Benvingudes al nostre blog!

"Ara que estem recuperant les nostres places, també podem proposar-nos el debat sobre els nostres espais a les cases, a la vida quotidiana, en la realitat del dia a dia. Debatre el lloc de la família, els rols que sosté, els autoritarismes que reprodueix, com a lloc d'afirmació del patriarcat. Imaginar noves formes de viure les nostres relacions, a casa, a la plaça, i també en les organitzacions populars que van naixent o es van transformant atravessades per aquest temps històric insurgent"
Claudia Korol, en Buenos Aires
Mostrando entradas con la etiqueta Sobre les retallades i les dones. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Sobre les retallades i les dones. Mostrar todas las entradas

domingo, 2 de diciembre de 2012

ACCIÓ FEMINISTA PEL DRET A LA SALUT DE TOTES I TOTS. 10 de desembre de 2012 a les 18.30 a la Plaça Sant Jaume

Untitled

més fotos aquí


ACCIÓ FEMINISTA PEL DRET A LA SALUT DE TOTES I TOTS.
10 de desembre de 2012 a les 18.30 a la Plaça Sant Jaume


L’Europa del capital i la guerra està saquejant les nostres vides i els nostres drets, portant les nostres societats a una situació d’emergència, deixant a les nostres filles i fills sense futur i posant en risc la sostenibilitat de la vida.
Les dones rebem els impactes de les crisis de manera diferenciada perquè estem diferentment posicionades en les jerarquies del poder econòmic, polític, social , cultural i simbòlic i el risc d’agreujament de les desigualtats en l’ús dels temps d’homes i dones és molt alt.

Avui, a les acaballes del 2012, el propòsit de construir altres maneres d’organitzar la vida que superin el patriarcat , el capitalisme , el racisme i la lesbofòbia se’ns presenta amb tota la urgència i tot el sentit davant les crisis sistèmiques i les falses solucions a les mateixes.

MARXEM PEL DRET A LA SALUT
Aquest dia 10 de desembre, La Marxa Mundial de les Dones ens convoca a les 24 hores d’acció feminista de denúncia i de construcció d’una vida digna i sostenible. Nosaltres, dones feministes de Catalunya, ens sumem a la proposta de les companyes europees i marxem pel dret a la salut i unim la nostra acció a les lluites dels moviments socials, dels barris, de les usuàries i professionals en defensa dels dret a la salut per a totes i tots. :
Marxem contra un model de salut sexista i heteropatriarcal que ens nega el dret a decidir sobre el nostre cos i la nostra sexualitat. Exigim que els nostres cossos deixin de ser camps de batalla de relacions de poder masculines i que els nostres drets sexuals i reproductius siguin plenament reconeguts i assegurats. Continuem reclamant la DESPENALITZACIÓ TOTAL DE L’AVORTAMENT I ENS OPOSAREM A QUALSEVOL MODIFICACIÓ QUE SUPOSI UN PAS ENRERE DE L’ACTUAL LLEI.

Marxem contra les retallades i les privatitzacions del sistema de salut públic , algunes de les quals afecten a drets essencials per la vida i la salut de les dones, com ara els que afecten al control mamogràfic, la planificació familiar o l’avortament.La crisis financera econòmica i institucional està servint d’excusa per a desmantellar un dels bens més preuats de la nostra societat ,mentre que no s’està realitzant cap plantejament seriós de desmedicalitzar els processos naturals i altres abusos de medicaments en el tractament de malalties, causant múltiples efectes secundaris.

Marxem en defensa d’un sistema de salut públic , universal i de qualitat. Un sistema de salut democràtic, transparent, participatiu.i amb visió de gènere. La salut no és un negoci, és un dret.

Marxem en contra de les mesures contemplades en el reial decret d’abril de 2012 que suprimeixen el dret a la salut com un dret universal i individual de les persones, al vincular el dret a l’atenció sanitària a la cotització a la Seguretat Social , contradient la Llei de Sanitat de 1986 que la vincula al fet de residir en qualsevol territori de l’Estat Espanyol.Aquest decret exclou del dret a l’atenció sanitària a moltes persones migrades , a les joves majors de 26 anys que no han entrat a la S.S. , a les persones que treballen en l’economia submergida , a les dones que s’ha dedicat als treballs de la cura i domèstics. En tots i cadascú d’aquests col·lectius, les dones estem sobrerepresentades.

Marxem per a denunciar que la supressió de la universalitat del dret a la salut tindrà greus conseqüències socials i colpejarà de manera directa en alguns dels col.lectius més vulnerables de la nostra societat : les persones afectades per malalties cròniques malalties agudes, VIH/ SIDA , hepatites , tuberculosis i malalties de transmissió sexual.

Marxem i alcem les nostres veus amb les nostres germanes les dones migrades sense papers que, a més d’estar afectades per tot el que anteriorment està dit , ara se les exigeix una sèrie de requisits molt difícils , per no dir impossibles d’aconseguir , per a poder accedir a la Tarjeta Sanitària , com ara un certificat d’empadronament de tres
mesos com a mínim i d’altres tràmits . No accedir a la TSI significa quedar-se fora de l’assistència sanitària o haver d’interrompre l’assistència si s’està rebent.

Marxem per a denunciar que a partir de l’1 d’abril de 2013 per a poder accedir a la Targeta Sanitària les persones en situació de prostitució forçada hauran de tramitar la denúncia de la seva situació d’explotació , fet pràcticament impossible per l’alt risc de mort per a elles i per la seva família. Aquesta exigència entra en contradicció amb la Llei Catalana sobre el dret de les dones a l’eradicació de la Violència masclista que garanteix que , independentment de la denúncia les dones puguin ser ateses de forma integral.

Les dones feministes no podem i no volem romandre callades davant d’aquests gravissims fets que agreujen les desigualtats socials i que ens divideixen entre nosaltres UNA SOCIETAT QUE HO FES SERIA UNA SOCIETAT MALALTA. TARGETA SANITÀRIA PER A TOTES . NO A L’APARTHEID SANITARI!!

Marxem per a denunciar que la malnutrició, l’assoliment de més treballs i responsabilitats i la manca d’una perspectiva de futur causades per les polítiques d’austeritat i ajust són una font de pèrdua de salut física i psíquica de moltes dones Marxem per crear i enfortir xarxes de cura i de suport mutu feministes que ens permeti resistir i crear alternatives..

Marxem per una vida vivible , per una vida digna de ser viscuda per a totes i tots.

El vostre deute no és amb els bancs, és amb les persones , és amb les dones!!!

Campanya pel dret a decidir avortament lliure i gratuït
Marxa Mundial de les Dones
Xarxa de Dones per la Salut

Campanya pel Dret a l'Avortament
dretalpropicos@gmail.com
telèfon 934127161











DIA 10 de desembre A LES 18.30 A LA PLAÇA SANT JAUME

PORTEU CARTELLS AL·LUSIUS I DONAREM VOLTES PER LA PLAÇA PER DENUNCIAR UNA VEGADA MÉS QUE ELS NOSTRES DRETS SÓN DRETS HUMANS.
NO A LA PRiVATITZACIO DE LA SANITAT.
NO A L’EXCLUSIO DE LES PERSONES MÉS FEBLES, AVORTAMENT LLIURE I GRATUIT.
NO A L A CONTRAREFORMA DE GALLARDÓN.

domingo, 29 de abril de 2012

Feministes Indignades reivindiquem un 1r de Maig feminista i anticapitalista!

Aquest 1r de Maig, Dia internacional de les persones treballadores, en un context de precarització de les condicions de vida i treball i d’atac sense treva als drets laborals, socials, civils i polítics, Feministes Indignades seguim reivindicant la visibilització i la valoració de les feines de reproducció, cura, atenció i sosteniment de la vida, denunciant la concepció androcèntrica del treball - que estableix una falsa divisió entre treball productiu i reproductiu-, i exigint la fi de la l’explotació, la discriminació i la desigualtat laboral, tant en l’àmbit domèstic/privat com en el públic.
Feministes Indignades continuem assenyalant que la noció del treball dels discursos androcèntrics, i en els quals es basa l’accés als drets laborals (ara en greu risc d’extinció), és individualitzada, fragmentada i monetaritzada i se sosté sobre falses barreres i jerarquies entre àmbit públic remunerat i àmbit privat no remunerat.
L’actual crisi ha posat de manifest la contradicció, inherent al nostre sistema econòmic i social, entre la lògica de sosteniment de la vida (que inclou tant tasques concretes i tangibles, com aspectes immaterials, afectiu-relacionals i sexuals) i la lògica d’acumulació de capital.
El desmantellament del nostre, ja fràgil, règim de benestar social, ha evidenciat que sota una suposada defensa de l’equitat social s’amaga una lògica econòmica que només satisfà les necessitats de les persones en la mesura que aquestes generen beneficis monetaris. La vida ha estat relegada a les esferes invisibilitzades de l’economia, on s’absorbeixen les tensions i el conflicte és socialment acceptable en romandre ocult: la invisibilitat del treball de cura és imprescindible per fer surar el sistema.
Si fa un temps es va exportar – mai solucionar - la crisi de les cures, a través de cadenes globals de cures (dones migrades que cobrien el lloc de les autòctones però no redistribució de tasques entre homes i dones), ara es propicia un retorn de les dones autòctones a l’àmbit privat, tot expulsant-les del mercat laboral i responsabilitzant-les de tot el treball de sosteniment de la vida que mercat, estat i agents socials en general eludeixen.
L’actual reforma laboral és un clar exemple d’una política conservadora i reaccionària que preconitza el retorn de les dones a casa i aprofundeix en els obstacles, ja existents, perquè les dones puguin participar del mercat de treball remunerat en igualtat de condicions que els homes.
La nova llei, per exemple, perverteix el principi d’acció positiva, tot aplicant bonificacions per a la contractació de dones en modalitats de contractació que suposen una retallada de drets laborals i contribuint a incrementar l’escletxa entre homes i dones pel que fa a la temporalitat (i per tant inseguretat laboral). Per contra, no es contempla cap mesura d'estímul a la creació d'ocupació mitjançant contractes de jornada completa i indefinits d'inici a dones.
Pel que fa a la protecció de la maternitat, desapareix la deducció de 100 euros al mes per a les empreses que contractaven treballadores que es reincorporaven abans dels dos anys després de la seva maternitat. D’altra banda, el permís de lactància, que podia ser gaudit per ambdós progenitors, ara només podrà ser-ho per un/a dels dos, tot dificultant la corresponsabilització de tasques de cura i atenció entre dones i homes.
L’actual reforma laboral obstaculitza les possibilitats de conciliació de vida familiar i laboral. Així, per exemple, qui tingui a la seva cura directa algun/a menor de vuit anys o una persona funcionalment diversa, només tindrà dret a una reducció de la jornada de forma diària (negant, la complexitat de l’atenció i la dependència, que no pot ser planificada a través d’un quadrant horari encotillat). A més, s’introdueix la possibilitat, gairebé sense restriccions, de mobilitat geogràfica de l’empresa, que farà totalment irreconciliable les responsabilitats laborals amb les familiars.
I ja no parlem dels salaris (en què les dones segueixen patint discriminació flagrant), que podran rebaixar-se per sota d’allò establert al conveni col·lectiu.
En definitiva, s'individualitzen les relacions laborals, en clar detriment dels drets col·lectius i, per tant, dels drets individuals, i sobretot, de totes aquelles persones que es troben en situacions de major precarietat i que són constantment vulnerades pel mercat.
Per tot això, perquè estem fermament compromeses amb una transformació radical de la societat, perquè no tenim por, perquè seguirem sortint al carrer i a les places, perquè no ens frenarà la retallada de drets socials i civils, Feministes Indignades reivindiquem un 1r de Maig feminista i anticapitalista!

miércoles, 28 de marzo de 2012

Informacions Vaga 29M i accions feministes per la vaga

Benvolgudes feministes,
us informem que diverses companyes estem dins de l'agència 29 (http://www.agencia29.net/) que farà la vaga d'informar sobre la vaga, posicionant els temes feministes: de 14 a 18h tindrem un espai a la ràdio que parlarà de la vaga des de la perspectiva de gènere: al treball assalariat, però també al reproductiu, domèstic i de cures (la iniciativa de penjar davantals als balcons és molt visual, no? i qualsevol altra que ens serveixi en aquest àmbit).
Podeu fer-nos arribar informacions als mòbils 674 408 031 / 674400307. Per passar a la ràdio en directe heu de trucar al 93 317 73 66. També estarem donant informació durant tot el dia de les accions feministes: de moment tenim contactes amb Dones pa'lante, Sindillar-Sindicat de treballadores domestiques i Gatamaula, que tenen pensat fer un piquet feminista matiner; Genera i espais de suport a les treballadores sexuals, vídues, precàries, treballadores i  Feministes Indignades, que convoca a les 18h a la Pça Catalunya, al seu espai de reunió durant l'Acampada de Bcn.

Passem links amb els bànners de l'agència, on apareixen perquè els pengeu a les vostres webs i blogs i tota persona que hi accedeixi ho pugui veure
Banners:
http://www.veintegenarios.net/29/banners.zip
Flyers:
http://www.veintegenarios.net/29/flyers.pdf

Qualsevol contacte o informació d'accions feministes aquest dia ha de ser difosa.  esperem les vostres infos!
Abraçades!

Més info sobre l'agència

viernes, 14 de octubre de 2011

Manifest de Feministes Indignades per al 15 d'octubre


De la indignació a l’acció:
les nostres vides, els nostres cossos, els nostres treballs, no els seus beneficis i privilegis

El 15-O farà cinc mesos que milers, milions de persones vam prendre el carrer i ens vàrem plantar tot dient que no som mercaderies en mans de polítics i banquers. Les feministes hem estat a les places dels inicis, per aclarir que aquesta no és només una crisi econòmica i financera, sinó també de sostenibilitat de la vida de les persones i del planeta; que aquest sistema no se sosté només amb el nostre treball productiu sinó amb el treball domèstic, reproductiu i de cura de les persones, invisibilitzat, impagat i menystingut, que realitzem principalment les dones arreu del món; i que, com els va passar a les nostres germanes de Llatinoamèrica i Àfrica, la gestió governamental de les crisis ens colpejarà doblement i a més n’haurem d’amortiguar els efectes amb més càrrega de treball.

Els governs estatal i català han afrontat la crisi retallant els drets de tota la població, i en especial els de les dones, lesbianes, transexuals i transgènere. La reforma laboral i de la negociació col·lectiva han eliminat les mesures de foment de l’ocupació femenina i han apuntalat l’exclusió laboral, la temporalitat, parcialitat, precarietat, discriminació i desigualtat salarial que vivim les dones al mercat de treball, a més d’afavorir els abusos i l’assetjament lesbofòbic, homofòbic i transfòbic a la feina. La reforma del sistema de pensions aboca les dones a la dependència econòmica i la pobresa, allargant encara més un període de cotització al que moltes ni arribem per les "llacunes" en la trajectòria professional que suposa tenir criatures o cuidar familiars. Ara es permet a les dones cotitzar dos anys per la cura de filles i fills, atribuint-nos en exclusiva aquesta tasca, i s’inclou a les treballadores domèstiques a la seguretat social sense dret a atur ni a vaga, el que reflecteix la baixa valoració d’aquesta feina.

Els governs afronten la crisi retallant els drets de les dones i aprofundint les desigualtats de gènere: a l’Estat, han eliminat un Ministeri d’Igualtat que només rebia un 0,02 dels pressupostos i han suprimit l'ampliació del permís de paternitat per als homes. A Catalunya, van començar eliminant el Programa de Prevenció de la Violència Masclista del Departament d’Interior i el Programa de Promoció de la Igualtat de Gènere. Després va venir el paquet de retallades de la Llei Òmnibus, que elimina llocs de treball a l’administració i als serveis públics, en sectors com l’educació i la sanitat, que tradicionalment han estat ocupats per dones. La privatització encoberta de la sanitat, el tancament de CAPS i l’allargament de les llistes de espera ens perjudicaran com usuàries, ja que les dones vivim més anys però amb menys salut i, per tant, tenim més malalties cròniques. A més, l’accés a l’avortament a la sanitat pública seguirà sent una carrera d’obstacles i haurem de seguir pagant per poder exercir el dret al propi cos i a una prestació normalitzada a la sanitat pública . Els i les transexuals i transgènere que vulguin accedir a tractaments quirúrgics o hormonals també es veuran afectats per les retallades.

Però a més, el desmantellament de la sanitat pública implicarà més càrregues de treball per a les dones, que seguim sent la majoria de les cuidadores de persones grans o amb necessitats d’atenció especial: el nou règim d’hospitalització ambulatòria (t’operen i te’n vas a casa) comportarà més càrrega de treball de cura per la recuperació; el tancament dels CAP, més temps destinat a acompanyar familiars als ambulatoris, és a dir, menys temps de lleure i de vida. A més, les retallades en família i educació suposaran més càrrega de treball per a les dones amb criatures; el govern ha retallat el 72% del pressupost del Departament de Benestar i Família; ha suspès les ajudes per famílies amb criatures menors de 3 anys que tenen ingressos superiors als 8000 euros l’any i per a les famílies migrades amb menys de 5 anys de residència a Catalunya. A més, el Departament d’Educació ha eliminat la sisena hora lectiva a les escoles, i ha reduït un 11% les subvencions a les llars d’infants, dificultant encara més la conciliació de la vida personal, familiar i laboral de les famílies, el que significa que aquesta tasca acaba recaient en les dones. L’eliminació de prop de 17.000 places de professorat obligarà als i les mestres a fer classes de reforç a la mainada nouvinguda o amb dificultats d’aprenentatge fora de les hores lectives, el que propicia la segregació i exclusió social. És una vella recepta: en temps de crisi, els governs lloen la família tradicional i empenyen les dones cap a casa perquè carreguin amb les feines que la societat no reparteix equitativament. I castiguen l’exclusió i la pobresa: per exemple, la Llei Òmnibus decreta la persecució de les prostitutes a les carreteres, ara que les ordenances cíviques les han expulsat de ciutats com Barcelona. El Departament de Benestar Social retirarà la renda mínima d’inserció (PIRMI) a la meitat de les 35.000 persones que el reben, entre les que destaquen les dones (58%), la població migrada, les famílies monomarentals i altres persones en situació d’extrema vulnerabilitat. Retallen les nostres vides mentre augmenten els mecanismes de control i repressió que serveixen per desplegar caceres de bruixes contra la dissidència, com la que el Conseller d’Interior ha moviment sorgit del 15-M, amb la detenció i processament de 22 activistes fins el dia d’avui.

Les feministes, des de la diversitat de les nostres postures, seguim i seguirem als carrers perquè sabem que sense nosaltres no és possible la revolució, el canvi social i la supervivència dels éssers que habitem aquest planeta. Perquè tenim alternatives d’organització social que conjuguen la justícia social, de gènere i Sud-Nord, i perquè sabem que només lluitant pels nostres drets defensarem el nostre futur. Les crisis que sacsegen el planeta són també la oportunitat de construir un altre sistema econòmic i social que tingui com a centre les persones. Milers, milions de persones pensen com nosaltres i han passat de la indignació a l’acció. No ens miris, uneix-te!

La revolució serà feminista o no serà!!
Ni oprimides pel patriarcat ni explotades pel capitalisme
Nosaltres també estàvem al Parlament! Si toquen a una ens toquen a totes!
#15mlliure


Dissabte 15 d'octubre

13h, Pla de Palau, preparació de pancartes i organització
17h, cantonada Banc d’Espanya de Plaça Catalunya, Bloc Feminista manifestació del #15O



 

martes, 14 de junio de 2011

De quina manera les retallades pressupostàries i la “Llei òmnibus” afecten a les dones

Consideracions per a la presentació d’al·legacions i la formulació de reivindicacions des d’una perspectiva de gènere

1. Retallades prèvies a la llei Òmnibus
  • Eliminació del Programa de Prevenció de la Violència Masclista del Departament d’Interior.  
  • Supressió del Programa de promoció de la Igualtat de Gènere del Departament de Treball.
Tot això es fa en un context de: 
  • Forta crisi econòmica, que per primer cop fa que hi hagi més atur masculí que femení a Catalunya (310.032 homes aturats i 285.310 dones el maig) i la resta de l’estat per la davallada de la construcció, però a la pràctica els sectors que s’estan veient més afectats  per l’atur i retallades són molt feminitzats (serveis, educació). 
  • Reforma laboral aprovada que perjudica especialment les dones, ja que bonifica la contractació temporal ( i les dones tenim més contractes temporals).

En conjunt, es podria dir que aquest conjunt perjudica especialment les dones i que afavoreix una feminització creixent de la pobresa.

2. Llei Òmnibus

Després de les retallades salarials directes de l’any passat i de la reducció d’ingressos complementaris a la funció pública, la supressió de llocs de treball a les administracions i serveis públics afecta greument les dones en un triple sentit: com a treballadores, per la degradació de les condicions laborals, la precarietat i l’augment de l’atur en sectors que tradicionalment compten amb una forta presència femenina; en tant que usuàries... i en tant que col·lectiu que depèn de l’efectivitat d’aquests serveis per avançar cap a la igualtat i l’autonomia personal.

Aquestes retallades s’estan donant en diversos sectors:
  • Educació, sector tradicionalment feminitzat.
  • Retallada de les empreses públiques, un sector on hi ha molta ocupació femenina.
  • Sector sanitari: La privatització gradual suposarà eliminar molts llocs de feina, sobretot en infermeria, que és un sector molt feminitzat.
  • Serveis Socials.  Tant pel que fa a les treballadores com les usuàries.

3. Família
  • Disminució del 72% del pressupost d’ajuda a les famílies.
  • Supressió de les ajudes per famílies amb criatures menors de 3 anys i ingressos superiors als 8000 euros l’any i per a les famílies migrades amb menys de 5 anys de residència a Catalunya.
  • Treure recursos a les famílies implica incrementar la càrrega de treball domèstic, reproductiu i de cura per a les dones.

4. Sanitat 

Com s’ha dit, la privatització de la sanitat perjudica tothom perquè es generarà una doble llista d’espera i es deteriorarà la qualitat de vida de la població en general. En concret, a les dones ens perjudicarà com a treballadores (veure amunt) i com a  usuàries.

a)  Per la retallada d’atenció a malalties cròniques., que afecten més les dones perquè vivim més temps, però en condicions de salut pitjors. En particular, la diagnosi i el tractament de les quals es veuran afectats per la disminució de la prevenció i l’allargament de les llistes d’espera.

b)  El deteriorament de la capacitat assistencial dels centres sanitaris, així com la incentivació del règim hospitalització ambulatòria (t’operen i te’n vas a casa) , augmentaran la càrrega de treball – no reconegut – que pesa sobre les dones, com a principals responsables de les tasques de cura.  A menys qualitat d’atenció sanitària i més temps d’espera, menys temps de vida i lleure per a les dones.

5. Habitatge

La “Llei Òmnibus” desballesta l’articulat de la vigent llei d’habitatge. El conjunt de noves mesures i canvis introduïts, explícitament destinats a reactivar el mercat immobiliari i promoure l’adquisició de vivendes, allunyen la perspectiva d’un parc d’habitatges de lloguer social. Això farà més difícils els projectes d’emancipació en general i, en particular, l’accés de les dones a un habitatge digne. En cas de violències conjugals, les dones tindran majors dificultats per allunyar-se dels seus agressors i sortir del cicle de violència.

6. Assetjament policial a les prostitutes

En el marc de la llei de carreteres... es determina la prohibició de l’exercici de la prostitució i es preveuen sancions contra les dones à càrrec de les autoritats policials de tràfic. Així doncs, aquesta disposició suposa un càstig per a una activitat que no està tipificada com a delicte – fornint la base d’un assetjament administratiu per expulsar de l’espai públic les dones en situació de prostitució, amb mesures com l’ordenança cívica a Barcelona, i empènyer-les cap als locals d’altern i els prostíbuls de carretera, a bastament controlats per les xarxes de proxenetisme. Aquest tractament “col·lateral” de la realitat de la prostitució palesa una nul·la sensibilitat social: lluny de veure en les dones subjectes de drets, el legislador aborda la seva presència en l’espai públic com un problema de seguretat vial.