Acta de l'assemblea del 29 de maig de 2011

ASSAMBLEA FEMINISTES INDIGNADES  29 MAIG 2011

ORDRE DEL DIA

1. TALLER SEXE, GÈNERE I FEMINISME

2. PROGRAMA DE RÀDIO

3. VALORACIÓ NIT DE DISSABTE

4. CONTINUITAT DE L’ACAMPADA I CONTINUTITA DEL GRUP

1. TALLER SEXE, GÈNERE I FEMINISME

- Es valora molt positivament : molta visibilitat de la comissió feministes indignades, molta assistència i alta participació de l’audiència

- Després del taller la Comissió de Diversitat Sexual proposa la possibilitat de treballar conjuntament.

2. PROGRAMA DE RÀDIO

- També es valora molt positivament: gran audiència i participació de la gent del públic

- Els temes tractats han estat: impacte de la crisis sobre les dones, mercat de treball, crisi del treball de cura, economia feminista, salut educació, avortament, migracions, història del moviment feminista i feminisme.

- El vídeo i l’àudio del programa es penjarà al blog

3. VALORACIÓ NIT DE DISSABTE

- Nit tranquil·la tot i que hi van haver moments de tensió

- Vigilància i protecció col·lectiva. Es va fer ús de l’espai de feministes indignades com a  punt de trobada entre totes

- Una companya comparteix l’experiència de Sants: molt companyerisme. No hi van haver incidents.

- Es proposa fer una reflexió més profunda i feminista sobre què és violència i la legitimitat de l’autodefensa. Importància de no emparar o legitimar agressions sexistes o racistes. Dins el consens de resistència pacífica, és important tenir en compte totes les possibles reaccions davant d’una agressió.  

4. CONTINUITAT DE L’ACAMPADA I CONTINUTITA DEL GRUP

- Mentre continuï l’acampada, l’espai feministes indignades també continuarà

- Es posa èmfasi en la importància de mantenir l’espai simbòlic més enllà de l’acampada a la plaça

- Importància també de exportar l’experiència als barris però mantenir punt d’encontre entre totes nosaltres

- Quan marxem, és important pensar en l’experiència personal de cada una de nosaltres i que com a grup hem adquirit durant tots aquests dies

- Importància de definir què és el que volem i com ho volem. Marcar les línies de treball futur.

- Importància de no caure en l’estratègia del desgast

- Quan es marxi, sigui quan sigui, fer-ho de forma espectacular!

- ‘Irse pero sabiendo el camino de vuelta!

Valoración de Feministas Indignadas de las acciones del 14 y 15 de junio

Este es el comunicado de valoración que leímos tras las acciones del 14 y 15 de junio.

El gobierno estatal y autonómico está tomando decisiones que no tienen legitimidad en tanto que empeoran la calidad de vida de la población y no han sido refrendadas. Por tanto nuestra acción fue una acción de posicionamiento colectivo por nuestros derechos y nuestro futuro.

Valoramos positivamente que la acción ha conseguido interrumpir simbólicamente  el normal funcionamiento del parlamento, y porque se ha visibilizado el rechazo a la ley ómnibus y a los recortes sociales. También consideramos que los políticos y las políticas  hayan tenido que confrontarse cara a cara con nuestra indignación. 

Valoramos muy positivamente la participación de los barrios y las comarcas y la buena acogida que recibieron en su marcha al Parlament por la ciudad de Barcelona.

Sin embargo, creemos que podemos mejorar en la coordinación y preparación de este tipo de acciones colectivas, definiendo mejor las líneas de intervención. Para las próximas acciones de este tipo creemos que es necesario organizarnos con más tiempo midiendo bien nuestras fuerzas y generando estructuras de cuidado. También tenemos que definir y comunicar claramente los objetivos de las acciones.

Durante la acción debemos evitar dar informaciones contradictorias y contrastar antes de hacerlas públicas. Debemos intentar respetar el diseño de la acción y si se realizan cambios mejorar en nuestro sistema de comunicación y coordinación para que todas quedemos enteradas.

Seguimos creyendo en la acción directa no violenta, con derecho a la autodefensa, como forma de actuar en nuestro movimiento. Pero pensamos que necesitamos un debate más profundo sobre que entendemos por no violencia. Nosotras lo seguimos haciendo, y nos surgen cuestiones sobre la ética, la toma de decisiones, el respeto a los acuerdos, la coordinación  entre asambleas, el respeto a la diversidad…

Queremos denunciar la estrategia de Interior al preparar la entrada de los políticos al Parlament que no hizo otra cosa que generar tensión. Tensión aumentada por los medios de comunicación generalista con la manipulación de lo ocurrido y la criminalización. Creemos que la campaña mediática de desprestigio ya estaba preparada previamente con el fin de desmovilizarnos y dividirnos.

Por eso, tenemos que seguir utilizando y ampliando nuestros medios de comunicación, nuestros espacios de encuentro y debate y las redes sociales para hacer llegar a la población nuestros mensajes.

Por último, pedimos al movimiento no elaborar comunicados públicos precipitados, contrastar previamente la información y compartir y comunicarse con nosotras para saber lo que ha ocurrido.

Consideramos que tenemos que retomar la articulación y comunicación entre comisiones para nuestro funcionamiento en el futuro y hacer frente a situaciones de urgencia como las generadas el 14-15 J.

Damos todo nuestro apoyo a las personas detenidas y atacadas por defender el movimiento y os animamos a participar en la manifestación del 19-J a las 17h, en Plaça Catalunya.

Propera assemblea demà dijous 30

La propera assemblea de Feministes indignades serà demà dijous (30 de juny) a les 19.00 a la placeta de darrera del Hard Rock.

Ja està disponible l'acta de l'assemblea de dimarts i aquest és un petit resum per estar preparades per a prendre decisions demà dijous:

- Resposta a la demanda de l’Ass. de Sant Antoni de col·laborar en el debat que faran diumenge sobre violència: veure si hi ha algunes de nosaltres podríem anar i participar o si no elaborar un document amb qüestions/preguntes pel debatre i enviar-li a la gent de sant antoni per a que elles ho treballin. Penseu si alguna s’anima a participar el diumenge!! I si no quines reflexions es podrien passar. (a l’acta i ha alguns dels temes que van sortir)

- Proposta de continuïtat/treball de les feministes: es proposa definir una sèrie de temes concrets que ens interessin sobre els que treballar i reflexionar col·lectivament i elaborar alguns documents o materials per a poder posteriorment treballar als barris. Pensem per al dijous quins temes ens agradaria treballar i com!! (ahir van sortir alguns temes i propostes metodològiques també estan al acta).

- Assiduïtat de les trobades. Quants dies i quins ens veurem a partir d’ara?

- 5 de juliol, un any de l’aprovació de l’actual llei del avortament, Ca la Dona ens convida a participar amb alguna acció, farem alguna cosa?

Fins demà!

Acta de la assemblea de 28 de juny de 2011

Assemblea de Feministes Indignades, Barcelona, 28 de juny 2011

·       Es proposa donar resposta a les demandes que se’ns fan com a feministes Indignades, com per exemple la demanda feta des de l’Assemblea de Sant Antoni. En aquest punt surten les propostes o bé de que algunes de nosaltres poguéssim participar del Taller/debat sobre violència que es durà a terme el proper diumenge, i aportar la nostra visió sobre aquest tema, o bé poder elaborar el proper dia un llistat amb preguntes i qüestions de debat sobre aquest tema i enviar-li a la ass. de Sant Antoni, per a que elles mateixes les puguin treballar el diumenge (han sortit com a possibles punts a debatre què  és es violència i que no, qüestionar-se el binomi violència/pacifisme, la utilització de xarxes de suport i eines pròpies per a la auto defensa, eliminar la postura de victimisme i necessitat de protecció, les pors, la legitimitat de les diferents postures davant l’autodefensa, autodefensa feminista, ...)

·       Es proposa definir una sèrie de temes per a debatre i reflexionar col·lectivament i elaborar sobre aquests temes algun document o material, per a treballar amb això als barris i transversalment a la resta del moviment. I també per a donar resposta a les demandes que se’ns vagin fent.

Les propostes de temes que han anat sortint son:

-Violència

- Treball domèstic

- Com afecten les retallades a les dones (en clau de salut, laboral, etc) i impacte de la crisis en la situació de les dones.

-...

Es realitzen dues propostes de treball en aquest sentit:

- Es planteja crear “grups de treball” entre nosaltres per temes, que unes quantes treballin sobre un tema concret i elaborin reflexions i que posteriorment aquest treball es traspassi a la resta de la comissió per tal de acaba de perfilar-ho.

- O bé que es creen “petits grups de treball” sobre aquests temes concrets i que cada “grup de treball” s’encarregui de preparar una assemblea temàtica per tota la comissió i a partir de les reflexions que surtin d’aquesta, elaborar els documents o materials.

(La diferència estaria en si s’aborda intensament i s’elabora algo en petit grup i posteriorment  es fa el traspàs a la comissió sencera, o bé si simplement el petit grup recull informació i les documents i reflexions s’elabora profundament des de la comissió sencera).

·       Es proposa també convidar a altres dones, associacions, col·lectius que ja estiguin treballant en aquests temes per a que ens donin informació.

·       Per altra banda es va recordar que el 5 de juliol es compleix un any de l’entrada en vigor de la actual Llei del avortament, i des de Ca la Dona se’ns va demanar si volíem participar d’alguna acció per aquesta data, s’haurà de valorar en la propera assemblea.

·       Es realitza també la proposta de realitzar alguna acció de suport a les feministes hondurenyes que actualment fa un any del cop d’estat a Hondures.

·       Queda pendent debatre com articulem la nostra continuïtat: ens continuem veient 2 dies a la setmana? Només un dia? Quin/quins

Intervenció de Feministes Indignades a l’Assemblea de Barris de Barcelona celebrada el 26 de juny de 2011 a Plaça Catalunya

La comissió de Feministes Indignades va intervenir el passat diumenge 26 de juny a l’Assemblea de Barris per proposar una forma d'articulació amb barris, pobles i viles a partir d'ara.

L’assemblea va aplegar membres de les comissions sorgides del procés d’acampada a Plaça Catalunya  i d’una trentena d’assemblees de barris del Barcelonès (moltes de les quals ja existien abans del 15-M de 2011).

Es tractava d’un encontre per proposar formes d’articular-se conjuntament, per seguir construint el moviment de forma descentralitzada, després que el 5 de juny  l’assemblea general a Plaça Catalunya va decidir aixecar el campament nocturn a la Plaça Catalunya i deixar unes mínimes infraestructures per fer intervencions o assemblees durant el dia, decisió que es va refrendar el 10 de juny.

Intervenció de Feministes Indignades a l’Assemblea de Barris de Barcelona el 26 de juny de 2011 a Plaça Catalunya

- Feministes Indignades hem estat  presents a la plaça i al procés del 15-M per visibilitzar els efectes de les crisis, les reformes (laboral, de pensions, de la negociació col·lectiva) i de les retallades en les dones, lesbianes, transexuals, transgènere i intersex, i des d’una perspectiva de gènere.  Recentment, i en motiu de la protesta convocada davant la presentació dels pressupostos i de la Llei Òmnibus els passats 14 i 15 de juny al Parlament, vam elaborar un document sobre com afecten específicament a les dones  les retallades del Govern de Mas, i de la Llei Òmnibus.  Tal com es va decidir a les assemblees generals i com nosaltres havíem decidit, no pernoctem a la plaça i ens reunim dos cops per setmana al lloc que indiquem al nostre blog.

- Tot responent a la demanda que feia la comissió d’extensió a les diferents comissions  sorgides del procés de la Plaça de Catalunya del 16 de maig al 5 de juny  de cara a trobar una manera d’articular-se amb les assemblees de barri,  creiem que una bona fórmula  podria ser constituir una plenària informativa, composada per  portaveus de les diferents comissions del  assemblees dels barris del Barcelonès i de les assemblees d’altres ciutats i pobles catalans. Els i les portaveus tindrien funcions de transmetre informació, no de decisió. Aquesta plenària podria funcionar com  a corretja de transmissió d’informació regular i articulació per accions concretes, i  de cara a situacions en les que calgués prendre decisions amb urgència, podria servir per prendre decisions amb legitimitat, tot tenint el suport de les assemblees dels barris, pobles i ciutats.

- A més d’aquesta plenària per una articulació més fluida i flexible, considerem que és important seguir convocant assemblees generals per a que hi pugui participar gent que no està articulada en assemblees de barri o comissions. Pensem que la Plaça Catalunya ha tingut un poder de convocatòria molt fort, però el nostre objectiu no és assentar-nos en una plaça en concret, sinó estar en moviment i seguir transformant la realitat, per tant pensem que seria bo convocar assemblees a altres llocs.

-  Com a Comissió de Feministes Indignades, volem articular-nos amb les assemblees de barris, pobles i viles de les següents maneres:

-participant a les assemblees de barris barcelonins on ja estem presents, proposant activitats amb perspectiva feminista i de gènere i en el conjunt d’accions i iniciatives.

-donant resposta a les demandes que ja ens han fet alguns barris i pobles d’anar a explicar les nostres propostes i que no hem pogut respondre pel nivell d’activitat que hem anat tenint.

- fent xerrades-trobades sobre els efectes de les reformes i retallades a nivell estatal i català i el Pacte de l’Euro en les dones i amb perspectiva de gènere, de cara a identificar i bastir xarxes de suport mutu davant les diferents conseqüències (atur, precarietat, desnonaments, tancament de centres de salut...), així com difondre i connectar les que ja existeixen, com per exemple la Xarxa de Dones per la Salut, que treballa el tema de la salut des de la perspectiva dels i les usuàries.

- fer una Escola Política Feminista Itinerant sobre temes com el dret a la vida sense violència o el dret al propi cos, drets que les dones, lesbianes, transexuals i transgènere veiem violentats de forma sistemàtica per no ser el subjecte masculí tradicional ni ajustar-nos al model androcèntric capitalista i patriarcal.

Es suspèn la trobada avui a la Barceloneta

Donat que a moltes no us va bé i hi ha la manifestació d'aquesta tarda a les 18.30h a plaça Universitat, passem la trobada a demà a plaça Catalunya: a les 15h qui pugui venir per preparar l'assemblea amb els barris i a les 17h per l'assemblea. Fins demà!

Dissabte 25 i diumenge 26: assemblea feminista i assemblea barris

Aquestes són les trobades per aquest cap de setmana:

DISSABTE 25

19h: Propera assemblea de Feministes indignades a la plaça del mercat de la Barceloneta

Es treballarà més profundament sobre el contingut que es portarà des de Feministes Indignades a la trobada de barris del diumenge 26. A l'acta del passat dimarts 21 trobareu les propostes que s'estan elaborant des de Feministes Indignades.

DIUMENGE 26

15h: Si alguna no pot assistir dissabte, convoquem les Feministes Indignades diumenge a les 15:00h a plaça Catalunya a la trobada prèvia per definir l’Ordre del Dia i repartir les tasques de moderació de l'assemblea de barris de les 17h.

Aquesta és la proposta de l'ordre del dia elaborada per Extensió. 

17h: A plaça Catalunya. Trobada d’assemblees de barri de Barcelona. Es tractará la vinculació de les comissions centrals de plaça Catalunya amb assemblees de barri, viles i pobles.

Aquesta és la proposta de continuitat de les comissions que presentarà Extensió a l'assemblea.

La nostra resistència no es retalla!!!

BLOC TRANSFEMINISTA

TRANSMARIKABOLLONEGRAPUTAINTERSEXFEMINISTES EN ACCIÓ


<< Emprenyades de tant orgull intervingut pel capital i el masclisme rosa, us convidem a resistir juntxs el proper 25 de JUNY a les 18,30h en Plaça Universitat >>

Trans-Block 
Pirates del génere
www.transblock.wordpress.com

Acta de l'assemblea del 21 de juny de 2011

Acta assemblea Feministes Indignades, dimarts 21 de juny de 2011.

1)      Traspàs d’informacions vàries.

 Algunes companyes que han assistit a diferents assemblees traspassen les informacions. A partir d’algunes d’aquestes informacions, s’obre el debat i es generen les propostes que es recullen en els següents punts.

2)      Proposta de Feministes Indignades de coordinació general.  

Davant la situació de generar solucions o fórmules d’organització del moviment de Plaça Catalunya, i de la gestió amb barris i pobles, es proposa portar una proposta de FI a l’assemblea general de diumenge dia 26 de juny.

La proposta de FI seria d’establir una sessió plenària informativa mensual (o amb altre temporalitat) amb portaveus de barris, pobles i comissions de treball, sobretot per aquelles qüestions o accions d’urgència per a establir línies comunes i coordinades.

A més a més, la realització d’algunes assemblees generals més espaiades en el temps.

3)      Proposta de Feministes Indignades sobre l’acció a la plaça.  

Dilluns dia 20 de juny es va reunir un grup convocat per parlar sobre què fer amb el desgast de la plaça. D’allà va sortir la idea de convocar a les assemblees de barris per a que s’organitzessin per anar la tarda de divendres dia 23 de juny amb escombres i productes de neteja a netejar plaça Catalunya.

Després de valorar la proposta, FI no estem d’acord amb aquesta mobilització, per la qüestió utilitarista dels barris i per la valoració de confrontació que pot sorgir dins la plaça. Per això, proposem:

En primer lloc, treure les nostres coses d’allà (pancartes i demés material).

En segon lloc, utilitzar l’espai de Plaça Catalunya per les accions globals donat que ha estat i és un símbol d’aquest moviment, però que si hi hagués cap tipus de confrontació, traspassar les accions a Arc de Triomf, tenint en compte que aquest moviment el que vol és estar a tot arreu i l’expansió per barris i ciutats.

En tercer lloc, manifestar i establir una comunicació respecte que el moviment d’indignació que va començar a Plaça Catalunya s’ha anat traslladant a d’altres espais, i que les persones que queden a la plaça és una altra cosa diferent.

4)      Propera convocatòria d’assemblea.

Hem quedat dissabte a les 19:00h a la plaça del mercat de la Barceloneta per a treballar més profundament sobre el contingut a portar des de FI a l’assemblea de diumenge.

Si alguna no pot assistir dissabte, diumenge a les 15:00h a Plaça Catalunya per preparar l’assemblea també és interessant que anem, o sinó a les 17:00h directament a l’assemblea general.

Passa la paraula, germana! (segona part del conjur del 19J)

La segona part del nostre conjur feminista, que vàrem llegir al final de la manifestació del passat 19 de juny. Sense passar la paraula, el conjur feminista no fa efecte. :-)

Passa la paraula, germana!

Doble, bombolla, guerra  i runes

Si et fiques amb les dones et fiques en problemes

Ens condemnen per assassinat si avortem

Ens condemnen per vergonya si no tenim un home

I ens cremen a la foguera si ens alcem per lluitar

Doble, bombolla, guerra i runes

Si et fiques amb les dones, et fiques en problemes

Maleïm el teu imperi per fer-lo caure

Si toques a una ens toques a totes

Passa la paraula, germana

Conjur de WITCH ( Women International Terrorist Conspiracy from Hell- Conspiració Internacional  Terrorista de Dones de l’Infern)

* WITCH va ser un grup feminista radical nascut als EEUU l’any 1968, al caliu de les revoltes contraculturals i el moviment yippie, perseguit pel Comitè d’Activitats Nord-americanes. 

 

Aquí unes quantes WITCH passant la paraula a finals dels 60. 

Darrera hi  ha uns Mossos.

(Font: http://www.stevenreedjohnson.com/stevenreedjohnson/lostandFound11.html)

Avui dimarts 21 assemblea feminista a les 19h i fotos i conjur del 19J

Després de l'èxit de la manifestació del 19 de juny, ens tornem a trobar aquesta tarda a la plaça Catalunya, al nostre espai o darrera del Hard Rock café.

Aquí teniu unes quantes imatges molt somrients d'aquest fantàstic diumenge i el text del conjur feminista que vam llegir al final. ¡Arde patriarcado, arde!

I al final, l'aquelarre!

Arde Patriarcado Arde

Por el poder que nos hemos auto-conferido,
invocamos “a todas nuestras hermanas brujas, las primeras guerrilleras y luchadoras de la resistencia a través de todos los tiempos” y reivindicamos: la sabiduría femenina, la maldad femenina, la fealdad, la rareza, la extravagancia, el bizarrismo, la hipertrofia y la multiformidad.

Reivindicamos a las mujeres barbudas, a las

sucias, a las abuelas con perfume del todo a 100, a las malolientes y hediondas, a la femme fatal de paso firme, a la camionera de pelo en pecho. Reivindicamos los pelos del sobaco y los coños depilados.

Reivindicamos nuestro derecho a quemarlo todo,

a crearlo todo, a ser las mujeres que nos dé la gana, a ser lo que nos dé la gana, a inventarnos y reiventarnos una y otra vez.

Reivindicamos nuestro derecho a no sentir

miedo, a provocar miedo, a subvertir, transgredir, desordenar, desbaratar.

Reivindicamos nuestro derecho a desobedecer.

Reivindicamos nuestro derecho a equivocarnos, a

garabatear nuestro deseo cómo y las veces que nos dé la gana, a penetrarnos las orejas, a dildearnos el ombligo, a vender nuestros anos, a manipular nuestros cuerpos -cuerpos que son campos de batalla-, a masturbarnos hasta el infinito. Do it yourself!

Reivindicamos el ser antipáticas, el ser

amorosas, ser duras como las piedras o blandas como los mocos, firmes como una verga erecta, suaves y resbaladizas como la sangre menstrual.

Porque la brujería es rebelión,

porque la brujería es poder,

porque la brujería es nuestra historia

Hojas de eucalipto, gotas de libertad

Para que los roles ya no existan más

Arde heterosexualidad, arde

Lluvia acida, y polvo de rosas blancas

Porque no nacimos para madres ni esclavas

Arde maternidad obligatoria, arde

Flores de azulejo, viento de marcianas

A  la cama me voy con quien me da la gana

Arde moral cristiana, arde

Rayo de luna y pelos de axila

Para poder decidir sobre mi cuerpo y mi vida

Arden, ataduras de mi cuerpo arden.

Humo de barricada, pétalos de sal

Contra el consumo y el capital

Arde Capitalismo, arde.

Cucharada de rabia y una estrella fugaz

Para que cesen los golpes y no muera ni una más

Arde machismo arde

Fuego de volcanes y  grito de odio

Porque para empezar algo nuevo, hay que quemarlo todo.

Arde patriarcado, arde

Font: http://amordelictivo.blogspot.com/2011/03/carnaval-feminista-bogota-colombia.html

Fem Bloc per anar a la manifestació del 19-J

`

Fem Bloc per anar a la manifestació del 19-J

Convoquem a les 17h davant de l'edifici de Timofónica (abans Telefònica) a totes les dones, lesbianes, transexuals, transgènere feministes, bruixes, treballadores, precàries, migrades, mares, rebels, prostitutes, mestresses de casa, grans i petites, per formar part del Fem Bloc de Feministes Indignades per la manifestació del 19-J, que estarà presidit per la Moreneta de la Precarietat.

Porteu escombres, nassos, berrugues, helicòpters, perruques, gabardines, megàfons, sacs de dormir i cassoles, alguna cosa de color lila i moltes ganes de xisclar. Al final farem un aquelarre feminista purificador on llegirem conjurs contra les retallades i per la dignitat de totes nosaltres i del moviment del 15.M. Hi haurà pòcimes i mandràgora!

----------------------------------

Hem quedat demà a les 12 per fer pancartes, pintar-nos, dinar plegades i anar escalfant motors per a la mani. Fins demà!

Manifest impulsat per professorat universitari contra la criminalització de les protestes socials

Ens ha arribat aquest manifest redactat per un grup de professors i professores, que estan recabant adeshions a suportindignats@gmail.com. El manifest es presentarà demà.

-------------------------------------------------------------------

Un grup de professors i professores preocupats per la desnaturalització que s'està produint en els debats mediàtics i polítics sobre les protestes socials esdevingudes en aquest últim mes hem elaborat un manifest sobre els fets ocorreguts en el dia d'ahir.

Aquest manifest serà presentat aquest dissabte per ajudar a recuperar la calma i que la manifestació del dia 19, així com la resta de protestes socials en uns moments especialment complicats, pugui ser llegida fora de l'ambient de criminalització actual. Cas de que hi estiguéssiu d'acord us demanem que envieu, la vostra adhesió a:   suportindignats@gmail.com

Contra la persecució i criminalització de la democràcia

En suport a la dignitat de la indignació

Les protestes col·lectives viscudes al llarg d’aquests últims mesos, encarnades en el moviment 15-M, les acampades i les mobilitzacions contra les retallades socials, són una mostra del profund malestar davant del perill de ruptura social que estem vivint en aquests moments. En una societat on l’exclusió social, la precarietat, l’atur i la pèrdua de drets són una realitat creixent, la política desenvolupada des de les nostres institucions ha desplaçat el centre d’atenció de les mesures per crear ocupació i protegir els més afectats per la crisi al debat sobre el dèficit públic. Un debat prenyat d’un fort dèficit democràtic, imposat des d’instàncies no democràtiques i que pretén aprofundir en un nou model de societat marcat per la falta d’equitat i justícia social. A casa nostra, les dues eines més evidents d’aquest procés són en aquests moments la Llei de Pressupostos i la Llei Òmnibus impulsades pel govern de CiU. Dues lleis no referendades en cap programa electoral ni per cap procés de negociació previ. 

El malestar està en la base de la protesta social; la creativitat i la generositat és el que li ha donat forma i contingut, i l’actuació pacífica pròpia de la desobediència civil n’ha estat el signe d’identitat més clar. La reacció enfront d’aquesta protesta per part de mitjans i polítics s’ha caracteritzat primer per la sorpresa, en la mesura que no l’entenien; després per la preocupació, en la mesura que els impugnava, seguida per la repressió més descarnada, en la mesura que no l’acceptaven, i ara, finalment, per la criminalització. Assistim en aquest últim sentit, a partir d’uns incidents totalment condemnables, a l’estigmatització política d’una protesta que ha assenyalat els principals problemes del nostre país fora dels consensos polítics i mediàtics imperants. En la mesura que les institucions representatives obeeixen els dictats fets des d’institucions que la població no ha triat (com el FMI, els mercats financers i les agències de ràting), la democràcia es buida de contingut a ulls d’una part creixent de la població; en la mesura que les protestes socials pacífiques reclamen un retorn a la sobirania dels ciutadans i ciutadanes, aquestes protestes prenen una clara dimensió de defensa de la democràcia. No a l’inrevés.

Els firmants d’aquest manifest condemnem en aquest sentit la criminalització mediàtica i política que pren la part pel tot i que es realitza des de la pretensió de transformació social més radical que ha viscut el nostre país des de l’inici de la democràcia, així com saludem la capacitat de resposta que està mostrant una part creixent de la població. Una criminalització que esdevé discurs d’amenaça contra ciutadans pacífics i contra aquells que, com l’Arcadi Oliveres, els donen suport. La protesta i la revolta han estat bases constitutives de la conquesta de les nostres llibertats; la seva criminalització i persecució només poden ser el pròleg de la seva pèrdua.

Avui assemblea les 19h darrera el Hard Rock a Plaça Catalunya

Avui divendres 17 les feministes indignades ens trobem a plaça Catalunya a les 19h. Hi ha canvi d'espai: ens trobem darrera el Hard Rock a plaça Catalunya.

Tancarem el nostre comunicat de valoració de les accions del 14 i 15 de juny, i prepararem la manifestació de diumenge.

El carrer es nostre!

Avui assemblea a les 19h

Les feministes indignades ens trobem avui a les 19h a plaça Catalunya, en l'espai de sempre (al darrera de la cuina). Hem de preparar la manifestació de diumenge, entre altres coses. El carrer és nostre!

Avui 14 i demà 15: Feministes Indignades contra les retallades

Les Feministes indignades ens mobilitzem per aturar el Parlament i evitar l'aprovació de les retallades:

- Avui 14 de juny, 19h: acampada al parc de la Ciutadella.

- Demà 15 de juny, 7h: aturem el parlament per evitar l'aprovació de les retallades.

  

Les feministes indignades no tolerarem els efectes de les retallades pressupostàries i la "Llei òmnibus" sobre les dones.

Per això, les feministes indignades diem: 

Ni retallades ni hòsties, 

fora la llei òmnibus, fora els rosaris dels nostres ovaris

Altres lemes:
- Feministes Indignades contra les retallades
- Les Feministes indignades volem un pressupost no patriarcal
- No als pressupostos que feminitzen la pobresa

- La Revolució serà feminista o no serà
- Feministes Indignades aturem el Parlament
- Feministes Indignades contra la Llei Òmnibus

- Feministes Indignades no aprovem aquests pressupostos, No-Ningú? ens representa
- Creación al poder

Agenda prevista des de l'acampada bcn al #parlamentcamp, per avui i demà (més informació a http://acampadabcn.wordpress.com):

• Avui 14-J, 21:30. Xerrada amb Arcadi Oliveres i Miren Etxezarreta 
• Demà 15-J, 13:30. Assemplea Popular per uns pressupostos alternatius.

Aturem el Parlament: Ni retallades ni hòsties,

fora la llei òmnibus, fora els rosaris dels nostres ovaris

De quina manera les retallades pressupostàries i la “Llei òmnibus” afecten a les dones

Consideracions per a la presentació d’al·legacions i la formulació de reivindicacions des d’una perspectiva de gènere

1. Retallades prèvies a la llei Òmnibus

• Eliminació del Programa de Prevenció de la Violència Masclista del Departament d’Interior.  
• Supressió del Programa de promoció de la Igualtat de Gènere del Departament de Treball.

Tot això es fa en un context de: 

• Forta crisi econòmica, que per primer cop fa que hi hagi més atur masculí que femení a Catalunya (310.032 homes aturats i 285.310 dones el maig) i la resta de l’estat per la davallada de la construcció, però a la pràctica els sectors que s’estan veient més afectats  per l’atur i retallades són molt feminitzats (serveis, educació). 
• Reforma laboral aprovada que perjudica especialment les dones, ja que bonifica la contractació temporal ( i les dones tenim més contractes temporals).

En conjunt, es podria dir que aquest conjunt perjudica especialment les dones i que afavoreix una feminització creixent de la pobresa.

2. Llei Òmnibus

Després de les retallades salarials directes de l’any passat i de la reducció d’ingressos complementaris a la funció pública, la supressió de llocs de treball a les administracions i serveis públics afecta greument les dones en un triple sentit: com a treballadores, per la degradació de les condicions laborals, la precarietat i l’augment de l’atur en sectors que tradicionalment compten amb una forta presència femenina; en tant que usuàries... i en tant que col·lectiu que depèn de l’efectivitat d’aquests serveis per avançar cap a la igualtat i l’autonomia personal.

Aquestes retallades s’estan donant en diversos sectors:

• Educació, sector tradicionalment feminitzat.
• Retallada de les empreses públiques, un sector on hi ha molta ocupació femenina.
• Sector sanitari: La privatització gradual suposarà eliminar molts llocs de feina, sobretot en infermeria, que és un sector molt feminitzat.
• Serveis Socials.  Tant pel que fa a les treballadores com les usuàries.

3. Família

• Disminució del 72% del pressupost d’ajuda a les famílies.
• Supressió de les ajudes per famílies amb criatures menors de 3 anys i ingressos superiors als 8000 euros l’any i per a les famílies migrades amb menys de 5 anys de residència a Catalunya.
• Treure recursos a les famílies implica incrementar la càrrega de treball domèstic, reproductiu i de cura per a les dones.

4. Sanitat 

Com s’ha dit, la privatització de la sanitat perjudica tothom perquè es generarà una doble llista d’espera i es deteriorarà la qualitat de vida de la població en general. En concret, a les dones ens perjudicarà com a treballadores (veure amunt) i com a  usuàries.

a)  Per la retallada d’atenció a malalties cròniques., que afecten més les dones perquè vivim més temps, però en condicions de salut pitjors. En particular, la diagnosi i el tractament de les quals es veuran afectats per la disminució de la prevenció i l’allargament de les llistes d’espera.

b)  El deteriorament de la capacitat assistencial dels centres sanitaris, així com la incentivació del règim hospitalització ambulatòria (t’operen i te’n vas a casa) , augmentaran la càrrega de treball – no reconegut – que pesa sobre les dones, com a principals responsables de les tasques de cura.  A menys qualitat d’atenció sanitària i més temps d’espera, menys temps de vida i lleure per a les dones.

5. Habitatge

La “Llei Òmnibus” desballesta l’articulat de la vigent llei d’habitatge. El conjunt de noves mesures i canvis introduïts, explícitament destinats a reactivar el mercat immobiliari i promoure l’adquisició de vivendes, allunyen la perspectiva d’un parc d’habitatges de lloguer social. Això farà més difícils els projectes d’emancipació en general i, en particular, l’accés de les dones a un habitatge digne. En cas de violències conjugals, les dones tindran majors dificultats per allunyar-se dels seus agressors i sortir del cicle de violència.

6. Assetjament policial a les prostitutes

En el marc de la llei de carreteres... es determina la prohibició de l’exercici de la prostitució i es preveuen sancions contra les dones à càrrec de les autoritats policials de tràfic. Així doncs, aquesta disposició suposa un càstig per a una activitat que no està tipificada com a delicte – fornint la base d’un assetjament administratiu per expulsar de l’espai públic les dones en situació de prostitució, amb mesures com l’ordenança cívica a Barcelona, i empènyer-les cap als locals d’altern i els prostíbuls de carretera, a bastament controlats per les xarxes de proxenetisme. Aquest tractament “col·lateral” de la realitat de la prostitució palesa una nul·la sensibilitat social: lluny de veure en les dones subjectes de drets, el legislador aborda la seva presència en l’espai públic com un problema de seguretat vial. 

15M: una historia de poder, mentiras y sexo, digo... género

Este es un texto escrito por un chico de Madrid y dedicado a todas las comisiones de feminismos del 15M y a Celia Amorós.

15M: una historia de poder, mentiras y sexo, digo... género

Se ha hablado mucho de Francia estos días, que si el 68, que si la comuna de París de 1871... Este cuento vuelve a París, y comienza en un 15M de 1789, mes arriba mes abajo, cuando un grupo de indignadxs salieron a la calle a pedir el fin de los escandalosos privilegios de la clase política de la época, la realeza y la nobleza. Decidieron acampar en Versalles, donde más duele, y ya que estaban allí, pues cortaron algunas cabezas. A problemas radicales, soluciones radicales.

Con los meses el campamento se estabilizó.

Tras tres años de mucho lirili pero menos lerele, la comisión de feminismos decidió poner los puntos sobre las íes y redactó un manifiesto y fue a la asamblea general. Le tocó ir de portavoz a una compa llamada Olympe de Gauges. Cuando la dieron el turno, dijo que desde feminismos no entendían cómo se salía a protestar contra privilegios que luego muchos hombres no querían ceder en su trato cotidiano, que habían visto actitudes del ancien régime en el propio campamento. Y para que no digan que se critica sin propuestas, propusieron un texto similar a otro aprobado por consenso asambleas atrás. Se llamaba la Declaración de los Derechos de la Mujer y de la Ciudadana, casi igual a la ya aprobada Declaración de los Derechos del Hombre y del Cuidadano. Olympe pensó que no habría mucho debate. Al fin y al cabo, era como el aprobado anteriormente. Y efectivamente no hubo debate. Mucha gente cruzó los brazos, algunos tan fuerte que se hicieron moratones. La gente abucheó diciendo que era una lucha sectorial, que les iba a dividir, etc.

Robespierre, que llevaba unos meses moderando asambleas, decidió cortar de raíz el problema, diciendo que no estaba en el orden del siglo, luego cortando el turno de palabra de Olympe, y finalmente cortándola la cabeza. Al fin y al cabo, ¿para qué la quería, si ya la había perdido?

En otra acampada, al otro lado del canal de la Mancha, esta noticia sorprendió mucho. Allí, otra compa se enfrentaba con Burke. ¿Sabéis quién era Burke? Pues un tipo (UN TIPO) alto, guapo, que hablaba muy bien, blanco-clase media-heterosexual... La gente se volvía loca en las asambleas cuando hablaba, que si la propiedad privada genera desigualdad y tal.. Todo el mundo agitaba las manos hasta que se les caían las uñas, cuando él hablaba. Lo malo era que en lo hogareño, era un poco... chapado a la antigua. No le molaba que las mujeres fueran a la asamblea a malmeter, ya que nunca antes lo habían hecho. Pues decía que otra compa, Mary Wollstonecraft, se le plantó un día delante y le preguntó "¿Por qué han de gustarnos los prejuicios simplemente por serlo?”. Un prejuicio es una convicción indulgente y obstinada para la que no podemos dar razón; porque en el momento que puede darse una razón para una opinión, deja de ser un prejuicio, aunque sea un error de juicio". "La voz del pueblo, añadió, es siempre la voz de la razón".

Mary tuvo más suerte que Olympe, y "simplemente" fue ignorada primero, y olvidada después.

Pasaron muchos años, casi 200, donde la oscuridad sólo se vio iluminada por algunos destellos, como la readmisión de las mujeres en la asamblea, cuando las decisiones importantes ya se tomaban en otros foros...

Para los años 70, las chicas aún tenían que irse antes de que acabara la asamblea a Alimentación II y III para que, al finalizar ésta, la cena estuviera lista. Una noche, otra moza de feminismos del campamento de EEUU, Kate Millet, ponía los platos cuando un compa le pidió la cena de muy malos modos. Ella le dijo que al menos pidiera las cosas por favor, y él estalló en gritos "¡Llevo 6 horas luchando por un mundo sin privilegios y no puedo tomarme la puta cena en paz!". Entonces Kate entendió algo importante: la política no es el reducido mundo de las reuniones y los partidos, sino cualquier estructura que sirva para que unos grupos dominen sobre otros. Recogiendo lo mejor de la tradición ilustrada, declaró que ningún ámbito de la vida humana podía ni debía escapar al análisis y crítica política, resumiendo todo ello en cuatro palabras que hicieron historia: LO PERSONAL ES POLÍTICO.

Colorín colorado, este cuento no ha acabado.

COMUNICAT D'ASSOCIACIONS FEMINISTES

Davant la difícil realitat que està vivint una nena de 12 anys embarassada com a conseqüència d'una violació (notícia apareguda a la premsa del 03/06/11 http://www.elpais.com/articulo/sociedad/nina/anos/tendra/dar/luz/ser/violada/Alicante/elpepusoc/20110603elpepusoc_5/Tes), i a la què no es permet avortar per estar de més de 22 setmanes de gestació i considerar-se que no perilla la seva vida

LES ASSOCIACIONS FEMINISTES QUE SIGNEM VOLEM MANIFESTAR:
• La nostra alarma i preocupació per la situació tan dramàtica i injusta que està vivint aquesta menor. A més de les seqüeles físiques, psíquiques i el risc vital, que se li poden causar a la seva vida i el seu futur, si és obligada a una maternitat no desitjada producte d'una violació. Per a ella, el nostre màxim suport i solidaritat.
Lamentablement, això ha estat possible per les restriccions existents en una Llei que permet que puguin donar-se casos tan greus com l'ocorregut.

• Les greus deficiències que presenta la nova llei d'avortament, en relació al reconeixement del dret de les dones a decidir sobre el seu propi cos i la seva vida. En l'actual llei de salut sexual i reproductiva i d'interrupció voluntària de l'embaràs s'ha produït una reculada legislativa respecte a l'anterior normativa, basat en la restricció del concepte integral de salut encunyat per l'OMS. En aquest sentit, com ja denunciem en el seu moment, aquesta nova Llei no contempla la interrupció sense termini quan existeixi un pronòstic de greu risc per a la salut física i psíquica de la dona, deixant així desprotegides a les dones en les situacions més difícils, quan presenten més 22 setmanes de gestació, sense tenir en compte els riscos que poden causar-les l'obligació de portar a terme un embaràs en aquestes circumstàncies.
• La desprotecció de les dones enfront de sectors professionals que tracten d'imposar les lectures més restrictives de la ja restrictiva llei recentment aprovada. PER TOT AIXÒ, EXIGIM:
• Que l'equip mèdic reconsideri la seva postura i torni a realitzar una avaluació reconeixent el risc vital que comporta per a la menor portar a terme un embaràs en aquestes circumstàncies.
• Que en l'avaluació del jutge, es prioritzi abans de res l'interès de la menor gestant en totes les seves dimensions: físiques, psíquiques i socials.
• Que s'esclareixi si ha existit deixadesa i/o dilació en el temps per part de les administracions corresponents, que hagi pogut afavorir la superació de les 22 setmanes de gestació, i per tant no entrar dins dels supòsits reconeguts en la llei. De confirmar-se aquesta situació, des de les organitzacions feministes exigim que es dirimeixin les responsabilitats jurídiques oportunes contra qui pugui procedir.
• Una llei que reconegui i garanteixi el dret a l'autonomia reproductiva de les dones, establint la seva decisió personal com a causa exclusiva per a la interrupció del seu embaràs. Aquesta decisió pot venir motivada per molt diferents circumstàncies: risc per a la seva salut, malformació fetal, o moltes altres qüestions que afecten al seu benestar físic i emocional i al seu projecte de vida. Qüestions sobre les quals només la dona pot determinar el seu valor i importància per a la seva vida. Havent de respectar-se el caràcter sobirà de la seva decisió que no pot ser imposada externament per ningú.
• Un canvi legislatiu en el qual l'avortament deixi d'estar tipificat com a delicte i per tant regulat en el Codi Penal, i passI a estar regulat com el dret que tenen les dones a interrompre voluntàriament el seu embaràs i a decidir sobre la seva maternitat.
• El reconeixement d'aquest dret precís i clar, de manera que la seva pràctica no es vegi condicionada ni obstaculitzada per la valoració i judicis morals de terceres persones o per l'absència de serveis.
• La cobertura de la interrupció voluntària de l'embaràs a la xarxa hospitalària i extrahospitalària pública de manera que es garanteixi el caràcter universal d'aquesta prestació i es normalitzi com a prestació sanitària
• Una regulació de l'objecció de consciència que precisi els seus límits i que garanteixi que tots els centres públics disposin dels equips de professionals necessaris per atendre la demanda d'avortament de les dones, havent-hi pública la relació del personal objector i garantint que el nou personal contractat no s'acull a aquesta figura



SIGNATURES DE SUPORT…………….


Enviar un correu a: coordinadora@feministas.org Coordinadora Estatal d'Organitzacions Feministes

Las mujeres no somos culpables de las crisis capitalistas y patriarcales. Fuera la iglesia, el estado y el mercado de nuestros cuerpos: mujeres libres en sociedades libres

Ante la campaña iniciada por el grupo ultracatólico E-Cristians, que afirma que los abortos perjudican las pensiones públicas, queremos manifestar:

-Que una vez más, este auténtico lobby de presión ultracatólico demuestra su misoginia y la voluntad de culpabilizar a las mujeres para hacer uso de nuestro derecho a decidir sobre nuestros cuerpos, utilizando un argumento falaz y delirante.

- Que el sistema de pensiones, diseñado los 60 y en pleno franquismo, se basa en un modelo de familia nuclear patriarcal: otorga derechos al hombre para trabajar en el mercado de trabajo asalariado, todo condenando la mujer a depender económicamente del marido y condicionando los sus derechos que cuide los niños, ancianos y personas con diversidad funcional del núcleo familiar. Pero, como el trabajo reproductivo y de cuidado no se valora, las viudas cobran de pensión poco más del 50% de lo que cobraban sus maridos y una de cada cuatro mujeres mayor de 65 años vive por debajo del umbral de la pobreza.

-Que las mujeres que trabajamos asalariadas cobramos menos pensión (casi un 40% menos que los hombres) porque se nos asignan puestos de trabajo temporales, parciales, precarios, además de todo el trabajo reproductivo y de cuidado, y por lo tanto cotizamos menos tiempo y con menos salario. La reforma de las pensiones que los sindicatos mayoritarios pactaron con la patronal el pasado enero nos perjudica especialmente, ya que alarga el período de cotización. Además perpetúa el sesgo sexista del sistema, porque prevé que las mujeres puedan cotizar hasta dos años para crianza de hijas e hijos, como si nosotras fuéramos las únicos responsables de las criaturas.

- Que lo que perjudica el bienestar y la calidad de vida de las personas todas las edades es el capitalismo depredador que prioriza la dictadura de los bancos y los mercados ante la vida de las personas, y el patriarcado que nos hace esclavas y esclavos útiles para su maquinaria productiva y reproductiva.

-Que en 2007 el grupo ultracatólico E-Cristians inició una ofensiva contra las clínicas de abortos, provocando el acoso policial y judicial de muchas mujeres que habían abortado y la vulneración de su derecho a decidir. Como resultado, el Gobierno reformó la ley de aborto de 1985 y puso en marcha otra que sigue dejando en situación de inseguridad jurídica a cualquier mujer que aborte porque subordina su decisión a los mandatos legales y judiciales. Amparándose en esta ley, hace poco un juez ha denegado la posibilidad de abortar. a una niña de 12 años embarazada por una violación. Las organizaciones feministas hemos hecho un comunicado de apoyo que puede encontrar y firmar a www.feministas.org

-Que E-Cristians tiene importantes vínculos con partidos e instituciones de derecha. Su presidente, Josep Miró i Ardèvol, fue consejero de Agricultura y Pesca de la Generalidad de Cataluña con Jordi Pujol y es profesor en la Universidad Abat Oliba-privada y católica-. En abril de 2008, el Papa Benedicto XVI le nombró miembro del Consejo Pontificio de los Laicos, una especie de ministerio vaticano que le asesora para incidir en la sociedad civil y que organiza las conferencias mundiales como el encuentro de la juventud cristiana que se celebrará este verano en Madrid.

- Que el lobby ultracatólico internacional aplica estrategias de incidencia para conseguir leyes que restrinjan el derecho a decidir de las mujeres en todo el mundo, con efectos devastadores. La mortalidad materna es un problema de salud pública mundial que causa medio millón de muertes anuales, y más del 13% se producen por el aborto inseguro. En regiones como Latinoamérica y Caribe, donde seis países prohíben el aborto en cualquier circunstancia y más de 20 presenten restricciones, 28 mujeres mueren cada día por abortos clandestinos inseguros. En España, los grupos anti-elección han conseguido que gobiernos autonómicos como Galiza o Valencia hagan leyes autonómicas de protección a la maternidad, lo que en la práctica significa que asociaciones anti-elección presionen las mujeres embarazadas en el momento de decidir con información intoxicada y tendenciosa .

-Que el aborto es una prestación que debe brindarse con normalidad y gratuidad en la sanidad pública, sin obligar a las mujeres a peregrinar por ambulatorios o pagar o avanzar el dinero de su bolsillo, como está pasando ahora mismo. Es una cuestión de salud pública que afecta a toda la sociedad y todo el mundo debe implicarse para que se respeten nuestros derechos.

-Que los argumentos que culpan a las mujeres de la caída de las pensiones son los mismos que luego apoyan el sistema de pensiones privadas, la privatización de la sanidad, los recortes de todos los servicios públicos y los privilegios de unos pocos por encima del resto, mientras acusan a la población inmigrada de quitarnos el trabajo y las prestaciones.

Por todo ello, os animamos a expresar  vuestro rechazo ante esta nueva campaña demagógica de ataque a la libertad de decisión de las mujeres y proponemos que la Asamblea General de la Acampada apoye este comunicado y el derecho al aborto libre y gratuito .

También os invitamos a participar al acto de apoyo a la Campaña por el Derecho al Aborto que realizaremos el próximo sábado 18 de junio de 18 a 21h en el Ágora de Plaza Cataluña.

ABORTO LIBRE Y GRATUITO

FUERA DEL ESTADO, EL MERCADO Y LOS ROSARIOS DE NUESTROS OVARIOS

http://feministesindignades.blogspot.com

Feminismos- Acción directa en América Latina y el Caribe

Les dones no som culpables de les crisis capitalistes i patriarcals. Fora l'església, l'estat i el mercat dels nostres cossos: dones lliures en societats lliures

Davant la campanya engegada pel grup ultracatòlic E-Cristians que afirma que els avortaments perjudiquen les pensions públiques, volem manifestar:

- Que un cop més, aquest autèntic lobby de pressió ultracatòlic demostra la seva misogínia i la voluntat de culpabilitzar les dones per fer ús del nostre dret a decidir sobre els nostres cossos, utilitzant un argument fal·laç i delirant.

- Que el sistema de pensions, dissenyat els 60 i en ple franquisme, es basa en un model de família nuclear patriarcal: atorga drets a l’home per treballar al mercat de treball assalariat, tot condemnant la dona a dependre econòmicament del marit i condicionant els seus drets que cuidi les criatures, gent gran i persones amb diversitat funcional del nucli familiar.  Però, com la feina reproductiva i de cura no es valora, les vídues cobren de pensió poc més del 50% del que cobraven els seus marits i una de cada quatre dones major de 65 anys viu per sota el llindar de la pobresa.

-Que les dones que treballem assalariades cobrem menys pensió (gairebé un 40% menys que els homes) perquè se’ns assignen llocs de feina temporals, parcials, precaris, a més de tot el treball reproductiu i de cura, i per tant cotitzem menys temps i amb menys salari. La reforma de les pensions que els sindicats majoritaris van pactar amb la patronal el gener passat ens perjudica especialment, ja que allarga el període de cotització. A més perpetua el biaix sexista del sistema, perquè preveu que les dones puguin cotitzar fins a dos anys per criança de filles i fills, com si nosaltres fóssim les úniques responsables de les criatures.

- Que el que perjudica el benestar i la qualitat de vida de les persones a totes les edats és el capitalisme depredador que prioritza la dictadura dels bancs i els mercats davant la vida de les persones, i el patriarcat que ens fa esclaves i esclaus útils per la seva maquinària productiva i reproductiva. 

-Que el 2007 el grup ultracatòlic E-Cristians va iniciar una ofensiva contra les clíniques d’avortaments, tot provocant l’assetjament policial i judicial de moltes dones que havien avortat i la vulneració del seu dret a decidir. Com a resultat, el Govern va reformar la llei d’avortament de 1985 i va posar en marxa una altra que segueix deixant en situació d’inseguretat jurídica a qualsevol dona que avorti perquè subordina la seva decisió als mandats legals i judicials.  Emparant-se en aquesta llei, fa poc un jutge ha denegat la possibilitat d’avortar. a una nena de 12 anys embarassada per una violació. Les organitzacions feministes hem fet un comunicat de suport que podeu trobar i signar a http://www.feministas.org/.

-Que E-Cristians té importants vincles amb partits i institucions de dreta. El seu president, Josep Miró i Ardèvol, va ser conseller de Agricultura i Pesca de la Generalitat de Catalunya amb Jordi Pujol i és professor en la Universitat Abat Oliba –privada i catòlica–.  A l’abril de 2008, el Papa Benet XVI va nomenar-lo membre del Consell Pontifici dels Laics, una mena de ministeri vaticà que l’assessora per incidir a la societat civil i que organitza les conferències mundials com la trobada de la joventut cristiana que se celebrarà aquest estiu a Madrid. 

- Que el lobby ultracatòlic internacional aplica estratègies d’incidència per aconseguir les lleis que restringeixin el dret a decidir de les dones arreu del món, amb efectes devastadors. La mortalitat materna és un problema de salut pública mundial que causa mig milió de morts anuals, i més del 13% es produeixen per l’avortament insegur. A regions com Llatinoamèrica i Carib, on sis països prohibeixen l’avortament en qualsevol circumstància i més de 20 hi presenten restriccions, 28 dones moren cada dia per avortaments clandestins insegurs. A l’estat espanyol, els grups antielecció han aconseguit que governs autonòmics com Galiza o València facin lleis autonòmiques de protecció a la maternitat, el que a la pràctica significa que associacions antielecció pressionin les dones embarassades en el moment de decidir amb informació intoxicada i tendenciosa.

-Que l’avortament és una prestació que ha de brindar-se amb normalitat i gratuïtat a la sanitat pública, sense obligar les dones a peregrinar per ambulatoris ó a pagar ó avençar els diners de la seva butxaca, com està passant ara mateix. És una qüestió de salut pública que afecta tota la societat i tothom s’hi ha d’implicar perquè es respectin els nostres drets.

-Que els arguments que culpen les dones de la caiguda de les pensions són els mateixos que després recolzen el sistema de pensions privades, la privatització de la sanitat, les retallades de tots els serveis públics i els privilegis d’uns pocs per damunt de la resta, mentre acusen la població immigrada de treure’ns la feina i les prestacions.

Per tot això, us animem a expressar el vostre rebuig davant aquesta nova campanya demagògica d’atac a la llibertat de decisió de les dones i proposem que l’Assemblea General de l’Acampada recolzi aquest comunicat i el dret a l’avortament lliure i gratuït.

També us convidem a participar a l’acte de suport a la Campanya pel Dret a l’Avortament que realitzarem el proper dissabte 18 de juny de 18 a 21h a l’Àgora de Plaça Catalunya.

AVORTAMENT LLIURE I GRATUÏT

FORA L’ESTAT, EL MERCAT I  ELS ROSARIS DELS NOSTRES OVARIS