Benvingudes al nostre blog!

"Ara que estem recuperant les nostres places, també podem proposar-nos el debat sobre els nostres espais a les cases, a la vida quotidiana, en la realitat del dia a dia. Debatre el lloc de la família, els rols que sosté, els autoritarismes que reprodueix, com a lloc d'afirmació del patriarcat. Imaginar noves formes de viure les nostres relacions, a casa, a la plaça, i també en les organitzacions populars que van naixent o es van transformant atravessades per aquest temps històric insurgent"
Claudia Korol, en Buenos Aires

jueves, 28 de septiembre de 2017

MANIFIESTO FEMINISTES INDIGNADES 28.o9.2o17 [CAST]

Por la autodeterminación de nuestros cuerpos y de nuestros pueblos, y por las libertades de Catalunya y un auténtico proceso constituyente de ruptura con el 78
Feministes Indignades somos una red de mujeres, lesbianas y trans creada en la Acampada de Plaça Catalunya durante la revuelta ciudadana del 15M de 2011, para rechazar el golpe de estado de los mercados financieros y el secuestro de la soberanía de los estados por parte del Banco Mundial, del Fondo Monetario Internacional y de la Troica, que a golpe de reformas, recortes de derechos y políticas de austeridad empobrecen y matan a la población. En el caso del estado español, en agosto de 2011 el PP-PSOE violentó la soberanía popular con una reforma del artículo 135 de la Constitución (supuestamente irreformable) para fijar un límite de déficit público.
Feministes Indignades practicamos y apoyamos la desobediencia civil feminista ante las leyes y las políticas injustas e ilegítimas: en mayo de 2011 desobedecimos la orden de desalojo de la Plaza Cataluña, dada por la consejería de interior en manos de Convergencia i Unió, y la prohibición de la Junta Electoral Central de ocupar plazas y calles durante la jornada de reflexión electoral previa a las elecciones municipales. En junio de 2011 desobedecimos el mandato de los mercados y de los políticos rodeando el Parlament de Catalunya para rechazar el primer paquete de recortes y reformas de austeridad impulsado por el gobierno de CIU; y desde el año 2012 hasta hoy hemos apoyado la campaña del derecho al aborto que llama a la desobediencia feminista ante la contrarreforma de la ley del aborto impulsada por el Ministro Alberto Ruiz Gallardón, que finalmente no se aprobó, y contra el recorte al derecho al propio cuerpo de las menores de 18 años que querían abortar, que les imponía la obligación de informar a madres y padres o a tutores legales.
Feministes Indignades somos una red plural donde conviven corrientes y visiones políticas diversas: algunas nos sentimos independentistas; otras federalistas; otras no creemos en ningún estado, ni español ni catalán. Algunas no nos sentimos interpeladas por el proceso soberanista, otras hemos participado y lo hemos apoyado activamente. Hay otras muchas que no creemos que este sea el debate y nos declaramos feministas en resistencia.
Otras estamos indignadas porque somos migradas y la ley de transitoriedad jurídica y fundacional de la república nos imposibilita votar en el referéndum, nos arrebata la capacidad de ser sujetas políticas, nos conculca la participación y tiene peligrosos parecidos con la racista ley española de extranjería.
Defendemos el ejercicio real de los derechos y las libertades civiles, políticas y sociales y estamos en resistencia frente al capitalismo, al racismo, al heterosexismo, al patriarcado, a los fundamendalismos y al fascismo. Apoyamos los pueblos en resistencia y creemos en la autodeterminación de nuestros cuerpos y nuestros pueblos.
Queremos desmontar los acuerdos patriarcales, capitalistas y racistas del régimen del 78.
Desde nuestras resistencias queremos participar en procesos constituyentes que habiliten democracias feministas y donde participemos todas (autóctonas y migradas).

Denunciamos,
Que las medidas de respuesta del estado español a la convocatoria del referéndum catalán del 1 de octubre de 2017, han vulnerado derechos fundamentales como son: el derecho a un juicio justo bajo tutela judicial efectiva; el derecho a la intimidad, a la i inviolabilidad del domicilio y la privacidad de las comunicaciones; el derecho a la libertad de expresión y de información, y el derecho a la libertad de reunión y manifestación.
Entre las graves actuaciones de estos días, destacamos:
                  Procesamiento de más de 700 alcaldes y alcaldesas por posibilitar la celebración del referéndum del 1 de octubre en las instalaciones municipales; imposición de multas millonarias a todos los miembros de la Sindicatura Catalana y amenazas a directores y directoras de escuelas que cedan las instalaciones para el referéndum.
                Cierre de páginas web de la Generalitat y violación del derecho de la ciudadanía a expresar sus opiniones en un internet libre, abierto, no censurable ni restringible.
                  Registro de imprentas donde se imprimía material del referéndum y requiso de 1,5 millones de folletos y pósters, entre ellos publicaciones oficiales del Gobierno de la Generalitat.
                  Registros a medios de comunicación e identificación de periodistas.
                 Prohibición de conferencias y encuentros de debate sobre el derecho a decidir en diversos lugares del estado (Madrid, Vitoria/Gasteiz, Zaragoza…).
                  Suspensión material de la autonomía de Catalunya y despliegue de un estado de excepción no declarado. Detención de consejeros, trabajadores y trabajadoras públicas acusadas de sedición; intervención económica de la Generalitat (Agencia Tributaria Catalana, Departamento de Economía y Hacienda, Institución de las Letras Catalanas); intevención de los Mossos de Esquadra e imposición de una comandancia única del Ministerio del Interior; registro de instalaciones y equipos informáticos de la administrción pública catalana. El estado español está aplicando de facto el artículo 155 de la Constitución.
                 Asalto policial ilegal a la sede del partido político Candidatura d’Unitat Popular y asedio a la sede durante siete horas por la Policía Nacional. Se favorecen los abusos policiales generalizados por parte de la Guardia Civil, la Policía Nacional, los Mossos de Esquadra y las policías locales. Despliegue de un estado de excepción de facto, con la destinación de 6000 policías nacionales y guardias civiles y con equipamiento de tipo semimilitar (tanquetas de agua) para imponer el miedo y el terror a la población catalana. Y todo pagado con nuestros impuestos.
                Imputación por sedición de todas las personas participantes en las manifestaciones contra el recorte de derechos y libertades.
Además, alertamos que durante los útimos días los grupos fascistas se han manifestado sin problemas ni presencia policial en las calles de Barcelona y han perpetrado al menos una agresión, además de amenazar e insultar a diversas personas.

Por todo esto,
Hacemos un llamamiento a la movilización, la resistencia activa no violenta y la desobediencia feminista para defender los derechos civiles, políticos y sociales, y el derecho de autodeterminación del pueblo catalán, para que todas las personas que viven en Cataluña (sean de donde sean y vengan de donde vengan) puedan decidir libremente su futuro.
Celebramos la respuesta masiva y determinada de la sociedad catalana, para rechazar el estado de excepción y el recorte de libertades y derechos. Desde el día 20 nos hemos movilizado sin miedo y animamos a seguir haciéndolo. ¡Las calles serán siempre nuestras!.
El 1 de octubre debemos poder votar, pero esto no es más que el comienzo. Reclamamos un proceso constituyente transparente, horizontal, radicalmente democrático y popular, donde todas las personas podamos construir una república libre de patriarcado, racismo, capitalismo, fundamentalismo y fascismo. Los saberes y prácticas feministas son imprescindibles para cambiarlo todo. Y muchos espacios feministas han ido construyendo resistencias y propuestas para habilitar nuevas democracias feministas donde participemos todas, autóctonas y migradas.
Apoyamos la convocatoria de huelga que algunos sindicatos, organizaciones y movimientos sociales impulsan para el 3 de octubre, y hacemos un llamamiento a la huelga general, social, de cuidados y de consumo; una huelga donde todas las personas puedan participar.
Hacemos un llamamiento a la solidaridad feminista internacional. En Catalunya no sólo se juega el futuro del referéndum, de la posible independencia o república. Nos jugamos todas las libertades y derechos de todas las personas que vivimos bajo el régimen del 78, que en Catalunya está mostrando su cara más autoritaria y antidemocrática.
Os animamos a difundir y extender la solidaridad y la sororidad para hacer frente a la deriva fascista y fundamentalista del estado español. Necesitamos vuestro apoyo para convertir este asalto político, judicial y policial contra nosotras i contra Cataluña, y este intento de reconfiguración conservador del régimen del 78, en una oportunidad feminista para desmontarlo desde abajo, aquí y en todas partes.

Feministes Indignades, anticapitalistas, antirracistas y antifascistas!!!

Barcelona, 28.09.2017

MANIFEST FEMINISTES INDIGNADES 28.o9.2o17 [CAT]

Per l’autodeterminació dels nostres cossos i els nostres pobles, i per les llibertats de Catalunya i un autèntic procés constituent de ruptura amb el 78

Feministes Indignades som una xarxa de dones, lesbianes i trans creada a l’Acampada de Plaça Catalunya durant la revolta ciutadana del 15M de 2011 per rebutjar el cop d’estat dels mercats financers i el segrest de la sobirania dels estats per part del Banc Mundial, del Fons Monetari Internacional i de la Troika, que a cop de reformes i retallades i polítiques d’austeritat empobreixen i maten la població. En el cas de l’estat espanyol, l’agost de 2011 el PP-PSOE va violentar la sobirania popular amb la reforma de l’article 135 de la Constitució (suposadament irreformable) per fixar un límit de dèficit públic.

Feministes Indignades practiquem i recolzem la desobediència civil feminista davant les lleis i les polítiques injustes i il·legítimes: el maig de 2011 vàrem desobeir l’ordre de desallotjar de la Plaça Catalunya a mans de la conselleria d’interior de Convergència i Unió i la prohibició de la Junta Electoral Central d’ocupar places i carrers durant la jornada de reflexió electoral prèvia a les eleccions municipals. El juny de 2011 vàrem desobeir el mandat dels mercats i de la política de la representació, envoltant el Parlament de Catalunya per rebutjar el primer paquet de retallades i reformes d’austeritat impulsat pel govern de CIU; i de l’any 2012 fins avui hem recolzat la Campanya pel Dret a l’Avortament, que crida a la desobediència feminista davant la contrarreforma de la llei d’avortament impulsada pel Ministre Alberto Ruiz Gallardón, que finalment no va aprovar-se, i contra la retallada del dret al propi cos de les menors de 18 anys que volen avortar, que els imposa la obligació d’informar mares, pares o tutors legals.

Feministes Indignades som una xarxa plural on conviuen visions polítiques diverses: algunes ens sentim independentistes; altres, federalistes; altres no creiem en cap estat, ni espanyol ni català. Algunes no ens sentim interpel·lades pel procés sobiranista, altres hi hem participat i l’hem recolzat activament. Hi ha moltes altres que no creiem que aquest sigui el debat i ens declarem feministes en resistència.

Altres estem indignades perquè som migrades i la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república ens impossibilita votar al referèndum, ens treu la capacitat d’esdevenir subjectes polítics, ens conculca la participació i té perilloses semblances amb la racista llei espanyola d’estrangeria.

Defensem l’exercici real dels drets i les llibertats civils, polítiques i socials i estem en resistència front el capitalisme, el racisme, l’heterosexisme, el patriarcat, els fonamentalismes i el feixisme. Recolzem els pobles en resistència i creiem en l’autodeterminació dels nostres cossos i els nostres pobles. 

Volem desmuntar els acords patriarcals, capitalistes i racistes del règim espanyolista del 78.

Des de les nostres resistències volem participar en processos constituents que habilitin democràcies feministes i on participem totes (autòctones i migrades)


Denunciem,

Que les mesures de resposta de l'estat espanyol a la convocatòria del referèndum català de l'1 d'octubre de 2017, han vulnerat drets fonamentals com són: el dret a un judici just i a la tutela judicial efectiva;  el dret a la intimitat, a la inviolabilitat del domicili i la privadesa de les comunicacions; el dret a la llibertat d'expressió i d'informació, i el dret a la llibertat de reunió i manifestació.

Entre les greus actuacions d’aquests dies, destaquem:

      Processament de més de 700 alcaldes i alcaldesses per fer possible la celebració del referèndum de l’1-0 a les instal·lacions municipals; imposició de multes milionàries de tots els membres de la Sindicatura Catalana i amenaces a directors i directores d’escoles que cedeixin les instal·lacions per al referèndum.

      Tancament de pàgines web de la Generalitat i violació del dret de la ciutadania a expressar les seves opinions en una internet lliure, oberta, no censurable ni restringible.
     
      Escorcoll d’impremtes on s’imprimia material del  referèndum i requisa de 1,5 milió de fullets i pòsters, entre ells publicacions oficials del Govern de la Generalitat.
     
      Registres a mitjans de comunicació i identificació de periodistes.
     
      Prohibició de conferències i trobades de debat sobre el dret a decidir a diversos llocs de l’Estat ( Madrid, Vitoria/Gasteiz, Saragossa...).

      Suspensió material de l’autonomia de Catalunya i desplegament d’un estat d’excepció no declarat. Detenció de consellers, treballadors i treballadores públiques acusades de sedició; intervenció econòmica de la Generalitat (Agència Tributària Catalana, Departament d’Economia i Hisenda, Institució de les Lletres Catalanes); intervenció dels Mossos d’Esquadra i imposició d’un comandament únic del Ministeri d’Interior; escorcoll d’instal·lacions i equips informàtics de l’administració pública catalana. L’estat espanyol  està  aplicant de facto l’article 155 de la Constitució.

      Assalt policial il·legal a la seu del partit polític Candidatura d’Unitat Popular i setge de la seu durant set hores per la Policia Nacional. Afavoriment d’abusos policials generalitzats per part de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional, els Mossos d’Esquadra i les policies locals. Desplegament d’un estat d’excepció de facto amb la destinació de 6000 policies nacionals i guàrdies civils i amb equipament de tipus semimilitar (tanquetes d’aigua) per imposar la por i el terror a la població catalana. I tot pagat amb els nostres impostos.
     
      Imputació per sedició de totes les persones participants a les manifestacions contra la retallada de drets i llibertats.

A més, alertem que durant els darrers dies els grups feixistes s’han manifestat sense problemes ni presència policial als carrers de Barcelona i han perpetrat al menys una agressió, a més d’amenaçar i insultar a diverses persones.


Per tot això,

Fem una crida a la mobilització, la resistència activa no violenta i la desobediència feminista per defensar els drets civils, polítics i socials, i el dret a l’autodeterminació del poble català perquè totes les persones que viuen a Catalunya (siguin d’on siguin i vinguin d’on vinguin) puguin decidir lliurement el seu futur.

Celebrem la resposta massiva i determinada de la societat catalana, per rebutjar a l’estat d’excepció i la retallada de llibertats i drets. Des del dia 20 ens hem mobilitzat sense por i animem a seguir-ho fent. Els carrers seran sempre nostres!

L'1 d'octubre hem de poder votar, però això només és el començament. Reclamem un procés constituent transparent, horitzontal, radicalment democràtic i popular, on totes les persones puguem construir una república lliure de patriarcat, racisme, capitalisme, fonamentalisme i feixisme. Els sabers i pràctiques feministes són imprescindibles per canviar-ho tot. I molts espais feministes han anat construint resistències i propostes per habilitar noves democràcies feministes on participem totes, autòctones i migrades. 

Recolzem la convocatòria de vaga que alguns sindicats, organitzacions i moviments socials impulsen per al 3 d’octubre, i fem una crida a la vaga general, social, de cures i de consum; una vaga on totes les persones puguin participar.

Fem una crida a la solidaritat feminista internacional. A Catalunya no només es juga el futur del referèndum, de la possible independència o república. Ens hi juguem les llibertats i drets de totes les persones que viuen sota el règim del 78, que a Catalunya està mostrant la seva cara més autoritària i antidemocràtica. 

Us animem a difondre i estendre la solidaritat i la sororitat per fer front la deriva feixista i fundamentalista de l’estat espanyol. Necessitem el vostre suport per convertir aquest assalt polític, judicial i policial contra nosaltres i contra Catalunya, i aquest intent de reconfiguració conservador del règim del 78, en una oportunitat feminista per desmuntar-lo des de baix, aquí i arreu.


Feministes indignades, anticapitalistes, antirracistes i antifeixistes!!!

Barcelona, 28.09.2017

miércoles, 21 de diciembre de 2016

Dona, raça i classe. Comunicat de Feministes Indignades arrel de l'assassinat de la Victòria Bertran

(cat/cast/english)

Dona, raça i classe
Dilluns ens assabentàvem de l’assassinat de la Victòria Bertran. O no, potser només ens assabentàvem de la mort d’un tal Alfons no sé que més. I és que els mitjans de comunicació catalans – televisió, premsa, ràdio – difonien la mort d’aquest senyor, sembla que periodista conegut, i la seva llarga trajectòria professional.
Camuflat, de forma anecdòtica, entre les primeres línies de la notícia, apareixia l’assassinat de la seva companya, com si d’una fita més del seu exitós currículum es tractés. D’ella, de la dona, de la vida usurpada, de la morta a mans del masclisme, no se’n deia res. La seva desaparició era tractada de forma lleu, amb la mateixa lleugeresa que es comptabilitzen les xifres de les dones assassinades cada mes pels seus companys, marits, amants, pares, fills, veïns.... Aquesta vegada, a més, la seva mort no era útil, ni tan sols, per omplir uns minuts del telenotícies vespre; en canvi, era molt més sucosa la vida d’ell.
La mort de la Victòria, no és, però, de cap manera, anecdòtica, sinó quotidiana i dolorosament habitual. I brutal. Brutal com totes les morts de totes les dones executades pel patriarcat. Tampoc no és, malauradament, anecdòtic el tracte mediàtic que ha rebut la seva mort: és només un exemple del silenci, l’oblit, la negació i l’encobriment de la violència masclista per part dels mitjans de comunicació, que els fa còmplices, col·laboracionistes, aliats, executors de la violència contra les dones.
.
 
Ens trobem, evidentment, davant d’un cas de corporativisme professional. Un encobriment flagrant d’un company de feina. Cap dubte. De la mateixa manera que el sindicat de policia nega la bala de goma que va rebentar l’ull de l’Esther Quintana. Res excepcional: parapetats en el seu col·lectiu i les escombraries dins de casa, que la flaira putrefacta no s’ensumi des del carrer. Però si furguem una mica més en la merda trobarem que, de fet, el que hi ha és un racisme i un classisme profundament inserts en la nostra societat i, evidentment, en els nostres mitjans.
Un home culte? D'èxit professional? Un catalanista progressista? Un dels nostres? Impossible. La violència masclista és patrimoni de les classes baixes, sorolloses i analfabetes, de les familíes desestructurades amb fills pollosos i pudents, de la púrria, de gent de pell fosca – paquistanesos, gitanos, llatins – o d’eslaus alcoholitzats. Però no és nostra. Nosaltres som gent respectable, a casa nostra no existeix la violència contra les dones ni el masclisme i les criatures, si són fosques, són adoptades. Això està en d’altres barris, no al districte de Les Corts, de cap manera!
Malauradament, si la violència masclista decidís presentar-se a la UNESCO tot exigint el seu títol de “Patrimoni de la Humanitat”, tindria prou mèrits per guanyar-lo. Sembla però, que premsa i televisió no tenen cap interès en veure-ho, en definitiva, en assenyalar-se com a partícips del sexisme, de la desigualtat, de la discriminació, de la violència contra les dones.
.

Així, seguint amb la narració de la vida i miracles de l’assassí, els mitjans apel·laven a la seva greu malaltia cardíaca o a la seva llarga depressió. No coneixem cap estudi publicat per cap prestigiosa revista científica, tipus Science, que associï dolència coronària amb tendència homicida. Tampoc tenim notícia fins al moment, que la malaltia mental, concretament la depressió, precedeixi el feminicidi. De fet, tenint en compte que la depressió és un dels trastorns més prevalents entre les dones (probablement manifestació de tota la violència masclista suportada, a nivell individual, social i estructural), si la depressió fos agent causal dels assassinats de parella, ens trobaríem amb un androcidi devastador, sense precedents en la història universal del genocidi. És curiós, també, que la mateixa malaltia que serveix per estigmatitzar les dones, per resta’ls credibilitat, hagi servit, en aquest cas, com element exculpatori o, si més no, atenuant.
L’assassinat de la Victòria és un acte atroç i cruel, com ho és cada feminicidi. El tracte mediàtic que ha rebut aquesta mort, com el que reben totes les morts per violència masclista no té cap justificació: és inhumà i despietat.
Feministes Indignades rebutgem i condemnem cada assassinat per violència masclista i cada notícia que per omissió o acció denigra la dona morta.

Per acabar, el més important, volem transmetre tota la nostra força i amor a la família, amistats i companyes de la Victòria, per tal que sàpiguen que en aquests moments de dolor profund no estan soles.

Feministes Indignades


-------------------------------------------------------------------------------------


Mujer, raza y clase


El lunes nos enterábamos del asesinato de Victòria Bertran. O no, quizás sólo nos enterábamos de la muerte de un tal Alfons no sé que más. Y es que los medios de comunicación catalanes – televisión, prensa, radio – difundían la muerte de este señor, parece ser que un periodista conocido y su larga trayectoria profesional.

Camuflado, de forma anecdótica, entre les primeras líneas de la noticia, aparecía el asesinato de su compañera, como si fuera una medalla más de su exitoso currículum. De ella, de la mujer, de la vida usurpada, de la muerta en manos del machismo, no se decía nada. Su desaparición era tratada de forma leve, con la misma ligereza con que se contabilizan las cifras de las mujeres asesinadas cada mes por sus compañeros, maridos, amantes, padres, hijos, vecinos... Esta vez, además, su muerte no era útil, ni siquiera para ocupar unos minutos del telenoticias de la tarde; en cambio, era mucho más jugosa la vida de él.

La muerte de la Victòria, no es, sin embargo, en modo alguno, anecdótica, sino cotidiana y dolorosamente habitual. Y brutal. Brutal como todas las muertes de todas las mujeres ejecutadas por el patriarcado. Tampoco es, lamentablemente, anecdótico el tratamiento mediático que ha recibido su muerte, es sólo un ejemplo del silencio, del olvido, de la negación y del encubrimiento de la violencia machista por parte de los medios de comunicación, que los hace cómplices, colaboracionistas, aliados, ejecutores de la violencia contra las mujeres.
.


Nos encontramos, evidentemente, frente a un caso de corporativismo profesional. Un encubrimiento flagrante de un compañero de trabajo. Ninguna duda. De la misma manera que el sindicato de policía niega la bala de goma que reventó el ojo de Esther Quintana.
Nada excepcional: parapetados en su colectivo y la basura dentro de casa, que el hedor putrefacto no se huela desde la calle. Pero si hurgamos un poco más en la mierda, encontraremos que, de hecho, lo que hay es un racismo y un clasismo profundamente insertos en nuestra sociedad y, evidentemente, en nuestros medios. 


¿Un hombre culto?¿De éxito profesional?¿Un catalanista progresista?¿Uno de los nuestros? Imposible. La violencia machista es patrimonio de las clases bajas, ruidosas y analfabetas, de las familias desestructuradas con hijos piojosos y malolientes, de la chusma, de gente de piel oscura - paquistaníes, gitanos, latinos - o de eslavos alcoholizados. Pero no es nuestra. Nosotros somos gente respetable, en nuestra casa no existe la violencia contra las mujeres ni el machismo, y las criaturas, si son oscuras, son adoptadas. Eso está en otros barrios, no en el distrito de Les Corts ¡De ninguna manera!

Desgraciadamente, si la violencia machista decidiera presentarse a la UNESCO exigiendo su título de "Patrimonio de la Humanidad", tendría méritos suficientes para ganarlo. Parece, sin embargo, que prensa y televisión no tienen ningún interés en verlo, ni en señalarse, en definitiva, como partícipes del sexismo, la desigualdad, la discriminación... de la violencia contra las mujeres.
.


Así, siguiendo con la narración de la vida y milagros del asesino, los medios apelaban a su grave enfermedad cardíaca o a su larga depresión. No conocemos ningún estudio que asocie dolencia coronaria con tendencia homicida. Tampoco tenemos noticia, hasta el momento, de que la enfermedad mental, concretamente la depresión, preceda al feminicidio.
De hecho, teniendo en cuenta que la depresión es uno de los trastornos más prevalentes entre las mujeres (probablemente manifestación de toda la violencia machista soportada, a nivel individual, social y estructural) si la depresión fuera agente causal de los asesinatos de pareja, nos encontraríamos con un androcidio devastador, sin precedentes en la historia universal del genocidio.
Es curioso también que la misma enfermedad que sirve para estigmatizar a las mujeres, para restarles credibilidad, haya servido en este caso como elemento exculpatorio o, cuando menos, atenuante.

El asesinato de Victoria es un acto atroz y cruel, como lo es cada feminicidio. El trato mediático que ha recibido esta muerte, como el que reciben todas las muertes por violencia machista no tiene ninguna justificación: es inhumano y despiadado. Feministas Indignadas rechazamos y condenamos cada asesinato por violencia machista y cada noticia que por omisión o acción denigra a la mujer asesinada.

Por último, lo más importante, queremos transmitir toda nuestra fuerza y amor a la familia, amistades y compañeras de Victoria, para que sepan que en estos momentos de dolor profundo no están solas.
 

Feministes Indignades

Women, race and class

Last Monday, we found out that Victoria Bertran had been assassinated. Or was it? Wasn't it only the death of a certain Alfons something. It's just that Catalan media – TV, press, radio – reported the death of this man, who apparently was a well-known journalist with an impressive professional history.

Disguised as anecdotal, in between the news headlines, appeared the assassination of his partner, as if it were just another medal on his prestigious resume. About her, the wife, about her life that was stolen, her death at the hand of male chauvinism, nothing was said. Her disappearance was treated as minor, with the same swiftness that every month adds up figures of women assassinated by their partners, husbands, lovers, fathers, sons, neighbours... In addition, this time, her death wasn't useful, not even to take up a few minutes of evening news time on tv; instead, his life was treated a lot more substantially.

Indeed, the death of Victoria isn't anecdotal at all, but painful business as usual. And brutal. Brutal like all women's deaths, who are executed by patriarchy. Nor is the media treatment of her death, anecdotal, unfortunately. It is just an example of the silence, the oblivion, the denial and the covering up of sexist violence by the media, that make them complicit, sympathizers, allies, implementers of violence against women.


Obviously, this is a typical case of professional corporatism. A blatant cover up for a work colleague. Without any doubt. In the same way that the police union denies the existence of the  rubber bullet that smashed Ester Quintana's eye. Nothing new: let’s fence ourselves in, hide the rubbish inside, so it does not stink on the street. But if we dig the shit a little deeper, we’ll find that this is actually race and class discrimination deeply engrained in our society and, quite clearly, in our media.

A well educated man? Professional success? A progressive catalan? One of ours? Impossible.
Chauvinistic violence belongs to noisy and illiterate working class people, dysfunctional families with scruffy and smelly kids, dark skin people rabble  – pakistanis, gypsies or latinos -
alcoholic slaves, but it isn't ours. We are respectable people, for us violence against women doesn't exist neither does sexism, and the kids, if they are dark, that's because they are adopted. This happens in other neighbourhoods, not in the Corts district, no way.

Unfortunately, if violence against women decided to present itself at UNESCO demanding to be  'World Heritage', it may actually succeed. It seems though that TV and the press ultimately are not interested in seeing and addressing the fact that they are themselves reinforcing sexism, inequalities, discrimination... and violence against women.

So, while telling the life and miracles of the murderer, the media appealed to his severe heart condition or its long depression. We don’t know of any study published in any renowned scientific journal, like Science, associating coronary condition with homicidal tendency. We have no news so far that mental illness, particularly depression, leads to femicide.
As a matter off act, considering that depression is one of the most prevalent disorders among women (probably a consequence of all the sexist violence suffered at individual, social and structural level) if depression was the trigger for partner's assassination, we would be faced with an overwhelming androcide, unprecedented in the universal history of genocide.
It is also interesting that the same illness used to stigmatise women, and dwarf their credibility, serves in this case as exculpatory or, at least, mitigating circumstances.

The assassination of Victoria is a horrifying and cruel act, just as femicide is. The media treatment that received this death, just like any other death due to violence against women does not have any justification: it is inhuman and ruthless. Feministes Indignades reject and condemn each assassination as a result of violence against women and news that denigrate assassinated women be it actively or by default.

Finally, and most importantly, we would like to share all our strength and love with the family, friends and colleagues of Victoria, so that they know that in these painful times they are not alone.

Feministes Indignades



miércoles, 16 de noviembre de 2016

Tot el nostre suport a les companyes gallegues que denuncien un cas d'agressió masclista


Feministes Indignades ens hem adherit al manifest de suport a les companyes feministes gallegues, que van denunciar públicament a un agressor de Compostela, pertanyent als moviments socials.

Aquest agressor no nega els fets, però nega que allò que va fer sigui una agressió... (típic cas de manual, vaja!!), i en lloc de demanar perdó, entre altres coses va denunciar davant de la justícia espanyola i patriarcal. I ara, com a resultat, diverses persones estan encausades, perquè aquest agressor vol unes disculpes públiques per haver dit que era un agressor i, a més a més, 15.000€ per la serva "honra"....

Podeu llegir el comunicat a:  https://contraasagressonsmachistas.wordpress.com/2016/11/04/comunicado-em-denuncia-dumha-agressom/

Us animem a signar-ho!!

SI TOQUEN A UNA, ENS TOQUEN A TOTES!! 
CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!!                

vídeo de la manifestació del #5N 2o16 contra les violències masclistes a Tarragona





XII Fòrum contra les Violències de Gènere (del 17 al 19 de novembre de 2o16)

Us animem a participar del XII Fòrum contra les Violències de Gènere, que se celebrarà aquesta setmana a la Francesca Bonnemaison.

Sota el lema "Actuem contra els feminicidis", dedicaran aquesta edició a la lluita per la visibilització i l'eradicació dels feminicidis, els assassinats de dones pel fet de ser dones, que han segat més de 700 vides en una dècada a l'Estat Espanyol.





A més a més, en el marc de les concentracions unitàries contra les violències de gènere de cada tercer dilluns de mes, el dia 21 de novembre de 17:30 a 22h, hi haurà un homenatge-acció per les víctimes de Feminicidis, a la Plaça Sant Jaume. L'acció anirà acompanyada de la instal·lació artística "Sabates vermelles", dissenyada per Feminicidio.net i la il·lustradora Pnitas*, que exposarà un parell de sabates per cada feminicidi del darrer any a l'Estat Espanyol.
A més de convidar-vos a participar de l'acte, que serà una bona manera d'escalfar, totes juntes, els motors per a la manifestació del 25N, us traslladem la necessitat de recollir 112 parells de sabates per a dur a terme l'acció. L'ideal és que siguin sabates que no necessiteu però que estiguin en bones condicions per a ser exposades. Podeu deixar-les a la seu de la Plataforma (Rambla Santa Mònica, núm. 10, de Barcelona) i nosaltres les pintarem amb un equip de voluntàries!

La campanya-acció “Sabates Vermelles”, iniciada per l'artista feminista mexicana Elina Chauvet a Ciudad Juárez al 2009, arriba per primera vegada a Barcelona, recollint el testimoni de les nostres companyes de països com Mèxic, Argentina, Regne Unit, Itàlia o Equador i de ciutats com Bilbao, Màlaga, Càdis o Còrdoba. A través de les sabates, un objecte molt identificable i simbòlic, farem memòria col·lectiva per a treure al carrer un problema social que volen mantenir en l'àmbit privat i despertar consciències.

Contra els feminicidis, actuem!