui espurna per una activació de totes les que estem fartes, no únicament les que a més de fartes estem polititzades.

ENS INTERESSA UNA VAGA POLÍTICA, creativa, que trascendeixi la vaga productiva i que incorpori noves actores que aquesta no inclou, UNA VAGA SOCIAL, UNA VAGA DE CONSUM, UNA VAGA FEMINISTA, una vaga de totes i tots.

Per què una vaga?

Per què pensem que és una eina combativa carregada de potència; perquè volem recuperar la tradició de les dones que han jugat papers clau en vagues històriques; perquè ens la volem reapropiar perquè deixi de ser una eina només al servei del treballador formal, blanc i mascle i passi a ser una eina de totes.

Però, quin tipus de vaga?

Volem una vaga  que visibilitzi específicament les condicions de desigualtat en què ens trobem les dones, una vaga de totes i tots que sigui convocada per  dones on les dones i les nostres demandes siguin protagonistes. Una vaga a la qual puguem sumar-nos des de les nostres possibilitats, i que  reflecteixi la nostra realitat (la de cadascuna i la de totes).
Una vaga productiva, sí; però sobretot una vaga que se surti dels clàssics patrons androcèntrics, que serveixi a totes les persones, treballadores i no treballadores, i a tots els treballs, productius, reproductius, domèstics, sexuals, formals o submergits. Una vaga de consum, que denunciï el sistema de mercat depredador i capitalista; una vaga d'aturades que mostri que les aturades som actives i estem en lluita; una vaga de jubilades i de jubilats, una vaga de desobediència civil, una vaga d'estudiants, una vaga de totes.

Per quan?

Per abans de l'estiu, amb temps suficient per pensar-la, preparar-la, coordinar-nos, convocar-la, fer-la nostra; però sense postergar-la fins a l'infinit, deixant passar el moment actual de saturació i la nostra necessitat de dir prou.

Per això, per pensar-la conjuntament us convidem el proper diumenge 23 de març a l'assemblea oberta de dones, lesbianes i trans que tindrà lloc a Pça. Catalunya, per parlar totes juntes de la vaga.

Convoca també a les teves amigues i a les teves veines. TOTES A LA PLAÇA CATALUNYA EL DIA 23.

Les dones movem el món, ara l'aturem! Vaga de Totes! Totes a la vaga!

Perquè nosaltres ja vivíem en crisi abans de la crisi

Convoquem a una assemblea de dones, lesbianes i trans (la resta de persones podrà assistir-hi per exercir l'escolta activa però no podrà prendre la paraula en aquesta ocasió; hi haurà altres convocatòries d'assemblea mixtes més endavant. Gràcies!)




 (CASTELLANO)

 Las mujeres movemos el mundo, ahora lo paramos! #HuelgaDeTodas! Todas a la huelga!.

 23 de marzo Asamblea de Mujeres hacia la Huelga General, en la Plaça Catalunya a las 12h.


Las mujeres estamos hartas de las políticas sociales, económicas y jurídicas que atentan de forma cada vez más grave contra nuestros derechos, nuestra dignidad y nuestra libertad.

Leyes retrógradas como la del aborto o la de la reproducción asistida que nos niegan el derecho a decidir libremente ser o no ser madres, porque el control sobre el cuerpo de las mujeres y nuestra capacidad reproductiva han sido, siempre, estrategia central de la construcción del poder machista y patriarcal.
  No queremos abortos clandestinos ni la soledad de  las mujeres en ellos. Exigimos el derecho a abortar en condiciones  seguras, dignas, en un sistema de salud pública, que no criminalice a las mujeres ni nos abandone a nuestra suerte.

22 mujeres han sido asesinadas en los primeros meses de 2014 en el estado español, y más de 1 de cada 4 mujeres hemos sufrido agresiones graves, pero las violencias  machistas siguen siendo invisibilizadas y el trabajo de prevención y educación en igualdad desde la infancia sigue ausente de los planes educativos. Además en 2013 se dio una reducción del 39% de los  presupuestos de igualdad y un 27% en la atención integral a la violencia  de género (cuando la media de recortes fue del 8,9%).

Recortes criminales de servicios públicos y de bienestar social (educación, sanidad, servicios sociales, etc) Que nos afectan más a nosotras que al resto de la población: somos la mayoría de las  empleadas  en estos sectores y por tanto las que nos quedamos en paro; seguimos  siendo las que nos hacemos cargo de niños, mayores y dependientes y por tanto las que amortiguamos la desapariciones de estos servicios; nos  encontramos entre los sectores más precarizados y empobrecidos de la población y, por tanto, las que tenemos menos posibilidades de acceder a  estos servicios si no son públicos.

Una represión brutal que nos detiene, encarcela y mutila, por el solo hecho de manifestarnos, de  no permanecer en silencio, cuando ni el miedo y ni la represión policial ni ningún intento de criminalización podrá detener nuestros sueños de una verdadera vida, en la que el bienestar de las personas y el respeto a la naturaleza no estén subordinados al beneficio de unos pocos.

Exclusión sanitaria, leyes de extranjería que nos condenan al trabajo sumergido, al racismo y las agresiones xenófobas, a la vulnerabilidad, a las redadas racistas, cuando no al enclaustramiento en CIEs donde la  vulneración de los derechos humanos es cotidiana e incluso a la  deportación. Los recortes y la falta de perspectivas laborales han  propiciado la vuelta de personas autóctonas a los trabajos peor pagados y esto ha empujado a muchas mujeres migrantes (que antes realizaban estos trabajos mal pagados y sin garantías ni derechos laborales) a vivir en la miseria, condenadas a la pobreza y a una (aún) mayor exclusión social, que es una más de las tantas caras de la violencia hacia las  mujeres.

Reformas laborales que profundizan en las desigualdades laborales que ya de por sí enfrentamos las mujeres. La congelación del salario mínimo, la reforma del IRPF, el aumento del IVA, la reforma laboral (que precariza el trabajo remunerado de las mujeres y aumenta las diferencias salariales), el aplazamiento de la mejora de la pensión de viudedad o la congelación de pensiones, nos dejan en situación de mayor vulnerabilidad.

Al ser responsables casi  en exclusiva de las tareas de cuidado, nosotras acabamos intensificando el tiempo de trabajo doméstico para compensar recortes y privatizaciones en servicios sociales. La deuda, y las reformas que se aplican en  su nombre, refuerzan y profundizan una estructura laboral que descansa en la doble o triple jornada de las mujeres, y en el mantenimiento de los roles tradicionales del patriarcado. Las contribuciones económicas no retribuidas y el trabajo no pagado de las mujeres constituyen una inconmensurable deuda.

Estas y muchas otras razones nos llevan a querer convocar una huelga general.

La idea de huelga surge del agotamiento de muchas ante la situación cada vez más grave de ataque a los derechos sociales, económicos, civiles, sexuales y reproductivos, etc

Nos planteamos que las formas de lucha que estamos llevando a cabo: manifestaciones, concentraciones... si bien necesarias no son suficientes y nos apetece dar un paso más, intentar provocar un escenario de movilización y ruptura nuevo, que sea chispa para una activación de todas las que estamos hartas, no únicamente las que  además de hartas estamos organizadas.

NOS INTERESA UNA HUELGA POLÍTICA, creativa, que trascienda la huelga productiva y que incorpore nuevas actrices que esta no incluye, UNA  HUELGA SOCIAL, UNA HUELGA DE CONSUMO, UNA HUELGA  FEMINISTA, una huelga de todas y todos.

¿Por qué una huelga?

Porque pensamos que es una herramienta combativa cargada de potencia; porque queremos recuperar la tradición de las mujeres que han jugado papeles clave en huelgas históricas; porque queremos reapropiárnosla para que deje de ser una herramienta sólo al servicio del trabajador formal, masculino y blanco y pase a ser una herramienta de todas.

Pero, ¿qué tipo de huelga?

Queremos una huelga que visibilice específicamente las condiciones de desigualdad en que nos encontramos las mujeres, una huelga de todas y todos que sea convocada por mujeres y donde las mujeres y nuestras demandas sean protagonistas.
Una huelga en la que podamos sumarnos desde nuestras posibilidades, y que refleje nuestra realidad (la de cada una y la de todas).
Una huelga productiva, sí, pero sobre todo una huelga que se salga de los clásicos patrones androcéntricos, que sirva a todas las personas, trabajadoras y no trabajadoras, y a todos los trabajos, productivos, reproductivos, domésticos, sexuales, formales o sumergidos. Una huelga de consumo, que denuncie el sistema de mercado depredador y capitalista; una huelga de paradas que muestre que las paradas somos activas y estamos en lucha; una huelga de jubiladas, una huelga de  desobediencia civil, una huelga de estudiantes, una huelga de todas.

Para cuándo?

Para antes del verano, con tiempo suficiente para pensarla, prepararla, coordinarnos, convocarla, hacerla nuestra, pero sin postergarla hasta el infinito, sin dejar pasar el momento actual de saturación y nuestra necesidad de decir basta.

Por eso, para pensar conjuntamente os invitamos el próximo domingo 23 de marzo a la asamblea abierta de mujeres, lesbianas y trans que tendrá lugar en Plaça Catalunya, para hablar todas juntas de la huelga.
Convoca también a tus amigas y a tus vecinas. TODAS EN LA PLAZA CATALUNYA EL DÍA 23 DE MARZO.

Las mujeres movemos el mundo, ahora lo paramos! Huelga de Todas! Todas a la huelga!

Porque nosotras ya vivíamos en crisis antes de la crisis

Convocamos a una asamblea de mujeres, lesbianas y trans (el resto de personas podrá asistir para ejercer la escucha activa pero no podrá tomar la palabra en esta ocasión, habrá otras convocatorias de asamblea mixtas más adelante. Gracias!)




--
CAP A LA VAGA DE DONES

e-mail:

twiter:


viernes, 14 de marzo de 2014

Dimarts 18 de març Manifestació: Cap agressió sense resposta


Des del col·lectiu de dones feministes de l'Eixample us convoquem a una manifestació per a dones, lesbianes i trans el proper 18 de març  a les 21.00hs al creuament entre el c/ Provença i c/ Marina.

Recentment, hi ha hagut cinc casos de dones del barri que han patit agressions al carrer per part de la mateixa persona. Aquest empra sempre la mateixa estratègia; fent-se passar per fotògraf, t'ofereix unes fotos cobrant 10€ i et diu com hauries de posar. Llavors passa de dir a fer i a tocar, arribant a baixar la cremallera dels pantalons.

Aprofitat l'avinentesa i en relació amb altres casos que hi ha hagut a l'Eixample, Gràcia i voltants (com el cas del noi de cúter), hem vist la necessitat de convocar aquest acte per cridar plegades que  volem viure sense por en unes ciutats, barris i pobles on no ens violentin ni jutgin pels carrers pel sol fet d'anar soles de nit quan es fa fosc. Volem gaudir de la nit i transformar la por en força col·lectiva.

En aquests temps en que les nostres llibertats i conquestes socials es trenquen davant el silenci imposat per un capitalisme patriarcal que ens vol invisibles, nosaltres volem repensar-nos en col·lectiu i repensar un món en el qual puguem viure lliures d'estigmes, discriminacions i agressions lligades al fet de ser dones i lliures d'un control extern sobre els nostres cossos i les nostres vides.

Davant les seves agressions, la nostra resposta

jueves, 27 de febrero de 2014

¡A por todas! Quincena de lucha feminista: Madrid del 1 al 16 de marzo 2014




Venimos de acá y de allá. Venimos de lejos. Llevamos años luchando, transitando, caminando desde los feminismos y los transfeminismos. Somos bolleras, trans, migrantxs, precarias... Distintos rostros y distintas corporalidades que este año convergen para luchar contra el heteropatriarcado capitalista, la jerarquía eclesiástica y los recortes que atentan contra nuestros cuerpos, nuestras vidas, nuestros derechos y nuestras libertades.

Nos repensamos como movimiento feminista y transfeminista autónomo hace unos meses en una jornada de reflexión en torno al 8 de marzo. Allí se decidió visibilizar las luchas diarias en esta quincena de acciones , talleres y reflexiones subversivas, radicales, anticapitalistas, antipatriarcales, creativas y autónomas.

Porque no nos resignamos,

Porque lo queremos todo,

Porque somos sujetxs de pleno derecho,

Porque nosotrxs decidimos,

Porque ponemos la vida en el centro,

Porque somos muchxs más que cuando empezamos…

¡Vamos a por todas!


miércoles, 26 de febrero de 2014

Ja estan aquí les IV Jornades d'Acció Feminista Autònoma Se va armar La Gorda

Un any més La Gorda se arma per construir un 8 de març combatiu!
Aquest any les jornades comencen amb la manifestació nocturna


“Fem-nos fortes, fem-ho juntes, la nit és nostra” la nit del 7 de març

Manifestació nocturna de dones, lesbianes i trans
Divendres 7 de març, 20h
WAD-RAS (c/doctor trueta 76-98) <M>Bogatell


----------------------------------------------

Aquesta nit, un any més, Dones, Lesbianes i Trans prenem els carrers de la
ciutat, demostrant la força de la nostra presència.

Juntes desobeïm les lleis, institucions i normes fetes per desposseir-nos
de les nostres vides, cossos i idees, fent factibles les alternatives.
Gaudim dels nostres cossos i desitjos, donem vida a les nostres idees i
combatem totes les formes de control i repressió, des de les més extremes
a les més quotidianes. Ni reforma del codi penal, ni llei de l'avortament,
ni llei de seguretat ciutadana. No pararem fins que caiguin els murs de
totes les presons, les fìsiques i les simbòliques.

Juntes plantem cara al capitalisme i la precaritzaciò de les nostres
vides. Ens resistim a la lògica de treballar per consumir i consumir per
ser. Posem al centre la vida apostant per revaloritzar les cures, els
afectes i la interdependència. Diem prou a les retallades de la sanitat,
l'educació, de serveis socials, dels ajuts a la dependència, a les
reformes de les reformes laborals, a les pujades del transport públic.
Apostem per estratègies de subsistència basades en les xarxes de suport
mutu, l'autogestió i el cooperativisme.

Juntes combatem la por i responem a les violències quotidianes practicant
l'autodefensa. No necessitem que ens protegeixin, que ens amaguin, que
facin les coses per nosaltres. No esperem que el sistema judicial i
policial construit des del privilegi masculì ens salvi. Preferim respondre
des d'estratègies diverses que construim a partir de xarxes de sororitat,
perquè juntes ens fem més fortes.

Juntes ens fem visibles i ens re-apropiem d'espais. Sabem que quan prenem
el carrer o alliberem espais fem palpable una forma de fer i de ser que el
sistema cisheteropatriarcal no tolera i pretén eliminar. Però no pensem
pagar el preu de la reclusió, la invisibilitat, la mesura o la
conveniència. Estem a tot arreu i la nit és nostra!

La foscor ja no és quelcom del que tenir por, 
és un espai de lluita, força i plaer feminista!

Fem-nos fortes, fem-ho juntes! La nit és nostra!




Dones, lesbianes i trans feministes proposen unes jornades autònomes, sense partits ni sindicats al voltant del 8 de març, per a dones, lesbianes i trans. 

Algunes activitats no surten al cartell, o hi han continguts que encara s'estan treballant. Pots estar al corrent de tot el que passi durant les jornades en aquest bloc o també al twitter: @se_va_armar

Hi us esperem!!

viernes, 27 de diciembre de 2013

Avortament lliure i gratuït a la missa del Gall a Sabadell

'Avortament lliure i gratuït' va ser el lema sota el qual 
una cinquantena de persones van irrompre 
a la missa del Gall a Sabadell la passada nit del 24 de desembre



Unes cinquanta persones van interrompre ahir la missa del Gall que se celebrava a l’església de Sant Fèlix de Sabadell per protestar per l’avantprojecte de llei de l’avortament aprovat el passat dia 20 de desembre pel Consell de Ministres. Portaven una pancarta amb el lema 'Avortament lliure i gratuït', i cartells amb frases reclamant el dret al propi cos de les dones. De manera pacífica, van entrar fins al davant d’on s’estava celebrant la missa, i van cridar consignes com 'Fora rosaris dels nostres ovaris' i 'Nosaltres parim, nosaltres decidim'. Immediatament, un grup d’homes es va aixecar i va agafar les manifestants per fer-les fora de l’església, provocant certa tensió a la porta de l’edifici.
més aquí

Comunicat de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït: #20d la Contrareforma es concreta: cap passa enrere!

Des que el Partit Popular va arribar al govern ens ha estat amenaçant amb derogar la Llei de Salut Sexual i Reproductiva (SSR) i d’Interrupció Voluntària de l’Embraàs (IVE) aprovada el 2010.
Aquesta amenaça es concreta, desgraciadament, avui, divendres 20 de desembre de 2014.“Ley Orgánica de Protección de la Vida del Concebido y de los Derechos de la Mujer Embarazada” Tota una declaració d’intencions.
Tornem a ser a la cua d’Europa en el reconeixement dels Drets Sexuals i Reproductius amb una avantprojecte que parteix de la base que les dones no tenim dret a decidir sobre el nostre cos i que sempre som víctimes que s’han de tutelar i no subjectes de la nostra pròpia vida.
Tornem a una situació més restrictiva que l’aconseguida amb la despenalització parcial de 1985:
- les dones no podrem decidir en cap cas, ho faran per nosaltres els i les professionals: 2 psicòlegs, jutges, metges, policies, seran ells i elles qui decidiran si estem prou afectades psíquicament o si ens han violat i les dones joves ni tan sols podran acudir per si soles a aquests i aquestes professionals.
- l’avortament passarà a la clandestinitat i ni tan sols les “píndoles del dia desprès”i les clíniques es podran publicitar.
- la interrupció voluntària de l’embaràs es convertirà en un pelegrinatge de metge en metge, però en realitat no es podrà avortar ni als centres públics ni als privats, com si es pot fer ara. Els i les metgesses fins i tot es podran negar a donar-nos informació.
Però pel que fa a les pràctiques de les dones, a les iniciatives del moviment feminista, al treball de tantes i tants professionals, no som pas a la cua d’Europa.
Les dones continuem i continuarem avortant, com hem fet sempre, arreu del món. I engegarem iniciatives per a fer-ho en les millors condicions possibles, aquí o a l’estranger. Comptem amb xarxes de suport feminista internacionals. Comptem amb la complicitat de professionals que creuen i s’impliquen en el que fan. Comptem amb totes i cadascuna de nosaltres.
No restarem passives davant aquest nou atac al nostre dret a decidir sobre els nostres cossos i les nostres vides.
Continuem i continuarem practicant, reivindicant, promovent:
*el dret a decidir sobre el propi cos, sense supòsits, sense indicacions, sense tuteles
*una educació sexual i afectiva igualitària, lliure, sana
*anticonceptius gratuïts, no agressius amb el cos i a l’abast de tothom
*el suport entre dones i professionals
Recordem que el 27 de setembre del 2013 el Parlament de Catalunya va aprovar, amb els vots a favor de CDC, ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP, la següent resolució (fragment):
1. El Parlament de Catalunya acorda iniciar el procés per a l’elaboració i desenvolupament d’una llei pròpia de drets i salut sexual i reproductiva
2. El Parlament de Catalunya insta al Govern a:
a. Desplegar en la seva totalitat, i amb la màxima eficiència i efectivitat real, la Llei actual garantint l’aplicació del text legislatiu tant en matèria d’educació sexual, com d’anticoncepció i interrupció de l’embaràs. Dotar dels recursos necessaris a la xarxa pública de salut per garantir l’equitat en l’accés i l’exercici dels drets sexuals i reproductius.
b. Blindar les garanties que la Llei actual estableix per protegir el dret, la seguretat i confidencialitat de les dones i professionals que efectuen una interrupció voluntària de l’embaràs limitant qualsevol intent de retrocés del Govern de l’Estat en aquesta matèria.

Cap país pot construir-se sense el reconeixement del dret a decidir de cadascuna de nosaltres.
El nostre primer país és el nostre cos.
El nostre cos no és territori de disputa.
Exigim l’accés lliure i gratuït a la Interrupció Voluntària de l’Embaràs (IVE), la seva despenalització, i una educació afectivo-sexual amb perspectiva de gènere.
Jo decideixo! Jo desobeeixo!
#Alertafeminista
Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït
@dretpropicos

Publicat a 23 des 2013 per Cld

lunes, 18 de noviembre de 2013

25 de novembre, Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones i les Nenes: Manifestació a les 7 de la tarda

25N: Juntes i lliures desmuntem la cultura de la por


Manifestació a les 7 de la tarda a Canaletes 
fins la Plaça Sant Jaume

Farem una parada a la Plaça Reial, per donar suport a una “performance” que fan les companyes de Tamaia amb la sala SETBa “Desmuntant el monstre”
Comptarem amb una colla de dones bastoneres per mostrar la nostra força lliures i juntes
PROU A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES I LES NENES !!!!
PER UNA VIDA SENSE VIOLÈNCIA !!!!!!

Xarxa de Dones feministes contra la Violència
 





JUNTES I LLIURES DESMUNTEM LA CULTURA DE LA POR





Avui 25 de novembre, Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones i les
Nenes, conscients del perill que vivim, de que els nostres drets es retallen dia a dia, i
de que pretenen retallar també el nostre poder de decisió i autonomia, estem aquí,
de fet com cada dia, posant-nos en joc.
Posant-nos en joc aquí, avui, sempre, per manifestar que som lliures. per clamar i
proclamar que nosaltres decidim sobre els nostres cossos i les nostres vides. No
som armes ni botins al mig dels conflictes armats al món. No som material
d’intercanvi ni penyores de les pugnes de poder, dels extremismes religiosos, de les
cultures patriarcals. No som violables, manipulables, intercanviables, reprimibles,
censurables, mutilables, silenciables, usables ni rebutjables. No acceptem que es
legisli sobre el nostre cos. Som font de vida i criatures meravelloses que el patriarcat
amaga i intenta destruir.
Posant-nos en joc perquè el sexe i la sexualitat de cadascuna i cadascun de nosaltres
són font de vida i no font de control, poder ni de violència.
Ens posem en joc aquí, avui, per manifestar el nostre rebuig a la violència masclista
que ens envolta i pretén fer-nos petites, porugues, soscavar-nos l’alegria de viure i
deixar-nos sense dignitat.
Ens posem en joc avui per dir-vos que, en el nom de la igualtat, està recruant la
violència masclista contra les dones joves; Que en forma de micromasclismes segueix
vigent el mite del control i l’abús sobre les dones; Que els mitjans de comunicació, els
productes culturals, i les relacions fruit de les noves tecnologies alimenten les
relacions de poder quan es posen a mans del patriarcat.
Ens posem en joc aquí, avui, per donar veu a totes les dones i les nenes que enguany
han perdut la vida pel simple fet de ser sexuades en femení; Per nomenar a totes les
dones i les nenes que estan patint abusos i no veuen la possibilitat de sortir-ne; Per
donar força a la veu de les dones: Quan una dona diu NO és NO.25 de novembre 2013, Dia Internacional de la No Violència Contra les Dones i les Nenes
Ens posem en joc aquí, avui, per denunciar la terrible situació a la que intenten
relegar-nos els nostres governants reduint els recursos per l’atenció a les dones i
nenes que pateixen aquesta violència; els recursos per a les xarxes de suport; els
recursos per a les activitats prevenció; els recursos per acabar amb la violència i amb
el dany que genera.
Ens posem en joc aquí, avui, per dir-vos que veiem com ens roben els drets
aconseguits, i com la justícia ens ignora, menysté, i titlla de mentideres.
Ens posem en joc aquí, avui, per demanar a les nostres polítiques que no s’amaguin i
que s’alineïn amb les dones i les nenes que seguim sent víctimes d’aquesta violència
reconeguda, acceptada, tolerada i estimulada.
Seguim posant-nos en joc per DENUNCIAR LA CULTURA DE LA POR, que tant
alimenten les estructures patriarcals i capitalistes, i desacreditar-la unides en femení,
donant valor a altres models de relació, i creant alternatives des de la nostra
llibertat.
Seguim i seguirem posant-nos en joc aquí, avui, i sempre, per aclamar que LA
VIOLÈNCIA ÉS RESPONSABILITAT DE QUI L’EXERCEIX, NO DE QUI LA PATEIX.
Seguim i seguirem posant-nos en joc per recordar-vos: a qui calleu, que el silenci us
fa còmplices de la violència; a qui no escolteu, que triar la ignorància us en fa
responsables.
I seguim i seguirem posant-nos en joc per donar alè a totes les dones i nenes que
estan patint violència, per reivindicar que tinguin vies per a poder-ne sortir, per
aconseguir a la fi, que la violència contra les dones i les nenes sigui quelcom
impensable.

Dones, seguim teixint juntes l’entramat de vides lliures, plenes i satisfactòries.
PROU A LA VIOLÈNCIA CONTRA LES DONES I LES NENES !!!!
PER UNA VIDA SENSE VIOLÈNCIA !!!!!!

Xarxa de Dones feministes contra la Violència
prouagressionsalesdones@gmail.com

jueves, 14 de noviembre de 2013

Divendres 15N: Trobada de la Campanya pel DRET a l’AVORTAMENT LLIURE i GRATUÏT amb Moviments socials i sectors en lloita

Divendres 15 /11/13, 18.30, al Centre de Cultura de la Dona Francesca Bonnemaison
(Carrer de Sant Pere Més, Baix 7, 08003 Barcelona)
Obriran l’acte :
Sílvia Aldavert, de l’Associació de Planificació Familiar de Catalunya i Balears, en representació de la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït.
Maria José Lecha, del Moviment en defensa de la Sanitat Pública i Universal.
Judith Muñoz Saavedra, activista feminista xilena, que parlarà dels efectes de la prohibició de l’avortament a l'Amèrica Llatina.


La Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït, formada per més de dos-cents grups del moviment feminista, col·lectius, partits, sindicats, organitzacions professionals i dones a títol individual, us convoca a la trobada amb moviments socials i sectors en lluita per tal de sumar suports i articular accions conjuntes davant els atacs continuats al dret a decidir sobre el propi cos i l'amenaça d'imminent reforma de la Llei d’Interrupció Voluntària de l’Embaràs i Salut Sexual i Reproductiva (en vigor des del 5 de juliol del 2010), anunciada reiteradament des del 2012 pel Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón.
Durant l’acte llegirem missatges de suport de personalitats com l’escriptora i periodista Rosa Regàs o la cantant Amparo Sánchez (ex-Amparanoia) i d'organitzacions diverses com el Col·lectiu de Dones en l'Església, la Plataforma pel Dret a la Salut; la Comissió de Feminismes del Procés Constituent o la Federació d’Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona, entre d’altres. A continuació s’obrirà un torn de paraula per mostres de suport, reflexions i propostes d'acció conjunta.
Des del seu naixement l’any 2007 la Campanya pel Dret a l’Avortament Lliure i Gratuït ha lluitat per una llei que reguli els Drets Sexuals i Reproductius de forma satisfactòria per les dones i, si bé l’aprovació de la llei actual fou una gran conquesta en alguns aspectes, no suposa la despenalització de l’avortament per decisió pròpia de les dones.
Ara, però, l’ofensiva reaccionaria i patriarcal del Govern del Partit Popular i dels sectors ultra és tan forta com per posar en perill la legislació actual i ens amenaça amb tornar a situacions d’indefensió i il·legalitat similars a les dels anys 80.
Durant aquests anys hem acumulat adhesions de diverses col·lectius i institucions en forma de mocions, resolucions i manifestos.
El passat setembre vàrem aconseguir el compromís del Parlament de Catalunya en la garantia i blindatge dels drets sexuals i reproductius i el dret al propi cos de les dones i una posició a favor de la Comissió materno-infantil i de drets sexuals i reproductius del Departament de Salut.
Ara, davant la situació d’alerta i perill d’involució, volem seguir enfortint les xarxes de suport arreu del teixit associatiu, cultural i polític de Catalunya en defensa dels Drets Sexuals i Reproductius de les dones i de tota la població.

Nosaltres decidim, i si ens neguen la decisió, nosaltres desobeïm! Dret al propi cos! 
SOSdretalpropicos.blogspot.com.es

jueves, 25 de abril de 2013

28A Convocatòria de visibilitat feminista al bloc de salut

La Xarxa Dones per la Salut convoca a la mani: 28 d'abril 2013 11:30h Balmes/Gran Via 


Les que pugueu diumenge…LA XARXA DE Dones per la salut us convoca i convida a anar plegades a la manifestació del 28 d’abril
TOTA LA GENT DE SALUT HEM QUEDAT A  LES 11.30 A BALMES/ GRANVIA A LA MANI!!!!!

Per confluir amb les altres COLUMNES  d’ensenyament i funció publica a les 12.30  a la Plaça Catalunya i anar plegades amb les altres columnes fins el Parlament

La pancarta general de davant seran dones!!! Es demana anar de blanc però nosaltres afegim amb alguna cosa lila!!

Contra els pressupostos antisocials del Govern!!! CONFLUÈNCIA CIUTADANA CONTRA RETALLADES I PRIVATITZACIONS
PER UNA SANITAT PUBLICA DE QUALITAT I AMB CALIDESA. Juntes podem . NI UN PAS ENRERA!!!

No volem perdre la salut que tenim…
Ni un pas enrera

sábado, 9 de marzo de 2013

RUTA HERStorica dissabte 9 de març a les 17.00 en el Raval


Us convidem a la RUTA *HERStorica  
*dissabte  9 de març a les 17.30 en el *Raval

Les arrels, les velles llambordes del centre de la ciutat, les ferides que encara broten sang...Recuperar la memòria de les nostres companyes, de les lluitadores, de les empresonades, de les prostitutes, de les migrants, de les desviades... és imprescindible per recuperar la nostra memòria HERstòrica, silenciada i amagada en els llibres d’HIStòria.
La nostra intenció és rescatar referents anarcofeministes* a Barcelona, ja que hem pogut comprovar, que la pròpia HIStòria no es fa ressò de la seva valentia, de les seves iniciatives, del seu combat. Necessitem i cerquem referents de dones anarquistes i feministes, perquè es la nostra lluita i volem créixer i aprendre d’aquestes dones que un dia van lluitar, van donar la vida per ser lliures, per tenir veu, per posar en dubte la dominació de l’home tant en la vida quotidiana com en la lluita. També és una forma d’homenatge, és la nostra manera de recordar la resistència de les dones, l’autoorganització i la solidaritat que existia entre elles.
Els carrers del Raval broten d’història, de vida i de sang, conflicte, desobediència, resistència, revolta, fum i crema de convents, punys alçats i cors valents, broten d’alcohol, prostitució, maltractament, clandestinitat, detencions...volem ser realistes amb el context al qual ens referim destacant el paper de les dones.
El transcurs de la HIStòria ha fet que el nom d’algunes dones quedi emmarcat en fets històrics. Nosaltres volem anar més enllà. Volem recordar a aquelles dones anònimes que eren prostitutes a les Rambles, que eren maltractades a la presó d’Amàlia, que iniciaven un procés d’escola lliure autogestionada... Rebutgem  l’ anonimat al que les ha condemnat el patriarcat. No necessitem noms per a homenatjar , no necessitem referències de llibres. Nosaltres tenim la nostra pròpia HERstòria, la nostra lluita pròpia, és per això mateix que sentim en l’anarcofeminisme la manera de lluitar, de seguir al carrer. Sentim la responsabilitat de recuperar nosaltres mateixes a aquestes lluitadores i els hi volem dedicar aquestes línies.
Des de la ràbia que ens produeix l’opressió HIStòrica que rebem les dones traiem les forces per seguir endavant, per seguir juntes, per seguir lluitant. Els textos que trobaràs en aquest periòdic són la recopilació de conflictes, lluites, iniciatives, vides que al llarg de la HERstòria han viscut els carrers del Raval. Amb aquest periòdic volem fer el nostre propi homenatge a les dones rebels.

* Ens centrem en referents anarcofeministes perquè nosaltres ens considerem anarcofeministes. S’ha de dir que algunes de les referents no es definien com a tal, però considerem que les seves pràctiques estan emmarcades dins l’anarcofeminisme tal i com nosaltres l’entenem.

viernes, 8 de marzo de 2013

domingo, 24 de febrero de 2013

SE VA A ARMAR LA GORDA!!! jornades d'acció feminista autònoma


 Totes les activitats de les jornades són per a dones, lesbianes i trans
Són unes jornades autònomes sense sindicats, partits ni banderes

Aquest any hi ha el blog sevaarmarlagorda.wordpress.com a on podreu estar al corrent de totes les activitats, accions, convocatòries i material generat a les jornades.

També es poden seguir les jornades per twitter a @se_va_armar.

D'altra banda, per a fer arribar informació, fotos, cròniques, vídeos... de les jornades hi ha el correu electrònic jornadesfeministesautonomes@lavabit.com.

Ens veiem aquests dies! Que aquest març........................ 


PROGRAMACIÓ

Divendres, 1 març

La massa crítica
Lloc: c/Marina amb c/Aragó
Hora: 20:00

Dissabte, 2 març

Qüestionant privilegis blancs, racisme als espais feministes
Lloc: La Teixidora (c/Marià Aguiló, 35), <M> L1 Glòries / L4 Poblenou
Hora: 10:00 a 14:00
Inscripció: cuestionando@lavabit.com

M’agrada com oloro, la moda fa pudor
Lloc: Tirolina parc de la pegaso, <M> L1 Sant Andreu
Hora:16:30

Diumenge, 3 de març

Ni monges ni desmemoriades, canviem de nom les plaques
Lloc: c/ de les Monges amb Rambla Fabra i Puig, <M> L1 Fabra i Puig /
L9,10 Onze de setembre.
Hora: 12:00

Debat “Lluita feminista i internacionalisme: teixint xarxa entre pobles”
+ curs de txalaparta
Lloc: CSA Can Vies (c/ Jocs Florals, 42), <M> L1/L5 Plaça Sants
Hora: 19:00

Dimarts, 5 de març

A estas harturas hablan las gordas. Xerrada, debat
Lloc: Gat del Raval, <M> L3 Drassanes
Hora: 19:00

Dimecres, 6 de març

Bici gimcana a la Teixidora
Lloc: La Teixidora (c/Marià Aguiló, 35), <M> L1 Glòries / L4 Poblenou
Hora: 16:00

Hacemos la colada. Les dones no paguen
Lloc: Plaça Universitat, <M> L1/L2 Plaça Universitat
Hora: 18:30


Dijous, 7 de març

MANIFESTACIÓ NOCTURNA. Fem-nos fortes, fem-ho juntes, la nit és nostra!!!
Lloc:Plaça de les dones del 36, <M> Fontana
Hora: 20:00

Divendres, 8 de març

8 de març a les ones, i a tot el mon. Connexions radiofòniques amb
diferents punts del planeta
Hora: 12:00 a 20:00
91.4 FM i a contrabanda.org

Dissabte, 9 de març

Ruta Herstòrica
Lloc: Gat del Raval, <M> L3 Drassanes
Hora: 17:00
Diumenge, 10 de març

Juntes, a les places, al carrer i a tot arreu! Xerrada-debat sobre Dones i
violència, distris, cabaret, expos, bicis, ràdio, serigrafia, dinar,
bàsquet…
Lloc: Parc del clot, <M> L1 Clot
Hora: a partir de les 11:30 i durant tot el dia

Dijous, 14 de març

Hackeig transfeminista dels circuits de consum. Maqueja’t i vine a
repartir propaganda tunejada
Lloc: Portal de l’Àngel, <M> L3/L1 Plaça Catalunya
Hora: 17:30

Diumenge, 17 de març

Patxanga futbolera
Inscriu el teu equip (si no en tens, te’n podem trobar):
patxangafeminista@gmail.com
Lloc: c/Varsòvia amb c/Gènova, <M> L4 Guinardó-Hospital de St Pau
Hora: 11h