L’AMOR ROMÀNTIC MATA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Considerem i analitzem l'amor romàntic, no només en l’esfera sentimental, sinó com a construcció cultural, part fonamental del sistema de poder entre gèneres, relegant a les dones a un rol de subordinació, manca i necessitat.
En aquest sentit, pensem que qüestionar els patrons relacionals en l'esfera 'íntima' i personal, a més de fer-ho en àmbits socials, laborals, etc., és fonamental per a poder
de-construir els rols de gènere hetero-normatius, i construir noves identitats de gènere, autònomes, diverses i igualitàries, així com establir relacions sanes, en llibertat i amb autonomia des d'una pràctica de l'afectivitat en horitzontalitat i no basada en el poder, la dependència, el control i la subjecció d'una persona cap a una altra.
En la cultura occidental moderna i contemporània l'amor romàntic, i la seva forma clàssica d'expressió de parella heterosexual, nuclear i abocada a construir i preservar la família, posa la base, no només social i econòmica, sinó també psicològica, de la subordinació de les dones. Marca i interioritza la demarcació entre allò públic i allò privat, limitant la nostra actuació, sentit i 'existir' a aquesta última esfera. De la mateixa manera, el paradigma de l'amor romàntic està a la base de la domesticació sexual de les dones i de totxs les/els subjetxs no hetero-normatius, de tal manera que deriva (encara avui, lamentablement) en el control sobre el nostre cos.
Així mateix, a aquests eixos de subordinació, se li afegeix el consumisme i l'explotació econòmica del sistema de gèneres, per exemple, està interioritzat per moltes de nosaltres que estimar = gastar per sant valentí! (com més valen els regals que et donen més t’estimen).
L'amor romàntic també es sustenta sobre la idealització de la felicitat depenent. Es considera que no podem assumir la nostra vida afectiva en nosaltres mateixes construint la nostra pròpia felicitat, sinó que es dóna en dependència exclusiva cap a altres persones. Hipotecant la nostra felicitat afectiva cap a l'altra persona: "sóc feliç perquè tu estàs amb mi".
No estem afirmant que totes les dones (o les persones) som iguals, amb les mateixes orientacions, desitjos, i maneres d'expressar-los i realitzar-los. Per contra, estem afirmant la necessitat i el valor de l'empatia, la cura i l'afecte entre les persones (i cap a una mateixa, en primer lloc) , de la forma que cadascuna triï, lliurement.
El que qüestionem és la suposada manca que s’amaga en la teoria de la mitjana taronja (cadascuna de nosaltres és una persona sencera en si mateixa,i no tenim una meitat que ens completi). Així mateix, qüestionem i rebutgem el relegar a les dones a l'esfera de les emocions i de la cura, com a forma natural, ineludible de 'ser' (en funció de i per a l'altre), tret que no es vulgui incórrer en l'exclusió social (estigma-discriminació/violència) o psicològica (salut mental).
I no ens oblidem que l'amor romàntic mata: en el que va de l'any 2012, ja són 8 (a data 06.02.2012) les dones assassinades per homes del seu entorn sentimental i familiar.
Amb aquesta acció pretenem crear debat i reflexió entorn d'un dels factors (l'amor romàntic) més enquistats que sostenen les situacions de violència de gènere.
Aquest model amorós basat en l'amor com a "passió dolorosa” i altres mites construïts per la nostra cultura occidental, emergeix especialment en l'educació sentimental de les dones. Moltes assumeixen aquest model estructurant les seves vides al voltant de la conquesta de l'amor, convertint-ho en objectiu fonamental de les seves vides.
Les possibilitats de tolerar la violència augmenta en les dones que persegueixen aquest ideal romàntic ja que són aquestes formes de relació les que donen sentit a les seves vides.
La gravetat de les seves conseqüències ens impulsa a generar una anàlisi crítica d'aquest model, i a tractar de desmuntar-ho per fomentar relacions afectives alternatives que no generin patiment i/o dependència i que respectin la nostra individualitat.
Per tot això, i perquè allò personal és polític, us convidem a totes i tots a visibilitzar, qüestionar i rebutjar les hetero-normes, la dependència, els rols i necessitats preestablertes. I a construir, experimentar i explorar relacions afectives sexuals en funció dels nostres desitjos, orientacions i fantasies, en el respecte de la nostra autonomia i autocura.
Proposem que s'imprimeixin els adhesius que podeu trobar en el nostre bloc i les enganxeu, discretament, als productes de "Sant Valentí", tipus: ampolles de vi, caixes de bombons, etc., però de manera que es puguin pagar els productes tranquil·lament a caixa i que el missatge arribi a casa.
Actúa, difon, comparteix i sobretot disfruta amb ironia i rebeldia: aquest 14-F, digues:
NO AL AMOR ROMÀNTIC!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Abraçades feministes a totes i tots!
Feministes Indignades, 14 de febrer 2012
¡¡¡El Amor Romántico MATA!!!
Consideramos y analizamos el amor romántico, no simplemente como esfera de sentimientos, sino como construcción cultural, parte fundamental del sistema de poder entre géneros, relegando a las mujeres a un rol de subordinación, carencia y necesidad.
En este sentido, pensamos que cuestionar los patrones relacionales en la esfera 'intima' y personal, además de hacerlo en ámbitos sociales, laborales, etc., es fundamental para poder de-construir los roles de género hetero-normativos, y construir nuevas identidades de género, autónomas, diversas e igualitarias, así como establecer relaciones sanas, en libertad y con autonomía desde una práctica de la afectividad en horizontalidad y no basada en el poder, la dependencia, el control y la sujeción de una persona hacia otra.
En la cultura occidental moderna y contemporánea el amor romántico, y su forma clásica de expresión de pareja heterosexual, nuclear y abocada a construir y preservar la familia, pone la base, no sólo social y económica, sino también psicológica, de la subordinación de las mujeres. Marca e interioriza la demarcación entre lo público y lo privado, limitando nuestra actuación, sentido y 'existir' a esta última esfera. De la misma manera, el paradigma del amor romántico está en la base de la domesticación sexual de las mujeres y de todxs lxs sujetxs no hetero-normativo, de tal manera que deriva (todavía hoy, lamentablemente) en el control sobre nuestro cuerpo.
Asimismo, a estos ejes de subordinación, se le añade el consumismo y la explotación económica del sistema de géneros, por ejemplo, está interiorizado por muchas de nosotras que amar = gastar por san valentín! (cuanto más valen los regalos que te dan más te quieren).
El amor romántico también se sustenta sobre la idealización de la felicidad dependiente. Se considera que no podemos asumir nuestra vida afectiva hacia nosotras mismas construyendo nuestra propia felicidad, sino que se da en dependencia exclusiva hacia otras personas. Hipotecando nuestra felicidad afectiva hacia la otra persona: "soy feliz porque tú estás conmigo".
No estamos postulando que todas las mujeres (o las personas) somos iguales, con las mismas orientaciones, deseos, y maneras de expresarlos y realizarlos. Por el contrario, estamos afirmando la necesidad y el valor de la empatía, el cuidado y el afecto entre las personas (y hacia una misma, en primer lugar) , de la forma que cada una elija, libremente.
Lo que cuestionamos es la supuesta carencia que subyace de la teoría de la media naranja (cada una de nosotras es una persona entera en sí misma,y no tenemos una mitad que nos complete). Asimismo, cuestionamos y rechazamos el relegar a las mujeres a la esfera de los sentimientos y del cuidado, como nuestra forma natural, ineludible de 'ser' (en función de y para el otro), a menos que no se quiera incurrir en la exclusión social (estigma-discriminación/violencia) o psicológica (salud mental).
Y no nos olvidemos que el amor romántico mata: en lo que va del año 2012, ya son 8 (a fecha 06.02.2012) las mujeres asesinadas por hombres de su entorno sentimental y familiar.
Con esta acción pretendemos crear debate y reflexión en torno a uno de los factores (el amor romántico) más enquistados que sostienen las situaciones de violencia de género.
Este modelo amoroso basado en el amor como "pasión sufriente" y demás mitos construidos por nuestra cultura occidental, emerge especialmente en la educación sentimental de las mujeres. Muchas asumen este modelo estructurando sus vidas alrededor de la conquista del amor, convirtiéndolo en objetivo fundamental de sus vidas.
Las posibilidades de tolerar la violencia aumenta en las mujeres que persiguen este ideal romántico ya que son estas formas de relación las que dan sentido a sus vidas.
La gravedad de sus consecuencias nos impulsa a generar un análisis crítico de este modelo, y a tratar de desmontarlo para fomentar relaciones afectivas alternativas que no generen sufrimiento y/o dependencia y que respeten nuestra individualidad.
Por todo esto, y porque lo personal es político, os invitamos a todas y todos a visibilizar, cuestionar y rechazar las hetero-normas, la dependencia, los roles y necesidades preestablecidas. Y a construir, experimentar y explorar relaciones afectivas sexuales en función de nuestros deseos, orientaciones y fantasías, en el respeto de nuestra autonomía y auto-cuidado.
Proponemos que se impriman las pegatinas que podéis encontrar en nuestro blog y pegarlas, discretamente, en los productos de "San Valentín", tipo: botellas de vino, cajas de bombones, etc., pero de manera que se pueda pagar el producto tranquilamente en la caja y que el mensaje llegue a casa.
Actúa, difunde, comparte, y sobre todo disfruta, con ironía, y rebeldía: este 14F dile
¡¡¡No al amor romántico!!!!!
abrazos feministas a todas y todos!
Feministes Indignades, 14 de febrero 2012
Avans de fer comentaris que pertanyen al camp de la psicologia sense suport científic, poser hauríeu de ser vosaltres qui consultés una psicòloga professional sobre la forma més adecuada d'abordar el tema en comptes de fer-ho senzillament des del punt de vista de la vostra experiència i percepció, que no és una forma responsable d'abordar temes tant problemàtics com aquest.
ResponderEliminarM'agrada el manifest, però considero, pensant en la gent que no en té ni idea del tema (que és la majoria) que qui ho llegeixi pot no entendre massa i a més, sentir-se atacat/da. Tenint en compte el panorama social, potser hem de ser més pedagògiques (encara que ens cansi aquest, tant inculcat, rol) perquè paraules radicals i llenguatge postmodern encara l'entén poca gent i creem més abisme (ja sé que s'haurien d'espavilar a entendre... en comptes de sentir-se atacats, però és que tota la gent som vulnerables i l'entorn no afavoreix gens a que a la gent li desperti interès sobre el tema... sembla que hi ha un 'acord social' en que tot el que sona a feminisme és dolent i paranoic, i ni s'imaginen l'amplitud i riquesa que hi ha darrera del mot feminisme) En fi...
ResponderEliminarUs deixo amb un poema que se m'acaba d'ocórrer (no crec que sigui bo ni res, però potser té el seu què):
Dormo tant bé quan dormo sola...
Ningú em molesta,
Ningú em desperta amb roncs forts cada dos per tres durant la nit, activant el meu cervell quan ell vol descansar
Ningú busca penetrar-me sense previs i sense permís
Ningú recolza sobre el meu cos el seu pes, tallant-me la circulació o creant tensions on no n'hi havia
Ningú em desperta abans d'hora
Puc eixamplar les meves cames com si nedés dolçament en un llac càlid, i els meus braços,
i estirar-los ben fort,
abraçant el món,
abraçant el llit,
abraçant-me a mi.
:) :) :)
Al senyor sir (válgase la redundancia) dir-li, apart de lo anterior, si ningú li ha dit ja, que el que s'exposa al manifest està recolzat d'un munt d'estudis i investigacions del camp de la psicologia,(en major part la psicologia social crítica), la sociologia o l'antropologia que si busca trobarà (posi al buscador, amor romàntic, construcció social, construcció social de l'amor romàntic, heteronormativitat, violència de gènere en la parella, sistema sexe-gènere, maltracte psicològic... i llegeixi's sobretot els pdfs d'investigacions serioses en revistes serioses o llibres publicats de fa anys, no sigui que li sembli poc científic). I que totes aquestes investigacions i paraules han ajudat a molta gent de sortir de relacions abusives i sense llibertat real.
ResponderEliminarI que sàpiga vostè també, que a la seva argumentació: "en comptes de fer-ho senzillament des del punt de vista de la vostra experiència i percepció, que no és una forma responsable d'abordar temes tant problemàtics com aquest." li dic que la pròpia experiència i percepció també ens diu un munt de coses vàlides, que justament no validant-les és quan ens fem mal totes les persones, i que és posant en comú les nostres experiències que descobrim que lo nostre no és un fet aïllat i que treiem a la llum tot allò soterrat perquè culturalment s'ha fet invisible, i que seguim redescobrint que "lo personal és polític".
Me n'alegro igualment que li semblen temes problemàtics. Però en sèrio, li recomano que llegeixi una mica del que li he dit, potser descobrirà coses molt útils per a la seva vida quotidiana.
Tenint un gran respecte i admiració per al cos teoric feminista així com cap als moviments socials relacioats i les reflexions que aquest ha originat historicament al llarg de les seves 3 onades, haig de dir algunes coses entorn algunes coses que apareixen en aquest post i comentaris:
ResponderEliminarEn primer lloc, dir que justificar qualsevol posició politica fent referència a estudis cientifics és redundant i autoreferencial ja que sovint la ciencia es politica. Ja fa anys que la filosofia moderna postula la importancia de presentar la posició personal i politica al capdavant de qualsevol estudi cientific social amb l'objectiu de ser transparent amb el context que l'origina.
Isthar, compartint amb tu que hi ha molts estudis antropologics i sociologics recolzant posicions critiques amb l'amor romantic (les quals m'han aportat molt), també es poden fer critiques academiques serioses al voltant de l'amor romantic que no impliquin que aquest mata! i que lluny de reduccionismes, aborden la questio de forma més profunda.
Com bé dius, es un titol que ofen a la majoria de les persones (les quals inevitablement, gracies a disney o altres factors hi estan socialitzades)
Essent concient que aquest article denuncia una practica cultural que es font de molta violencia de gènere (denuncia amb la que evidentment simpatitzo) penso, i ara parlo de la meva experiencia, que l'amor romantic no té perque matar ni ser sempre negatiu.
Jo escrivint des de la posicio de home, enginyer renegat, inminentment antropoleg, feminista, anarquista, altermundista, i tantes altres coses, visc la relació amb la meva parella i les meves amistat de forma plena, satisfactoria,crítica, cinèrgica, independent, cuidadosa, sensible, divertida, reflexiva, plaent i tantes altres qualitats positives de les que me n'enorgulleixo :)
Així que comprenent la posicio contraria a l'amor romantic (la qual he defensat durant anys) m'hi he reconciliat entenent que l'amor romantic no sempre va associat a tots els conceptes negatius que alguns articles cientifics serios hi annexen.
Finalment, volia dir que això de dir que ja es hora que la gent aprengui a parlar postmodern em sembla molt pedant! Ignorar l'existencia del postmodernisme no significa ser ignorant ja que al llarg de la historia han existit moltes persones sabies (i no parlo de les que surten als llibres d'historia) que sense coneixer de l'existencia del postmodernisme han estat persones felices, s'han cuidat a elles mateixes i a les persones del seu voltant.
Ahhh i ja acabo però no oblidem, que com s'autocriticava el propi Foucault, rei de la creació del discurs hegemonic postmodern fins l'actualitat( la persona mes citada en estudis sociologics el 2011), els discursos creen poder i oprimeixen. I tot i que el feminisme busca tot el contrari, si no es vigila es pot caure en posicions contradictories!!
Abraçades i que sigueu molt felices!
Ens veiem aviat al carrer!
pd: M'encanta dormir sol i m'encanta dormir acompanyat! No pots estimar als altres si no testimes a tu, però, i això no es diu tant, no et pots estimar a tu sense estimar als altres, perque (penso que) l'esser huma es un esser social que necessita del reconeixement del grup huma (micro) al qual pertany
És clar, jo penso que hem de poder rescatar les coses bones de l'amor i treure'ns de sobre les que fan mal i oprimeixen! No tot és dolent, evidentment, les coses no són blanques i negres.
ResponderEliminarI no volia dir que la gent hagués d'aprendre a parlar postmodern! Quan deia 's'espavilés' em referia a espavilar-se per acabar ja amb abusos de poder que estan molt invisibilitzats, no al llenguatge. A mi no m'agrada gens que totes aquestes corrents de pensament siguin poc accessibles pel tema llenguatge, ho trobo molt elitista. Per sort hi ha formes per aterrar les idees en lo quotidià, però encara ens queda molt per fer. I justament parlava d'això en el meu comentari.
Estic d'acord amb la teva pd., sense la interacció social no som res. A mi també m'agrada molt dormir acompanyada, en bona companyia, és clar.
conocéis la crítica a toda forma de amor que se propone desde la "agamia"?
ResponderEliminarhttp://www.contraelamor.com/2014/01/juicio-al-amor-primer-testigo-sr-amor-i.html